Via HOMO MOLLONTINUS. ELS MOLLONS. LA PLOBLA DE CLARAMUNT.

12/09/25. Les prediccions meteorològiques donen què al matí aguantarà, anem als Mollons a fer la darrera via oberta pel Sergi Villar i Joan Vidal. La via té tres llargs de corda, però tots tres son exigents amb roca a controlar, tot i el sanejament què s'ha fet, però la roca és la què és. A cada llarg ens a saltat algun còdol. Gràcies a l'equipament el passatges difícil no son obligats.

Una via curta, intensa què no est deixa indiferant.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 12/06/2025.

Per: Sergi Villar, Joan Vidal.

Equipament: parabolts, pitons, ponts de roca/savines.

Material: 8 cintes exprés. Totems lila, verd, estrep.

Dificultat: 5c/A1-Ae. 5b/A1-Ae obligat

Orientació: oest.

Roca: Calcari, roca a controlar.

Informació: Les Altres vies.

Aproximació: Entrem a La Pobla de Claramunt, trobem una benzinera, agafem el trencall que creua el Riu i passem per l'estació de tren, creuem per sobre de les vies. Seguim per l'avinguda Gumersindo Bisbal, quan és fa més estret pugem pel Carrer Doctor Fleming i després Compte Borrell. Al Nº 58 surt una pista, què passa per sota l'Autovia. Seguim per la pista (senyals PR) arribarem a un punt on la pista va cap a l'esquerra (cartells) nosaltres hem de seguir per la dreta senyal de camí sense sortida. La pista està en mal estat, pugem fins a una mena de coll on podem aparcar. Fita què indica el corriol què ens porta als Mollons. La via comença a l'esquerra del Molló Gros.

Descens: Del cim des-grimpem cap a l'est fins a el coll (cadena, corda fixa). Baixem per la canal nord del Molló Gros, trobarem alguna corda fixa. Passem pel peu de via. Retorn pel camí de l'aproximació.

Primer llarg, només comença ja tenim un pas per arribar al primer parabolt, passatge atlètic i flanquegem a la dreta una metres, pugem per un díedre/fissura i flanquegem a la dreta fins a una savina/arbre on trobem la R1 bagues.

Segon llarg, sortim a l'esquerra i pugem per una placa (roca "crocanti"), passatge atlètic i sortim a una terrassa. Pugem un ressalt i flanquegem a l'esquerra a buscar la R2, parabolt i pitó.

Tercer llarg, sortim a l'esquerra per una placa fins el primer parabolt, seguim en Ae/A1 amb una sortida atlètica de decisió. Seguim per terreny fàcil fins el cim on trobem una R (ràpel). Sembla què hi ha una R de dos parabolts què no hem vist.

 

CIM

FOTOCIM

Via FROBENIUS. SECTOR ORIENTAL. SERRA DE LES CANALS.

10/09/25. Aquesta via és molt curta, però és ideal per fer-la com a segona via quan baixes per les cadenes de la via Ferrada de la Serra de les Canals. La via té tres llargs de corda, un primer i segon per plaques ajagudes i un ressalt final amb un pas d'entrada desplomada, per nosaltres A0....

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: juliol 2025.

Per: Javier Aznar.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 4 cintes exprés. 

Dificultat: 6a. 5c/A0 obligat a l'últim llarg, 5a a la resta de via.

Orientació: sud.

Roca: Conglomerat .

Aproximació: De Oliana anem direcció a la Seu d'Urgell, a la sortida agafem el trencall que va a Anoves, passant pel peu de paret de la Serra de les Canals. Aparquem a l'aparcament de la Ferrada (6 vehicles). Travessem la carretera i trobarem un Cartell de la Ferrada, agafem el camí de la dreta què va a les cadenes de baixada de la via ferrada. Quan arribem a l'inici de les cadenes trobarem unes fites  a l'esquerra què ha mitja alçada va flanquejant plaques fins a peu de via "fita".

Descens:  Per la línia de vida i baixar per les cadenes de la via Ferrada.

FOTOCIM

Via LA BELLA ELENA. SECTOR FERRADA. SERRA DE LES CANALS.

10/09/25. Trobarem aquesta via a l'esquerra de la Ferrada, just a toca. La via té les mateixes característiques què la via Fabrica de Hierro, sense cap sanejament de llastres, als primers metres abans d'arribar al primer parabolt s'ha trencat una presa i m'ha portat de nou a peu de via, uff. Via de plaques on cal anar cercant el passatges fins a la línia de vida. El darrer llarg és comú amb la Fàbrica de Hierro, avui en lloc de pujar directament al primer parabolt (5c expo), hem entrat per la dreta més fàcil (5b).

Quan estàs fem la via estàs acompanyat per els què fan la Ferrada.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín

DADES

Primera ascensió: maig 2025.

Per: Karantonas Notas, Athini Eleni Hellas.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 7 cintes exprés. 

Dificultat: 6a. 5c/A0 obligat a l'últim llarg, 5a a la resta de via.

Orientació: sud.

Roca: Conglomerat a controlar.

Aproximació: De Oliana anem direcció a la Seu d'Urgell, a la sortida agafem el trencall que va a Anoves, passant pel peu de paret de la Serra de les Canals. Aparquem a l'aparcament de la Ferrada (6 vehicles). Travessem la carretera i trobarem un Cartell de la Ferrada, agafem el camí de l'esquerra, què va a la via ferrada "familiar". El camí horitzontal, trobem una pujada i després segueix a la l'esquerra en flanqueig fins a la Ferrada. La via comença a l'esquerra.

Descens: Fem un ràpel de 20m i seguim cap a l'est per la línia de vida i baixar per les cadenes de la via Ferrada.

FOTOCIM

Via MATINS A LA FRESCA. CINGLES DE LA CREUETA.

4/09/25. Després de fer la via Aresta del Pi, de tornada abans d'arribar al coll, trobem una entrada a la paret amb un pont de roca (R0) i un parabolt. Ens a costat decidir-nos, després de dubta, l'hem encertat.

El primer llarg te la primera part entre herba després una placa ens deixa a l'esquerra a la R1. Trobem una corda fixa, què la creuem, abans d'arribar a la R1. El segon llargs segueix una placa esperó interessant amb passatges atlètics. El tercer llarg és fa per una aresta fàcil a la dreta a buscar la instal·lació de Ràpel.

Per: Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: agost 2025.

Per: Joan Baraldés, Antoni Alarcón.

Equipament: totalment equipada amb parabolts, ponts de roca.

Material: 10 cintes exprés.

Dificultat: 5b.

Orientació: oest.

Roca: Calcari.

Aproximació: Hem d'anar fins el poble de la Nou del Berguedà, passem el poble i seguim fins a un creuament, deixem el de l'esquerra què va a  Malanyeu i agafem el què marca la Clusa. Seguim per pista cimentada què després és fa de terra. Després d'una Casa on venen formatges, la pista empitjora, seguim fins a un Mur de pedra on surt una pista a la dreta, seguim aquesta pista , abans d'arribar a la casa d'Espades en un revolt a dreta trobem el lloc per aparcar. Hi ha un abeurador per a vestia.

De l'abeurador surt un corriol el seguim cap a l'oest fins a un coll, baixem una mica i trobem una entrada a la dreta, pont de roca a peu de via.

Descens: amb ràpel des de la R3 , 40m. Sembla què si vas més a la dreta trobes una instal·lació de Ràpel, 30m.

FOTOCIM

Via ARESTA DEL PI. DENT OCCINDETAL. CINGLERA SUPERIOR DE LA CREUETA.

4/09/25. Avui anem a la Cinglera de la Creueta què no la coneixem on hi han varies vies, nosaltres anem a la darrera via oberta a la zona.

Una via curta però exigent..... totalment equipada, amb trams atlètics i placa tècnica al primer llarg.

Per: Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 15/08/25.

Per: Jaume Prat, Joan García, Joan Rovira.

Equipament: totalment equipada amb parabolts, un pitó i ponts de roca.

Material: 11 cintes exprés, semàfor aliens, 0,75 opcional.

Dificultat: 6a. 5c/A0 obligat.

Orientació: oest.

Roca: Calcari.

Aproximació: Hem d'anar fins el poble de la Nou del Berguedà, passem el poble i seguim fins a un creuament, deixem el de l'esquerra què va a  Malanyeu i agafem el què marca la Clusa. Seguim per pista cimentada què després és fa de terra. Després d'una Casa on venen formatges, la pista empitjora, seguim fins a un Mur de pedra on surt una pista a la dreta, seguim aquesta pista , abans d'arribar a la casa d'Espades en un revolt a dreta trobem el lloc per aparcar. Hi ha un abeurador per a vestia.

De l'abeurador surt un corriol el seguim cap a l'oest fins a un coll, baixem per la vessant oest fins a una tartera la creuem en diagonal ascendent, trobem alguna fita, pugem per una canal i quan arribem a la paret hem d'anar a la dreta a buscar el peu de via. Fletxa picada.

Descens: fem un ràpel fins a la R2 i un altre fins a peu de via. 

Primer llarg, exigent i mantingut, pugem per una díedre/esperó per sota d'un desplom. Un cop a la placa hem passar a l'esquerra (ponts de roca), pugem verticalment i anem a la dreta on trobem una placa, força fina 6a, 5c/A0 en el nostre cas, després tenim uns passatge atlètics abans d'arribar a la R1. Abans d'anar a la dreta a buscar la placa hi ha una variant directa a la R1 5c, recomanen fer-la per la placa però.

Segon llarg, sortim a la dreta per una placa/díedre amb passatge atlètics (bones preses) fins a peu d'un esperó per un pugem fins a la R2.

Tercer llarg, curt. Pugem a l'aresta i la seguim fins al Pi on trobem la R3.

R2

FOTOCIM