dimecres, 30 de juny del 2010
Elefantet (esq), via CHACHI PIRULI
diumenge, 27 de juny del 2010
SANT HONORAT, via Núria
dimarts, 22 de juny del 2010
TRENCABARRALS, via Sonata in Blue
Ens costa una mica trobar el peu de via però al final la trobem un gros arbre i dos burils ens ho marquen.
En Joan B comença, els primers passos son els més fins i amb molsa, després baixa la dificultat , trobem una reunió a la dreta que no cal fer, seguim una mica més fins a R1, les assegurances allarguen una mica, aquesta serà la tònica de la via.
El segon llarg és del mateix estil amb un tros al mig un pel més exigent. La R2 en una bona terrassa.
El tercer llarg és el que dona caràcter a la via, comença amb un fort desplom, diuen 6c, que el solventem amb Ae, quan arriba a la verticalitat cal tibar de veritat, hi ha molt bona presa però cal escalar entre assegurances. En Joan B tiba a fons.
Un ràpel volat ens deixa de nou al terra. Veiem una cordada a la part final del Gorro Frigi, aquestes hores per aquí dalt és pot escoltar el silenci i el contrasta de llum i pedra. La tornada la fem pel pla dels ocells, ara feia temps que no hi passava. Pel final de festa una canya i unes olives a Monistrol per celebrar Sants Joans.
Via equipada amb burils en bon estat, portar 13 cintes exprés, algun alien pot ser útil.
Per Joan Baraldes i Joan Asín
en joan B a l'inici i a la R1
al passatge més vertcal del segon llarg
a l'Ae del tercer llarg
Joans al cim
dilluns, 21 de juny del 2010
Peladet Oriental, tot obrint pas
Fem la llarga pista fins a Rúbies, no hi ha ningú i podem gaudir de la tranquil·liat d'aquest entorn. Una ullada a la paret acaba amb una línia bastant clara. Preparem el material el necessari i el per si de cas, total un munt.

primer llarg
dijous, 17 de juny del 2010
Magdalena Superior, via Amistat d'estiu
dissabte, 12 de juny del 2010
Peladet Oriental, Rubies, via "Dos birres i unes braves"

dissabte, 5 de juny del 2010
Serrat d'en Muntaner, via Black Sad
la placa va perdent verticalitat i dificultat progressivament, fins a R1 35m.
dimecres, 2 de juny del 2010
GORRA FRÍGIA, via del Carles
Quan estem arribant veiem una cordada que esta sortint al cim, després quan hem baixat hi havia un altre cordada començant.
En quan a la via pel seu equipament i dificultat és una de les més repetides. Tota la via és de placa amb una excel·lent roca i còdols de bona mida . El tercer llarg és el més vertical un pel desplomat, amb bona presa però que cal tibar.