dissabte, 3 de setembre de 2011

SANT HONORAT, SENTINELLA DELS TRES PONTS, via LIBERAZIONE

02/09/11. Sant Honorat tan a prop i tan lluny a l'hora, un lloc solitari que traspua misticisme. El seu conglomerat te fama de descompost, però en les quatre vies que he fet la roca ha estat bona tret d'alguna excepció puntual, cal dir però que son les més repetides.

el Sentinella del Tres Ponts
La via Liberazione de l'Antonio Garcia Picazo, te una orientació SO que ens permet escalar a l'ombra fins a la una, dos de la tarda, ideal per un dia com avui que fa calor.


ressenya
 Es pot trobar bona informació als bocs de: Alt Urgell i rocaineu. La ressenya

Arribats a coll de Mu tornem a retrobar el camí que voreja agradablement totes les agulles que seguim fins arribar a peu de via en un marcat desplom. 
La via presenta dos parts diferenciades, una primera amb escalada combinada més entretinguda i una segona més ràpida en lliure trencada per algun ressalt. La via esta equipada amb les assegurances justes, allunyant als tram més fàcils. La dificultat obligada és de V+. Cal portar alguna baga savinera i algun friend  pot ser útil, prescindible.
El primer llarg, uff, ens reserva una Ae força desplomat que ens posa les piles de cop (sort que estem a l'ombra). El desplom ens deixa a un díedre on sortim en lliure fins a una savina que flanquegem per l'esquerra per anar a buscar un esperonet que ens porta per terreny més fàcil a la R1 sota d'un altre desplom, 25m intensos.
El segon llarg és curt, segueix amb la mateixa tònica uns passos d'Ae més tranquils fins una savina amb sortida a l'esquerra en lliure fins a la R2, parabolts de la reunió separats. 15m.
Al tercer llarg tornem a trobar tres passos d'Ae fins a una savina, d'on sortim a la dreta per terreny més ajagut anant a buscar un ressalts més vertical on trobem un pas atlètic per a superar-lo. Continuem directament per la placa vertical amb còdols grossos  fins arribar a la R3. 35m.
El quart llarg presenta un primer tram vertical amb bones preses, un cop superat la placa s'ajeu per anar a buscar un ressalt desplomat que el superem amb Ae (6b en lliure a la ressenya). Seguim  per la placa que va perdent verticalitat fins arribar a la R4. 40m.
El darrer llarg presenta un primer ressalt amb un passatge obligat de V+, seguint per la placa vertical i mantinguda fins al següent assegurança. Un cop superat aquest tram la placa s'ajeu i en tendència a l'esquerra ens porta a un darrer ressalt i sortir a l'aresta cimera fins a la R5. 50m.
El descens el fem amb un ràpel de 30m d'una savina fins el coll Nord des d'on agafem la canal Est, per un desgrimpem, trams verticals de terra i vegetació fins arribar al camí transversal que ens retorna a peu de via i al coll de Mu.
En resum una via recomanable més exigent que les veïnes, aresta idíl·lica i retiro espiritual.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

ballant sobre estreps al primer llarg

inici del segon llarg Ae

al tercer llarg abans de sortir en lliure

vertical sortida del quart llarg

superat el passatge de V+ encara cal seguir un tram vertical fins la segona assegurança
 al cinquè llarg

al cim del Sentinella dels Tres Ponts

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Ostres aquesta quan vam anar a la retiro espiritual, em vaig quedar amb ella, a veure si enganyo algú. Moltes felicitats, per la via i per les vies que has anat fent, com n'hi fas tantes costa de posar-se al dia (i que duri). Salut i roca

jaumeppiqueras ha dit...

Heu anat aquest dissabte? nosaltres fent cas de les prediccions de pluja per avui no hem sortit!!!quina rabia.
Felicitats per la via, es veu canyera, no en va du el segell Picazo.

joan asin ha dit...

Mingo no te la perdis, val la pena, això si cal pedalar la primera part.Records.
Jaume vam anar-hi divendres darrer dia de vacances, dissabte fent cas de les prediccions també em vaig quedar a casa, ens han enganyat je,je.