diumenge, 17 de juny de 2012

MONTSERRAT, SERRAT DE LA PASTERETA, via VILMANBAR

 15/06/12.  Avui el temps ha tornat a les dates en que ens trobem i haurem de buscar l'ombra per escalar. Amb el Sebas després d'esmorzar i xerrar de feina una bona estona, ens hem de decidir que fem, la Pastereta guanya punts i ell no ha fet la Vilmanbar, així que no hi ha dubtes queda adjudicada.
Aquesta via ja és una de les grans clàssiques de Montserrat Sud, que ens depara un festival de plaques  Montserratines, amb bona roca i assegurances per no patir. Una via amb dificultat mantinguda en el V+,V i algun pas de 6a.
Avui amb la xerrameca m'he deixat la màquina de fotos al cotxe, així que l'hem substituït pel telèfon mòbil amb un resultat acceptable.
Quan vaig obrir la via Petit Four per la cara Est vaig pensar que rapelar per aquesta via era la solució més ràpida per baixar  de la Pastereta. La darrera reunió l'hem muntat als parabolts blaus a l'aresta, dos metres sobre de la Reunió-ràpel de la via Vilmanbar. Només cal seguir direcció a la cara Est 5 metres i trobarem la instal·lació de ràpel de la Petit Four a l'esquerra, podem baixar amb un sol ràpel de 60m (bingo) o en 2x30m. Els llargs 1 i 2 és podem enllaçar però per a gaudir-la i fer-la durar, millor respectar els quatre llargs.

RESSENYA:
Primera ascensió: tardor del 2001
Per: J.Moragas, F. Gracia, R.Majó i E.Sales.
Equipament: Parabolts del 10.
Material: 12 cintes exprés.
Dificultat: 6a
Dificultat obligada: V+,Ae
Aproximació: Pujarem pel Clot de la Mònica, seguint el camí amb marques blaves, que va buscar un esperó a l'esquerra de la vall. El remuntem i just quan el camí torna a l'esquerra a buscar el centre de la vall, seguim pujant per l'esperó ,fites, fins a peu de la cara Oest.
Ll 1. Comencem pujant directament per la placa i al segon parabolt ja ens haurem d'emprar a fons, per anar navegant buscant els passatges. La R1 la trobem just quan arribem a una marcada fissura amb savines, 30m.
Ll 2. Sortim recte per anar enseguida a la dreta a buscar l'esperó que dona accés a un altre placa mantinguda però amb còdols més generosos. R2 20m.
Ll 3. La placa segueix amb la mateixa tònica uns metres i després va perdent verticalitat i dificultat fins arribar a la R3, 40m.
Ll 4. Flanquegem per terreny fàcil uns metres a l'esquerra i ens enfilem per un contrafort fins entrar a una placa vertical i mantinguda fins a l'aresta on trobem la R4 35m.
Descens: Amb un ràpel de 60m o 2x30m per la via Petit Four de la cara Est. També podem baixar per la via en tres ràpels.
INFORMACIÓ: escalatroncs, i molta més a la xarxa.
Via molt recomanable.
Per: Sebastià Massagué i Joan Asín


a la mantinguda placa del primer llarg

 segon llarg un pel més relaxat

el tercer llarg va perdent dificultat a mida que anem pujant

arribant a la R3 amb un maxi-còdol que estava apunt de caure

arribant a la R4

FOTOCIM

4 comentaris:

perB ha dit...

No tots els parabolts són del 10 !
pB

Jaumegrimp ha dit...

Una via ben trobada la Vilmanbar, tot i que comença a estar patinós el primer llarg oi?
Bona idea això de baixar per la Petit Four, així no molestes als que segur venen al darrera.

joan asin ha dit...

Pere jo diria que sí que son del 10 però ara em fas dubtar.
Jaume, la primera està molt mantinguda i un pel polida. Hi havia una cordada baixant, nosaltres vam baixar i ells encara estaven al segon ràpel.

joan asin ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.