dimecres, 11 de maig de 2016

MONT-ROIG, PELAT OEST, Via: GALL i OLI

10/05/16. Amb prediccions atmosfèriques incertes cal arriscar i buscar la zona a on escalar, això és el què hem fet avui. Poca aproximació, via no gaire llarga i amb una mica de pebre, finalment ens posem d’acord. Aquesta via en una de les nostres incursions amb el Juan Carlos, en arribar al cotxe, vam ser espectadors de com volaven blocs d’una gran fissura al Pelat oest, després vam coincidir amb el Cèsar i el Pepe, poc després sortia la ressenya a lo Gall, però aquest son de la facció més picant podríem dir. És curiós si més no què després de dos anys de la seva obertura no trobis al núvol cap piulada treta de la dels aperturistes...

Avui som quatre així que els palets decideixen les cordades i qui començarà. El Josep i jo mateix anirem primer i després el Juan Carlos amb el Remi.

Via amb D.O. Mont-Roig, curta però intensa i amb roca a controlar què s’anés repetint de ben segur quedaria ben sanejada, diem que li falten repeticions.

DADES
Primera ascensió: 22/02/2014
Per: Cèsar Fernández i Pepe Pueyo.
Equipament: semi equipada en els passatges més difícils amb parabolts del 10 i ponts de roca. Hi ha alguna xapa fluixa què caldria re collar.
Material: Tascons petits, joc de friends de l’alien blau al Camalot del 4, 12 cintes exprés, bagues savineres i un estrep (opcional).
Dificultat: 6a+/6b. Obligada V+/6a, Ae.
Aproximació: evident des de l’aparcament a peu de la paret.
Descens: Anar cap l’oest, direcció a l’hermita, fins què trobarem un corriol què surt a l’esquerra i baixa per una canal, fita.

Primer llarg. Trobarem una fletxa a l’inici, pugem per un díedre fins a un parabolt, flanqueig cap a l’esquerra a buscar per una placa què ataquem pel mig. Sortim a una gran feixa herbosa, una mica més amunt trobem la R1 40m.
El segon llarg, segueix per la feixa amb algun ressalt fins a una xemeneia per on pugem i ja notarem la textura del rocam. R2 45m.
El tercer llarg, comença a la dreta de la reunió per un gran díedre/fissura, llarg atlètic i molt mantingut, on anirem trobant parabolts i ponts de roca però haurem de completar amb flotants les assegurances, els passos difícils amb la roca que trobem intimida una mica. R3 35m.
El quart llarg té un inici de placa vertical, en aquest tram trobem roca mullada, ha costat acabar-se de decidir de sortir del primer pas d’estrep. Un cop al segon parabolt tenim un flanqueig delict a l’esquerra què ens porta a una xemeneia/díedre desplomat, on trobem dos parabolts. Un cop superat aquest passatge entrem en un díedre amb bona roca, amb forats i fissures per anar-se auto assegurant. A mida què anem pujant la dificultat va baixant. La R4 l’hem muntat en una savina. R4 45m, vigilar amb el fregament de les cordes.
Arribem al cotxe just quant els núvols negres van guanyant protagonisme, després a la tarda ha acabat plovent.
En resum una via què no et deixa indiferent, bona en el seu estil però que li manquen repeticions per acabar de sanejar-la. Marxem amb la sensació de què hem escalat.
Per: Remi Brescó, Juan Carlos Sánchez, Josep Santasusana i Joan Asín.
  

inici 
al primer llarg
el Remi i el Juan Carlos al primer llarg 
segon llarg
arribant a la R2

inici del tercer llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
quart llarg
sortint del díedre del quart llarg
arribant al cim
FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona! almenys un dia sense aigua!!! tot i que es veu la roca humida encara....avui si que fa bon dia....

pep ha dit...

Ole tu...si que es veritat que no es fa massa , deu tenir cinc o sis repeticions , pero ell s'ho perden !!!! , jo personalment la trobo prou bonica.
Au ara la CAESAR
LO PÈPE

joan asin ha dit...

Jaume estava humida, però és deixava fer.
Pépe, enhorabona, com dius ara la Caesar....

pelaroques ha dit...

I jo que pensava que a mesura que ens fem grans, anem posant seny...