joan asín

dijous, 19 de setembre del 2013

MONTSERRAT, AGULLA DE CAN JORBA, via BEGO-MIGUEL KUSH

Can Jorba

18/09/13. Després de l’aventura del dissabte passat a Montrebei, avui toca un “Relaxing” sense “café con leche”, però amb bones plaques on trobarem bons còdols i forats, en la progressió. Una dificultat mantinguda de IV+,V- ens acompanyarà en la navegació entre assegurances què estan en el seu punt ni masses i poques. 6 Llargs de corda amb una roca excel•lent, ens porten al cim de l’Agulla de Can Jorba. El descens l’hem fet caminat, després de fer un curt ràpel per anar a buscar el torrent del joc de l’oca. El remuntem fins a trobar el corriol que ens porta al camí dels francesos i ens retornarà a Can Jorba.

L'Agulla de Can Jorba

DADES:
Primera ascensió: Oberta en dues vegades els tres primers llargs l’any 99 i les tres darreres al 2005.
Per: B. Sánchez, K. Mánez
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: Passarem amb 10 cintes exprés.
Dificultat: V-
Informació: escalatroncs, Luichy
Per: Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín

al mantingut primer llarg

arribant a la R1

passatge desplomat al segon llarg

super placa al tercer llarg

el quart llarg és de transició, cal navegar i encertar

entrant a la bona placa del cinquè llarg

el sisè llar és més relaxat

FOTOCIM, amb bon decorat de fons

dilluns, 16 de setembre del 2013

MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA, via IDYL

14/09/13. Despertar-se a Montrebei et porta dues sensacions, una l’espectacle impressionant de la paret que tens al davant i per un altre el neguit de l’aventura què estàs apunt de començar. Aventura? Sí AVENTURA, en aquesta paret totes les vies tenen aquest D.O. (tret d’alguna excepció).

itinerari aproximat

De la via Idyl hi ha poca informació, cosa què crida l’atenció ja què sembla de les accessibles de la paret. Hem portat dues ressenyes la del Lluís Parcerisa què la va fer fa poc en solitari “chapeau”i per un altre banda la de l’Albert Castellet. Nosaltres fent cas de la guia del Montsec Oest, hem entrat per la feixa d’accés al díedre Audoubert, seguint fins el final, passant algun tram ajupits, atenció a la grimpada i a la timba.

ressenya de la nostra ascensió

La via sobre camí per un terreny poc definit per anar a buscar la gran xemeneia final, molt visible des de a baix.
Una via treballosa on trobarem poc equipament i roca amb trams delicada a vigilar. Segueix fissures i díedres on els haurem d’amanir amb assegurances mòbils al gust i nivell. El primer llarg fa molt fregament les cordes, nosaltres l’hem fet en dos. El segon llarg haurem d’equipar un segon tram d’artificial bona fissura per aliens i tascons. Els llargs 5,6 i 7 son els més mantinguts, depenent del nostre nivell haurem d’equipar més o menys, així com apurar el lliure o l’artificial, en el nostre cas el Fernando ens ha fet un recital de lliure. El vuitè té un tram obligat de V+/6a. El novè llarg és una xemeneia oberta què tot i l’aparença és més difícil del què sembla, cal buscar la col•locació. El desè llarg és espectacular i difícil, sortim de la R9, en una cova, pugem uns metres fàcils i anem sortint cap l’exterior, pugem en oposició, trobem 4 pitons seguits (el segon l’hem deixat nosaltres). Un cop superat aquest tram seguim per una xemeneia canal més oberts. Trobem un altre estranyament difícil, després la canal és torna herbosa amb pedra solta. La R10 està a l’esquerra al peu d’un esperó (3 claus separats). No seguir per la canal herbosa, nosaltres hem entrat i hem tingut què rectificar. El darrer llarg segueix per l’esperó, a l’esquerra hi ha un pitó. Un cop dalt haurem de seguir per terreny més fàcil fins a les rampes cimeres on muntem la reunió en un arbre.
Després de 10:30h arribem al cim on ens hidratem, la FOTOCIM ens la fan els “comepidras voladores” què venen de la via Montserrat Clotet i portem una hora i mitja caminant, compartim la baixada i els entrepans al Bar a Àger.
Davant nostre i cap l’oest el sol és va ponent, ens donarà el temps just per arribar als cotxes amb les darreres llums del dia. Un dia intens per terreny d’aventura. Via d’aventura treballosa més dura del què pot sembla a primera vista.
DADES
Primera ascensió: 1979
Per: Ricard Vila i Jean Charles Peña.
Equipament: Molt poc equipada amb algun burí, claus i ponts de roca.
Material: Joc d’aliens i friends fins el Camalot de 4, repetir algun alien i mitjans, joc de tascons, 4 pitons (2v,2 plans), bagues per ponts de roca i a savines. 12/14 bagues exprés.
Dificultat: A1/6b. Obligada A1/V+(6a).

Per:Remi Bresco, Fernando álvarez i Joan Asín .

per la feixa d'aproximació després de la primera rectificació

en alguns llocs ens haurem d'ajupir per passar.

al primer llarg

arribant a la R2

a la fissura del tercer llarg visió A1

i 6b

quart llarg

inici espectacular cinquè llarg

què hi ha algú, tram de 6a mantingut

sortint de la R5

sisè llarg

setè llarg

abans del tram difícil del vuitè llarg

el novè llarg més difícil del què sembla a primera vista

arribant a la R9 en una cova

iniciant el desè llag

i en plena feina

FOTOCIM

el sol se'n vol anar

arribada al Prat

divendres, 13 de setembre del 2013

MONTSERRAT, LA PRENYADA, via GEDE

12/09/13. “El dia després”. Sant Benet és una zona de Montserrat amb DO pròpia, ha estat i és un dels punts de l’escalada lliure per una banda i per un altre del purisme amb les vies clàssica. Dues postures què semblen ser contradictòries però aquí rau la seva peculiaritat. Aquesta tarda ens hem retrobat amb l’Antoni, Lambert i Xavi, cada estiu fem alguna escalada plegats i aquest quasi no la podem fer. Després de diverses propostes decidim anar plegats i fer la via GEDE de la Prenyada, una via assequible amb essència Montserratina.

Avui ens toca pujar per les escales dels pobres, acompanyats d’una bona suada, l’Antoni tenia pressa i ha accelerat el pas, arribant ben calents a peu de via.
Una agradable via retrò on podem gaudir de l’essència anys seixanta, amb una dificultat còmoda. Un primer llarg equipat amb un poti poti de burins, espits on necessitarem alguna plaqueta recuperable. Aquest llarg el podem fer en lliure, artificial o mig en artificial i mig el lliure (A0). Desprès ens haurem de deixar portar per la lògica de la paret buscant l’itinerari més fàcil. El darrer llarg coincideix en altres via aquí trobarem dos parabolts.
Del cim podem gaudir de bones vistes sobre els Gorros, Mòmia, Trompa de l’Elefant i recordar moltes estones passades en aquest entorn.
DADES
Primera ascensió: juliol 1964
Per:J. Martí, E. Ortiza, V. López
Equipament: burins, espits, algun clau i parabolts.
Material: 18 bagues exprés, plaquetes recuperables, bagues per merlets i estreps.
Descens, amb un ràpel arribarem al coll
Informació: versió lliure escalatroncs, versió artificial el col•leccionista de vies
Per: Xavi Ariño, Antoni Gómez, Lambert i Joan Asín

al primer llarg

primer llarg

a la nostra R1, hi ha varies possibilitats

arribant a la R2

panxa d'entrada al tercer llarg

arribant al cim

FOTOCIM

la posta de sol

dimarts, 10 de setembre del 2013

MONTSERRAT, SERRAT DELS MONJOS, via ESTEReotip-REGAL DE REIS

9/09/13. El Serrat dels Monjos trobem vies què és vam buscant pas entre esperons, plaques i zones herboses. Aquesta tarda ens hem arribat amb el Joan Carles aquesta nova via oberta el passat desembre pel Jordi Martínez i l'Antoni Aymamí, què ja s'ha repetir forces vegades.

itinerari

Avui hem pogut gaudir de la soledat del lloc. La via té dues parts separades per la gran feixa que divideix el Serrat. L'itinerari està molt ben buscat, seguint la lògica per anar aprofitant els millors panys de paret. Les assegurances estant col·locades en els punts necessaris, amb excursions per sota del 5b i què té obliguen a no perdre l'atenció. La via està pràcticament equipada, però per a reduir excursions, és aconsellable dur friends fins el 2 de Camalot. Nosaltres només hem utilitzat els aliens blau i carbassa i Camalot del 1. La via és ràpida de fer, en el nostre cas ens ha dut dues hores i quart per fer-la.

En resum una bona via, recomanable.

ressenya

DADES:

Primera ascensió: desembre 2012

Per: Jordi Martínez i Antoni Aymamí

Equipament: Parabolts, algun pitó i bagues en arbres.

Material: 10 cintes exprés, joc d’aliens i Camalots 0,75, 1 ,2 (o similars)

Nosaltres només hem posat aliens blau, carbassa i Camalot 1.

La via està equipada amb les assegurances separades fins el 5b.

Dificultat: 6a+, obligat 5c/A0.

Restriccions: No és pot escalar de l’1 de març al 31 de juliol.

Descens: Nosaltres hem fet un ràpel de 60m (justos) i després caminat cap a l’oest, a buscar el torrent fondo per on hem baixat, cadenes i un curt ràpel al final. Un altre opció és fer dos ràpels del cim a la R6 i d’aquesta un altre. També hi ha la possibilitat de remuntar i anar a buscar el camí de Sant Miquel i retornar a Collbató, passant pel peu de via.

Informació: ressenya d'Antoni Aymamí a la nochedelloro i detellada a Jaumegrimp-2.
Per: Joan Carles Mompel i Joan Asín