dimarts, 7 d’abril de 2009

06/04/09 PARET DE SANTA CECÍLIA via STAE

Inf. ressenya.net




L’any 75 vaig fer la segona ascensió d’aquesta via amb el Jordi Lluch, era en unes sortides de vies llargues de la STAE, del C.E. Àliga. Vam començar per la tarda i l’objectiu era arribar a la cova de la R-5 per fer bivac . Al dia següent ven deixar el sac a la cova que recolliríem a la baixada, doncs es rapelava per la via. Anàvem amb botes rígides i tota la ferralla, pitons, tacos de fusta, etc.
Ramon Samarra i l’Antonio Garcia Picazo, l’han reequipat, tot obrint el camí fins el peu de paret. Una fita a l’alçada de la paret al camí del GR, ens indica el començament.
34 anys desprès torno a estar a peu de via, aquests cop amb el meu nebot que ha començat a escalar esportiva, però que li tira la via llarga. Peus de gat, friends, tascons i vagues, quina diferència .
Cal dir que el reequipament ha consistit en posar algun parabolt als llarg i reunions però t’has d’assegurar a burins, tacos i pitons de l’obertura de la via.
La roca cal controlar-la, tota la via segueix la lògica per fissures, díedres i xemeneies . A finals del 74 quan el Ramon Prades, Josep Lluís Giral i Jaume Nogueroles van obrir la via va ser tota una gesta a la STAE. Els tres de tant en tant encara es troben per recordar l’aventura. El Ramon Prades (Monsio), encara s’arrossega per les parets.
L1 La via comença amb un desplom per una fissura on posem un tascó i un friend , A-2, (6a+ en lliure). Desprès segueix per una vira herbosa a l’esquerra IV, cal controlar la roca, abans d’entrar a la reunió s’adreça V. Reunió al peu del díedre

L2 Segueix un magnífic díedre des equipat 2 parabols, els friends entren de meravella V. L’entrada a la R està mullada i hi ha un pas delicat. La reunió es munta a l’esquerra desprès de passar un arbre.
L3+L4, Aquests dos llargs els fem junts, segueix una placa amb bones preses V. Quan s’acaba la placa es surt a una canal herbosa on cal vigilar la roca, reunió a la dreta, abans d’una placa ajaguda.
L5, Paca ajaguda que es segueix fins un ressalt (A0), V. La R abans es muntava a la cova (bivac) i ara està a la dreta.




L6, Es el llarg més dur de la via, per fissures amples on cal posar friends, V,A0,A1.




L7, A la sortida es supera un ressalt V,V+ que dona pas a una xemeneia que es supera amb ramonage IV, no es pot assegurar. Reunió en un esplèndid balcó.




L8, Cal anar a l’esquerra i passar a la placa, A0 i seguir per la placa V, III, IV. Reunió al peu d’una xemeneia ajaguda, cal muntar-la Friends.




L9+L10, Pujar per la xemeneia en X fàcil III, seguir per la placa un espit al començament i cap assegurança més, la placa es mantinguda i una mica exposada.





La baixada es fa per la Ferrada Teresina, l’hem trobat una mica mullada i relliscosa.
Hem trigat unes quatre hores i mitja, quina diferència de l’altre cop. Ha estat una escalada de sensacions i records, molt agradables, en companyia del meu nebot que espero que la torni a fer d’aquí uns anys, portant algú que comenci com hem va passar a mi fa 34 any i ara a ell.
Via molt recomanable per escaladors de terreny d’aventura.
Per Isaac Royo i Joan Asín

6 comentaris:

PGB ha dit...

Hola Joan!
Pot ser que el teu nebot sigui bomber i estigui a l'Escala?

M'ha sonat bastant la seva cara, vaig coincidir amb ell fent esportiva a Solius fa un meset. Salutacions!

marsi ha dit...

Bones,

no coneixia el teu blog i ara he vist la piada de la Senda dels Angels.. Aquell dia rondavem pel coll de les Portelles i us vam estar fent alguna foto...si em passes el teu correu te'n faré arribar alguna

Records al Toni!

Marsi

Mingo ha dit...

Felicitats per la via. La veritat és que amb els nous materials i un altra mentalitat les coses han canviat moltssim. Per cert tu ets bomber? o ho havies sigut?

joan asin ha dit...

Hola PGB si el meu nebot es bomber i viu a l'Escala.
Salutacions

joan asin ha dit...

Hola Marsi
Les foto, han de ser xules.
el meu correu es asinjoan@gmail.com
gràcies.
Salutacions

joan asin ha dit...

Hola Mingo
Si soc bomber de Barcelona encara.

Records