13/07/09
Ja feia temps que volia tornar a la Dent d’en Rossell, però el temps no m’havia acompanyat, en canvi la pluja sí. Vam quedar amb l’Isaac per anar a escalar i era un bon moment per anar a la Dent d’en Rosell, ja ens havíem retirat, així que estava pendent. Com que l’Isaac acaba de sortir d’una lesió al turmell, escollim la via Primavera, una de les clàssiques.
L’aproximació la fem des de mitja pujada de la pista de Queralbs a Fontalba , flanquegem sense camí amb intuïció fins el coll que en dur a peu de via. Ens trobem a uns operaris que estan retirant les tanques metàl·liques per evitar les caigudes de pedres, ens comenten que ja s’han acabat les obres del cremallera i que retiren les tanques.
Al final estem a peu de via el sol escalfa força però una mica de vent suavitza la sensació de calor.
La via esta semiequipada amb parabolts, espits i un pitó, però cal portar friends, alients i tascons, per assegurar-se sobre tot la quarta tirada.
Ja feia temps que volia tornar a la Dent d’en Rossell, però el temps no m’havia acompanyat, en canvi la pluja sí. Vam quedar amb l’Isaac per anar a escalar i era un bon moment per anar a la Dent d’en Rosell, ja ens havíem retirat, així que estava pendent. Com que l’Isaac acaba de sortir d’una lesió al turmell, escollim la via Primavera, una de les clàssiques.
L’aproximació la fem des de mitja pujada de la pista de Queralbs a Fontalba , flanquegem sense camí amb intuïció fins el coll que en dur a peu de via. Ens trobem a uns operaris que estan retirant les tanques metàl·liques per evitar les caigudes de pedres, ens comenten que ja s’han acabat les obres del cremallera i que retiren les tanques.
Al final estem a peu de via el sol escalfa força però una mica de vent suavitza la sensació de calor.
La via esta semiequipada amb parabolts, espits i un pitó, però cal portar friends, alients i tascons, per assegurar-se sobre tot la quarta tirada.
El primer llarg va per una placa, la referència es una micro pi que hi ha bastant a dalt. No hi ha cap assegurança. IV
El segon llarg surt a la dreta a buscar un díedre que seguirem la dificultat augmenta i trobarem algun parabolt. V.
El tercer llarg comença per una placa amb molsa per anar a cercar un díedre, amb un passatge força atlètic de V+, desprès una flanqueig molt espectacular a l’esquerra amb bona presa de mans, V fins un parabolt, seguim per un altre díedre fins a la reunió.
El quart llarg surt per una placa un pitó i un parabolt, es va buscar una bavaresa que haurem d’equipar, primer amb una dificultat de V fins un pas que desploma una mica pas molt atlètic V+, segueix amb una dificultat de V, fins un flanqueig a l’esquerra i un díedre més fàcils que ens deixa a la reunió.
El cinquè llarg segueix una placa mantinguda amb algun parabolt, el darrer pas es espectacular i tècnic. La reunió esta desprès d’una canal, un parabolt.
Tota la via es mantinguda en el V grau, menys la primera tirada, hi ha dos passatges de V+ a la tercera i quarta tirada. Tota la via te molsa i herba, però es molt recomanable per fer una primera visita a la Dent d’en Rosell.La tornada la fem pel mateix lloc que aquesta vegada l’agafem millor i no sens fa tant pesat.
Per Isaac Royo i Joan Asín
3 comentaris:
Enhorabona Joan, jo fa temps que tinc ganes d'anar-hi i mai trobo ni el moment ni el company :\
Bé bé, veig que vas curtint al nebot! ;)
Via guapa sobre bona roca i millors vistes. Caldria però trobar uu millor camí d'aproximació doncs arribar a peu de via es converteix en una odisea. El pròxim cop que visitem la Dent probarem per baix, sortint de Queralbs. Evitar fer-la a l'estiu i sino teniu mes remei porteu crema solar i moooolta aigua!
Publica un comentari a l'entrada