divendres, 30 de juliol de 2010

MONT PERDUT 3355m, esperó dels Esparrets

26-27/07/10. Aquesta és una ascensió on l'escalada és el medi per arribar el cim, on cal tenir en compte, l'aproximació i el descens. Una ascensió que no et deixa indiferent.
El dilluns a mig dia després de dinar a Ainsa, arribem a Pineta , prenem un cafè al refugi tot aprofitant per a interrogar una mica al guarda, ens dona algunes dades, encara que ell no ha fet la via?.
Preparem tot el material,cordes, sac, botes, peus de gat, tenda, menjar, etc. tot un piano per a cadascú i sortim cap el balcó de Pineta. Amb unes tres hores i quart per fortes pendents i acompanyats per un bon sol, arribem a la fi de la primera part de l'ascensió. Plantem la tenda , sopem una mica i a dormir.

El dia surt radiant un esmorzar lleuger i so m-hi. Baixem a buscar el fons de la vall que seguim fins a la punta del balcó, per resprises anem guany pas per l'esglaó fins que ens trobem tallats i fem un ràpel. Ara toca remuntar fins a peu de l'esperó amb forta pendent. Com a referència és sobre la cota 2450m i una gran pedra negra, molt visible.
Davant nostra un caos de blocs, arestes, esperons per escollir, l'esperó és el tercer des de l'Oest.

El primer llarg comença per l'esquerra de l'esperó que forma la pedra negra, per un díedre força marcat. A mig díedre sortim a la dreta per un altre fins una plataforma.
El segon llarg segueix per un pas desplomat, que dona pas a una canal que seguim fins al final on muntem reunió.

Davant tenim una placa que pugem fins a l'aresta, amb bones preses, muntem reunió a l'aresta.
Seguim flanquejant per l'aresta fins al peu de una plaques impressionants. Un altre llarg amb flanqueig ens deixa al peu d'una canal díedre.

Dos llargs per un díedres d'escalada delicada , ens deixen sota d'un desplom d'una agulla.

La via puja l'agulla però la podem evitar per la dreta amb uns primers metres molt verticals V/V+, després la dificultat baixa. Aquí ja comencem a notar que fa hores que estem escalant a pler sol i amb només un litre d'aigua per cap.
Ara segueixen dos llargs força difícil i mantinguts amb una dificultat de V i algun pas aïllat de V+, trobem alguns pitons.

Un cop superat aquest panys només ens queda seguir per una cresta fins un corredor de sortida, que farem amb dos o tres llargs.

Bé aquí s'acaba l'esperó, de temps no anem gaire sobrats , descansem una mica mengem alguna cosa i seguim primer grimpant per roca i després directament per les rampes de neu. Quan trobem els primers rajolins d'aigua de desglaç ens parem a reposar aigua, estem força deshidratats. Les congestes de neu ens porten fins al coll Oriental. D'aquí flanquegem a l'esquerra per neu fins a peu d'una franja rocosa que superem amb dos llargs, IV+. Les dificultats s'acaben, però cal seguir galopant per la neu cap el cim.
Al cim arribem amb el començament de la posta de sol. Estem molt contents però això no ha acabat, ens queda la baixada.
Baixem fins el llac gelat i remuntem fins el coll del Cilindre, el temps va passant i la claró és va apagant quan entrem a la gelera de la cara nord. Anem seguin unes traces fins que les perdem ja de nit , sort que hi ha Lluna plena, arribem sobre la franja rocosa, però trobem el punt de baixada, ens fan senyals de llum des del refugi de Tucarroya?, però ens entenem. De sobte trobem una fita i un altre més enllà, que ens porten a una mena d'esperó -canal, baixo una mica i bingo dos químics. Ja donàvem per fet que hauríem de fer un bivac, un ràpel ens deixa a baix del ressalt. Una bona estona més sense dificultat ens deixa a la tenda on ens tirem en planxa. Son les 12:30. Deu n`hi dó la jornada.
L'esperó dels Esparrets és una de les grans ascensions del Pirineu, llarga, complicada de seguir, solitària, amb aventura garantida. Una d'aquelles que no s'obliden. A la via és troba algun pitó i ponts de roca, nosaltres vam portar 8 bagues exprés, un joc de tascons, aliens fi firiends fins el camelot del 1.

Per Agustí Pallares i Joan Asín

8 comentaris:

SEVIDE ha dit...

Molt bona aquesta. Alpina i solitària.
Horari aproximat de la via? vau pujar piolet i grampons? es podia evitar les congestes de neu o és imprescindible material de neu?
Salut

marsi ha dit...

Bones Joan,

nosaltres vam fer-la dijous, vam optar pel modo ligero per fer-la en el dia (21 hores això sí!jeje)... la idea inicial era fer cim pero una boira de cal collons ens ho va impedir dificultant-nos també trobar el descens... una bona curtida com tu dius! Pel que veig en fotos, aquí cadascú fa la via a la seva manera perquè hi ha llargs que ni em sonen.. jeje
en fi el tema es sortir per dalt sense alguna pedrada o sustu extra.

Felicitats!

joan asin ha dit...

Bevide, cal portar grampons, nosaltres portavem pals d'esquí, però el piolet hauria anat millor. L'horari és relatiu Nosaltres des del balcó vam sorti a les 7h i vam tornar a les 12:30h de la nit.
Marsi, el dijous era el dia de pitxo predicció de temps, llàstima per que fer cim té un plus en aquest cas. Nosaltres vam dubtar però al final vam tirar cap a munt. Salut

Mingo ha dit...

Felicitats, esteu molt forts, no sé si ara tindria prou fuelle per repetir-la. Enhorabona

josep i laura ha dit...

Enhorabona, Una escalada per treures el barret! tot i que en aquestes rutes el gest i el grau passen a un segon lloc.
Un itinerari que fa molt que ens crida l'atencio i ara amb la teva entenedora ressenya poder ens acaba d'esperonar.

salut, alegria i bon estiu!

joan asin ha dit...

Ei Mingo segur que sí que podries.
Josep i Laura, aquesta és una ascensió que cal fer jo hi trigat una mica a fer-la, com dius el de menys és l'escalada. Bon estiu

Gatsaule ha dit...

Una molt bona alpinada! El dia que ens veiem m'has d'explicar quatre detalls de la via, que fa molts anys que li tinc ganes!

joan asin ha dit...

Joan jo també la tenia pendent fins que he trobat a l'Agustí que tampoc l'havia fet. Una gran ascensió del Pirineu sens dubte.