diumenge, 12 de setembre de 2010

Serra de les Lluernes, via INNOMINATA CAT

12/09/10.  El Serrat de les Lluernes és un racó de Montserrat fora dels circuïts normals podríem dir, en Joan Miquel Dalmau & Cía han anat obrint línies, aquesta però és la més llarga de totes i puja per un evident esperó que crida l'atenció. Avui hi quedat amb en Juan Carlos, feia dies que no escalàvem plegats, li proposo la via Innominata cat, i no protesta, així que hi anem.
D'aquesta via no hi ha gaire informació així que té el seu punt d' a veure que trobarem.
L'aproximació la fem des de Santa Cecília pel GR fins passar la canal del Cavall, seguim i trobem una fita per on pugem, però després ens adonem que teníem que haver anat una mica més endavant, després de les cordes fixes flanquegem a l'esquerra fins veure una corda fixe que agafem, seguim per una canal fins arribar a la paret on comença la via.

ressenya del Balcó de la lluna

Una pedra fa que comenci jo, el primer llarg puja per una placa que és va adreçant fins arribar a la vertical, on cal començar a tibar, és va fent amb alguna ajuda fins un passatge al mig on penjo un estrep, després ja és fa millor fins a la R1 (V+/Ae).
Ara segueix en Juan Carlos, l'entrada amb roca delicada convida a l'Ae, segueix per una fissura on cal posar un alien vermell en el nostre cas, una mica més a dalt és deixa la fissura per agafar la placa de la dreta, que ens du a la R2 V+/Ae,V.
El tercer llarg surt va per una placa fins a un desplom que és supera directament amb un passatge força atlètic V+, el terreny s'ajeu fins un altre ressalt, que passo per l'esquerra del parabolt, V, també és pot passar directa 6a, després per terrenys fàcil amb roca solta s'entra a un bosquet penjat fins arribar altre cop a la paret R3 un parabolt.
El quart llarg segueix un marcat esperó que és va posant vertical a mida que és va pujant per acabar amb una entrada dreta i roca a controlar. El llarg té 55m, nosaltres anàvem amb cordes de 50 , he tingut que sortir fins el primer parabolt per que en Juan Carlos arribés a la R. IV,V.
El cinquè llarg és curt per roca trencada i canal herbosa fins a la R.
El sisè llarg surt per una zona amb roca delicada fins arribar a la placa que  assegurat per un pitó i un parabolt, és flanqueja a l'esquerra. La sortida del parabolt  és el pas més obligat, en el nostre cas pas d'estrep i sortida V+, després la placa per una mica de verticalitat i amb una dificultat de V fins a la R.
El setè llarg surt a l'esquerra fins a trobar una canal que porta al cim, R en una sabina.
Des del cim és té una bona vista del cavall Bernat, avui bastant concorregut.
El descens caminant anant a buscar la canal equipada del Cavall Bernat.
Via equipada portar un micro vermell pel segon llarg, un estrep si anem justos de grau i unes 12 cintes exprés. Una via amb roca bastant correcte tret dels primers metres del segon llarg, final del quart llarg, cinquè i inici del sisè. Amb una dificultat obligada de V+/Ae. Una opció a tenir en compte per a fugir d'aglomeracions.
Per Juan carlos Sánchez i Joan Asín.


a la placa del primer llarg

al díedre del segon llarg

arribant a la R3

estètic esperó del quart llarg

al passatge clau del sisè llarg

setè llarg
diverses cordades al Cavall Bernat
al cim

7 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan, cal apuntar-la a la llista ?
salut i a tibar

jaime ha dit...

Els de la Perez-Vergés (xurrovia) erem naltros, ja us vem veure sortir de la Innominata.
Alguns altres del Cavall eren els Yayüs, amb la nena de 8 anys
No pares !
Records
pereBooks

joan asin ha dit...

Joan B, això d'apuntar és molt personal ami aquests tipus de via no em desagraden.

Pere tinc fotos vostres si em passes el correu te les faig arribar.

jaime ha dit...

OK, t'agrairia alguna foto una mica més gran per completar les que vem fer.
Gràcies
La meva adreça és
parrot
i a continuació (per evitar spam)
@lanochedelloro.com
PereBooks (PF)

Mingo ha dit...

Joan felicitats. Jo d'aquesta zona vaig fer, coi ara no me'n recordo com es diuen.... Tsering, crec i la de la seva esquerra i em van agradar força.
Salut

Llorenç ha dit...

un bon racó no? la roca en alguna de les fotos no es veu massa ferma! quina gentada per totes les parets!! que es aixó les rebaixes???? o final de temporada?

joan asin ha dit...

Mingo, aquesta via és més exigent i llarga que les altres.

Llorenç noosaltres estàvem sols, tot és qüestió de buscar llocs poc concorreguts, en quan a la roca tu cap problema amb les darreres vies que has fet.