diumenge, 25 de desembre de 2011

POLLEGÓ EST, via RICHARD IN CHAINS

24/12/11. Nit Bona, però pel matí ens trobem una bona colla del Centre Àliga al Bar Muntanya de Collbató on compartim l'esmorzar amb altres asídues...els Mòmies de Badalona, Joan B i en Jordi. Sembla que hi ha una certa mandra a l'ambient, així que després del primer cafè en cau un altre....al final però ens hem de decidir, Min i Cañete cap a l'avi Joan, en Jesús i en Pep cap als esperons de Fra Garí,  nosaltres tres (Manel, Juan Carlos i Joan) ens entra el punt i anem cap al Pollegó Est en busca d'aromes Montserratines...

Els Pollegons una de les zones estrella de Montserrat Sud

La via segueix un marcat esperó força vertical, amb roca de diverses textures i assegurances a vegades a contramà, la via está pràcticament equipada, però anirà bé portar els micros, algun friend mitja i tascons (tricamp, ganxo) si anem justos de grau. 
Aquest racó de Montserrat normalment és tranquil, les vies que hi trobem fugen del consum massiu i ens obliga a treballar-les. 

ressenya

RESSENYA:


Primera ascensió: 1994 per R. Darder.
Equipament: espits i algun clau.
Material: 14 cintes exprés, micros i algun friend mitja, tascons (ganxo opcional) estrep.
Dificultat obligada: 6a/ Ae
Informació: ressenya.net,   lanochedelloro,  
Aproximació: deixem el cotxe al aparcament del Clot de la Mònica, seguim uns metres fins a trobar el torrent de les Artigues. Seguim fins a trobar una cruïlla de corriols, deixem el de la dreta (Artiga baixa, ferrada de les Dames) seguim recte trobem alguna fita i caminets fressats fins al peu del Pollegó Est on flanquegem a la dreta per peu de la via Terra de nòmades, fins entrar al torrent, seguim pujant fins a peu de via.


Ll1. Al primer llarg trobem tres ressalts amb roca a controlar, caldrà anar navegant buscant el millor passatge, a l'inici és més fàcil entrar per l'esquerra que pujar directament a buscar el primer espit.R1 30m.
Ll2. Aquest llarg segueix una magnífica placa mantinguda, on s'haurà d'escalar entre assegurances, que estan posades a desamà en algun cas. L'itinerari va navegant a dreta i esquerra fins arribar a un darrer ressalt més vertical i obligat. Cal vigilar el fregament de la corda, si anem amb dues cordes millor alternar-les. R2 45m.
Ll3. Sortim per una llastra amb roca a controlar per anar a la dreta a buscar el desplom, on pugem amb Ae (6c en lliure diuen), de cop s'acaben els espit i hem de sortir a l'esquerra delicat fins a un pitó (tricamp i/o ganxo possible) en flanqueig anem a buscar l'esperó on trobem la R3, 30m.
Ll4. El darrer llarg és curt i sense assegurances, una sortida vertical amb bones preses donen pas a una placa que va baixant la dificultat a mida que anem pujant un darrer ressalt el fem per la dreta més fàcil.
Descens: el fem rapelant per la via Son de la llarga, amb tres ràpels.
Encara que no és una via llarga et deixa el bon regust d'haver-la treballat, en un racó de Montserrat d'aquells tant a prop i tant lluny a l'hora.
Per Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

roca de textura variable al primer llarg

Manel navegant per la placa del segon llarg

Juan Carlos arribant a la R2

al tercer llarg

al Ae

Manel arribant a la R3

BON NADAL

durant l'ascensió hem tingut un espectador

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona activitat per celebrar els solstici d'hivern.

llembresku ha dit...

Joan, molt bones Festes i bon any 2012!

joan asin ha dit...

Jaume una via exigent.
Gràcies Albert igualment.

Mingo ha dit...

Un racó on a l'hivern s'està força bé. La segona tirada la recordo guapissima i exigent.
Felicitats

joan asin ha dit...

Mingo els tres llargs tenen els seus passets.