dimarts, 3 d’abril de 2012

CANALDA, via VÍCTIMES DEL 92

2/04/12.  Canalda, ens depara una escalada amb denominació origen (DO), itineraris sinuosos, superació de desploms, grau "apretat" i assegurances justes. La roca és presenta  amb diferents textures, de molt bona a contolar que ens demana atenció. L'escalada sempre va acompanyada d'un grau d'exposició i concentració. Amb en Ferran havíem quedat dues o tres vegades per tornar-hi però sempre vam tenir mal temps, avui però no hi hagut sort el temps acompanya, així que no hi ha excusa. Quan escalo a Canalda tinc la sensació de ser un furtiu escalant en un Coto privat del Solsonès, on els escaladors locals defensen un estil propi, a Canalda cal donar la talla no és regala res, durant l'escalada sempre anirem esperant el proper trenca closques. 

colors a Canalda

Aquesta és una de les vies recomanables i un bon exponent del tipus d'escalada, que demana una atenció constant. En els trams on baixa la dificultat no trobarem assegurances, és pot posar aliens, friends i tascons, però amb certa habilitat. La roca està coberta en molts trams d'una mena de líquens . El quart llarg és on haurem de controlar més la roca. Una via que et deixa satisfet un cop feta. Recomanable per coneixa l'essència de Canalda. 

ressenya

RESSENYA:
Primera ascensió: 21/03/89 per Remi Bresco, Joan Jover i Antón Fontdevila
Equipament: reequipada per Lluís Parcerisa amb parabolts de 10.
Material: 12 cintes exprés, aliens i friends fins a camalot del 1/2, tascons.
Dificultat obligada: Ae/6a
Aproximació: de Solsona anem a Coll de Jou i seguim la carretera cap a l'esquerra direcció a Cambril. Enseguida trobem les parets  després de passar un trencall a l'esquerra que porta a Canalda (no agafar). Aparquem en un petit aparcament enfront de la via, seguim per la carretera fins a trobar una pista a ma dreta que ens porta a Ca la Rita al peu de la Paret. Flanquegem a la dreta fins a trobar la via.
Els parabolts de color gris son difícils de veure quedant mimetitzats a la paret, un plus més d'atenció serà necessari.
Ll 1. Pugem directament per la placa fins a un parabolt, seguim en lleugera tendència a la dreta fins a un altre parabolt on comença un llarg flanqueig a la dreta fins a un ressalt vertical, passatge força atlètic. Flanquegem a la dreta pas de decisió que ens deixa sota d'un desplom, que superarem directament sense assegurances. A sobre trobem la R1, 45m. IV,V,V+,V. 6 parabolts.
Ll 2. Sortim per l'esquerra de la reunió superant un ressalt, seguim per una mena d'esperó en tendència a la dreta per terreny més fàcil, sense assegurances, uns metres. Pugem a buscar un desplom que superem en tendència a l'esquerra, parabolts visibles. Seguim fins l'entrada d'una fissura díedre, possible posar un tascó, aquí trobem un pas difícil, cal trobar una presa (forat) una mica alta per la ma esquerra. Seguim fins a la R2, 40m. V-,IV,V+,6a. 
5 parabolts.
Ll 3. Sortim flanquejant a la dreta per terreny fàcil una metres per pujar directament fins a sota d'un marcat desplom, dos passos d'Ae (6b), sortida atlètica en flanqueig a l'esquerra. Seguim per un díedre-fissura que tira en fora, millor passar obert, per dins és més patidor(ha estat el meu cas). Després de superar un pitó per la dreta, flanquegem a l'esquerra on trobem la R3, 35m. III,IV,Ae (6b),V. 3parabolts, 1pitó.
Ll 4. Sortim amb un passatge atlètic i difícil, per superar el ressalt que dona pas a un terreny més ajagut, primer per una mena d'esperó i després per un díedre on haurem d'anar posant assegurances i contolar la roca. R4,35m. V+,IV+. 2 parabolts.
Ll 5. Flanquegem a l'esquerra per terreny fàcil uns metres, pugem directament fins a l'esperó (parabolt visible), el superem amb dos passos d'Ae (6b), sortim a l'esquerra a la captura d'un altre parabolt (pas obligat), seguim per la dreta, és pot posat un alien verd, pugem directament per un mur vertical amb bones preses fins a la R5, 25m. III,IV,Ae(6b),6a,V+. 3 parabolts.
Ll 6. Flanquegem a la dreta, superem un ressalt pas atlètic, seguim per placa fins a un esperó per un pugem fins a trobar la R6,30m. III,V+,V,6a. 5 parabolts.
Descens: En el nostre cas hem pujat una bona estona fins a trobar la pista que bé per l'esquerra per on baixem. La seguim fins a trobar una gran fita que marc l'estrada d'un camí el seguim fins a Ca la Rita i d'aquí per la pista a la carretera.
Més informació: rocaineu (bona ressenya), no más de quinto más.

Per Ferran Álvarez i Joan Asín




Ca la Rita

espectacular primer llarg

segon llarg
a la placa que porta al desplom del tercer llarg

entrant a la R3

després del passatge de V+ al quart llarg

quart llarg


sisè llarg

FOTOCIM

5 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei Joan i companyía, moltes felicitats per la via. Canalda és un racó que encara no hem trepitjat, i amb el que expliques, haurem d'estudiar bé per on fer-ho. Salut i molts records!!!!!!

edunz ha dit...

bona via! ara, que amb aquestes descripcions el mite no es farà petit precissament :) això dels locals - jo sóc forsterforever! - sona una mica estrany..
apa, a gaudir-ne més!

joan asin ha dit...

Albert, no trigueu d'anar-hi, la millor per a començar és la Fills del vent.
Edu Canalda sempre fa respecta és d'agrair que mantingui un estil propi. Quan estigui païda aquesta hi tornarem je,je.

Gatsaule ha dit...

Enhorabona, Joan, és una de les bones, aquesta! I escalar a Canalda sempre et deixa tip i satisfet, tens raó que s'han de pair les vies....

joan asin ha dit...

Joan les vies a Canalda compten per dues. Gràcies