dimarts, 4 de desembre de 2012

ROCA DELS ARCS, via PASTELINA (REEQUIPADA)


un dia a la Roca dels Arcs
3/12/12. Ara fa 30 anys  amb l'Eric Prómio vam obrir aquesta via, en aquells dies a la Roca dels Arcs hi havia poques vies. Veies una línia i et deixaves portar, anant trobant el pas, aquell 25 de novembre del 1982 vam trigar unes 6 hores en pujar-hi. El dissabte vaig trobar a l'Eric a Montserrat casualment, vam recordar el dia que la vam obrir.
Aquest dilluns aprofitant que tant en Joan B com jo tenim un dia de festa, li proposo d'anar a repetir-la i arreglar-la.
És una via d'aventura on cal anar navegant sempre amb la lògica, trobant  roca de molt bona a discreta en algun passatge breu.
Hem equipat les reunions i passatges puntuals (perdedors ) amb parabolts. Haurem de portar un joc complet d'aliens i friends fins el 2 de Camalot.

ressenya

ressenya original

RESSENYA:
Primera ascensió:25/11/1982
Per: Eric Promio i Joan Asín
Reequipada: 3/12/12. Per: Joan Baraldes i Joan Asín
Equipament: Semiequipada amb parabolts i pitons.
Material: Joc  de aliens i friends fins el 2 de Camalot, tascons. 12 cintes exprés i un estrep útils.
Aproximació:  Aparquem el cotxe a la carretera que passa per la dreta de la paret. Baixem per un corriol fins el torrent i remuntem per l’altre vessant per un a caminet  que ens porta a una gran feixa, flanquegem a l’esquerra fins a la vertical de la via (a uns 100m a la dreta de la Tàrrega).   Pugem per un corriol fins a peu de via, fletxa i P picada.
Ll1.Comença per una placa ajaguda fins arribar a la paret, on trobem uns passatge vertical que superem directament. Seguim en flanqueig aeri cap a la dreta fins arribar sota d'una mena de balcó que superem per la dreta amb uns passatges atlètics, a sobre trobem la R1, 30m.
Ll2. Atenció no anar a la dreta on és veuen dos pitons. Cal sortir directament amb un passatge difícil  (possible pas A1.), la placa ens porta sota d'un sostre on arribem amb uns passos en bavaresa. Hem de flanquejar a la dreta a buscar l'esperó, més fàcil del que sembla (hi ha bona pres a l'aresta). Pugem fins a un desplom que superem directament (A1, posar un tascó després del parabolt). Un flanqueig a l'esquerra ens deixa a la R2, 20m. 
Ll3. Aquest llarg va per una immensa placa. sortim directament per un primer ressalt vertical i un cop superat, anirem navegant en tendència a la dreta fins que pujarem directament  per l'esquerra d'una llastra ( atenció amb la qualitat de la roca en algun passatge) fins arribar a la R3, al peu d'un díedre herbos,.40m.
Ll4. Pujarem per la placa de l'esquerra del díedre, passatges molt atlètics amb bona presa amb possibilitat de posar friends al gust. la placa s'ajeu i anirem cap a la dreta pujant directament fins a la R4, 30m.
Ll5. Llarg de tràmit pugem directament per una terrassa i placa ajaguda fins a trobar la R5, 40m.
Ll6. pugem uns metres directament fins un pont de roca, flanquegem cap a l'esquerra fins a un esperó per on pujarem directament fins el cim, R6, 30m.
Descens, seguirem per l'aresta cap l'oest fins a trobar un corriol que baixa per la cara nord fins a carretera, trobarem algun passatge equipat amb cordes.
Per: Joan Baraldes i Joan Asín 



a la rampa d'entrada del primer llarg i a la R1

al flanquei del primer llarg

arribant a la R2

navegant pel tercer llarg

en Joan B a la R2

la via va per la placa de l'esquerra quart llarg
arribant a la R5

al darrer llarg

arribant al cim

FOTOCIM


16 comentaris:

Joan B ha dit...

Reequipar aquesta via va ser tota una satisfacció, Cal dir que a peu de via hi ha el nom escrit( veure la 1a. foto)
A per la propera

Salut i a tibar

Parce ha dit...

Goita que bé! La volia fer durant el passat hivern i s'em va passar, així que en aquest no podem fallar. Espero que no hageu agafat tendinitis al dit percutor.

Fins aviat.

Parce.

joan asin ha dit...

Gràcies Joan per l'ajuda.
Lluís jo crec que no, però tot és discutible.Records

llembresku ha dit...

Molt bé Joan i companyia!!! Una via molt guapa!!! De segur que ara la gent s'anima més a repetir-la!!!!!!!

joan asin ha dit...

Gràcies Albert, era una feina pendent

CLASSIC CLIMBER ha dit...

Ostres, aquesta me l'apunto, que fa temps que la vull fer.
Per cert, fa temps que segueixo el teu bloc i ara m'he decidit també a fer-ne un. Et convido que el visitis i, si es del teu interés, que el segueixis, tot i que de moment només hi ha una entrada: http://classicclimber.blogspot.com.es/

PAU

joan asin ha dit...

Ei Pau benvingut al mon dels blocs,sempre és bo compartir experiències.

Llorenç ha dit...

Bones!! aquest cap de setmana la vam repetir! bons els 3 primers llargs, el 4 bo fins el darrer tram, justet el 5, es el fàcil, i el 6 bona la primera part, i trencada la segona!
L'equipament ha quedat correcte.

Com a record, m'emporto un bony a la cara, "l'ombro" tocat i un colçe amb molesties(em va impactar desde uns 3 metres). Les cordes de la cordada del darrera no es van tallar per un pam! Tot per un bloc tamany 3/4 de microones, que vam arrancar!

Es nota que es una via molt poc repetida!

joan asin ha dit...

Ei Llorenç, cal vigilar amb la roca, la via no crec que s'hagi repetit gaire, a veure com evoluciona les teves lesions que esperó no sigui res i la via.Records

Llorenç ha dit...

Jejeje! Ja vam vigilar i molt! Però aquesta era massa gran com per dubtar-ne! Era ja just entrant a R3 en un tram herbos ...... Ara ja està net! Jejeje. Les ferides bé, al bonyet de la cara encara fa mal, i el colze molesties, a l'espatlla sols kden rascades! No és tant fàcil retirar-me! Jejeje bona feina!

Bullarolas ha dit...

Gràcies per la feina Joan! És una de les poques vies que em van quedar pendets a la Roca dels Arcs, exceptuant el recull de vies cutre-extremes que hi van obrir els francesos a finals dels 90. Quedava pendent o sigui que aviat caurà.

joan asin ha dit...

Ei era una feina pendent, ara seguirem amb la Bukanan i la Montse Pueyo´, haurem de comprar més parabolts, je,je
Records.

Llorenç ha dit...

Joan...una pregunta...els parabolts de la reunió de cim miren cap a l'altre costat...te alguna raó de ser així...no vam entendre res...salut! i bon any!

joan asin ha dit...

Llorenç en els temps que corrent millor mirar cap a un altre costat..qui té la raó??..per què cal entendre-ho?...Tot depent del costat que tu miris...Molt bon any amb més resposabilitats parella.

PJ ha dit...

Avui l'hem fet nosaltres i perquè no discutiu més cap on miren els parabolts del cim us diré que ja no miren cap enlloc. Algú els ha tret i només hi ha deixat l'espàrrec.
També dir que el clau de la segona tirada es mou una mica i potser aviat deixarà de ser-hi.

edunz ha dit...

hola, ahir la vam fer i dir-vos que el clau del segon llarg se'ns va quedar a les mans només mirar-lo.. Joan si el voleu recuperar cap problema, no el vam deixar per que ningú es faci mal pensant que està ben picat.
Amb tot el respecte ens va sorprendre bastant no assegurar l'estat dels claus amb el reequipament mentre si s'afegeixen bolts (com vau fer a la M Pueyo), cosa que no comparteixo però evidentment és una opinió i ja està.
Aquest dia també vam escalar la Bukanan i totes dues en el seu estil són ben maques. Quins temps, quan tot estava per obrir a Vilanova.. :))
Sobre aquesta vam trobar bolts i xapes casolanes nous a les reunions i uns del 8 a la tercera tirada que marxa de la via i ja he vist que comentes en un blog que és una variant que ha obert algú.. no fa cap falta el primer i el treuria si us ho ha fet passar pel lloc. A mi em va semblar una línia ben maca tal i com està i no li afegiria cap expansió en tirada.
bones escalades!