diumenge, 17 de març de 2013

ABELLA DE LA CONCA, via GUTIERREZ LO PUTO AMO I ARESTA

17/03/13. Les prediccions meteorològiques per aquest dissabte no estan clares, a mig dia sembla que el temps és complicarà. Donades aquestes perspectives amb el Jaume, què fa dies que no escalem plegats, ens arribem a l’Abella de la Conca. En aquesta paret trobem vies curtes on segons el temps meteorològicament parlant i les ganes en pot fer més d’una. L’altre cop que vaig estar la intenció també era aquesta, però un cop feta la primera ja en vam tenir prou.



Avui hem pogut fer-ne dues que podríem definir com “una de cal i otra de arena”. D’entrada anem a la via “Gutiérrez el puto amo” quan arribem a peu de via a la dreta trobem a lo Sergi i al Gutiérrez (lo puto amo) que estan obrint un altre via. A la via ja hi ha una cordada i a l’esquerra un altre GALL està equipant un altre via per dalt. Quan estem equipant-se arriba el Toni Aymamí què al final va a la via “ un buen dia”, per mi aquesta és de moment la gran clàssica de la paret.


ressenyes de: LO GALL i lanochedelloro


Després de tots aquests encontres amb les corresponents xerrades, comencem a escalar. La via enllaça dues bones plaques mantingudes que trobem al primer i quart llarg. El segon sortim per unes grades fins a posar-se sota d’una curta placa on entrem per díedre i passem a la placa on trobem els passos més difícils V+/6a, que dona pas a una feixa. El tercer llarg és de tràmit caminant per la feixa amb un ressalt per entrar a la reunió. A la via trobarem alguns parabolts i ponts de roca, però cal autoprotegir-se, amb micros, friends fins Camalot del 1 i tascons, la roca és bona encara hi ha algun bloc que pot caure i haurem de vigilar. El descens el fem seguint l’aresta cap a l’Est fins un coll i desgrimpem per la vessant Nord, corda fixa.
Quan arribem al cim encara ens queda un raconet d’adrenalina per cremar, el temps puntual a la cita comença a canviar. La primera intenció era anar a la via placa base, però ja veiem que això no serà possible aquest cop. Però quan passem pel peu de l’Aresta???? Si? No?...doncs SI.
Aquesta via canvia totalment, un primer llarg mantingut i vertical els dos primers terços, trobem algun espit però cal protegir-se (no fàcil) amb aliens petits, la roca demana atenció i cal controlar-la, trobarem alguna presa mòbil. La reunió és fa en un arbre als 55m. El segon llarg també de 55m va a buscar l’aresta que la segueix per la banda esquerra, trobarem un espit al llarg, la roca requereix un punt més d’atenció i la dificultat un punt menys. El Jaume quan m’estava assegurant al primer llarg s’ha quedat glaçat.. Quan arribem al cim el dia ja està espatllat i l’adrenalina cremada la que quedava i més. De la R2 baixem amb un ràpel de 50m. En resum una via curta però intensa amb aventura garantida.
Per Jaume Galban i Joan Asín.


peu de la via Gutiérrez el puto amo
al primer llarg

el Gutiérrez i lo Sergi a l a R de la via que estan obrint a la dreta

Jaume arribant a la R2

a la R3 al peu de la placa

gaudint de la placa del quart llarg

un altre Gall equipant un altre via a l'esquerra

primera FOTOCIM

via de l'Aresta
el Jaume per l'estètica aresta. Foto Toni Aymamí

arribant a la R1

per la creta del segon llarg

gelada FOTOCIM


9 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ja m'ho va dir el Toni que us vau trobar, jo aquí encara no hi he anat, però no crec que tardi; quines recomanes?

joan asin ha dit...

Jaume per la primera visita et recomano la via Un Gran Dia

trepetxu ha dit...

Molt bona pinta Joan!!!

quina llàstima que encara hi hagi gent que equipi per dalt tant tranquilament...


salut trempats

Joan B ha dit...

Bona escalada Joan,
En la teva piulada dins que va ser "una de cal i una de arena" però no se quina via et va agradar i quina no.

joan asin ha dit...

Trepetxu, és el que hi ha, pel què vaig veure jo ho hauria fet des de a baix.
Joan les dos em van agrada una de caire consumista amb parabolts als passos més difícils i a equipar a la resta. La segona és un altre estil, demana atenció i concentració tant per l'equipament com per la qualitat de la roca i un plus d'adrenalina, més aventurera però a mi això ja em va.

Lo Gall ha dit...

La millor solució al problema dels equipaments es , no anar a les vies que no t'agraden, o si mes no, no posar cap assegurança fixa i posar-les tu. Sentencia dixit.
LO SERGI.

joan asin ha dit...

Sergi això sempre és un dilema i no hi ha sentencia dixit. Ningú té tota la raó. Per aixó com dius si no t'agrada no vas.

Joan Prunera ha dit...

Sembla maco el lloc. A veure si m'acosto un dia.

joan asin ha dit...

Joan segur que t'agradarà, per la primera visita et recomano la via Un gran dia.