diumenge, 2 de juny de 2013

PARET DE CATALUNYA, via MIRAMUNDA

1/06/13.  A Montrebei trobem una escalada amb Denominació Origen, què encara és va mantenint. Trobem línies lògiques seguint díedres, xemeneies i plaques. Quan arribes al Prat de la Paret de Catalunya on  deixem el cotxe, és respira un cert aire de Santuari, davant tenim una gran Paret.

la Paret de Catalunya
Avui no les teníem totes uns núvols negres ens han acompanyat durant el viatge, però hem fet un acte de fe i arribem a la Paret de Catalunya. Anem a la via Miramunda què tenim a la llista de pendents des de ja fa uns anys, quan la pluja on ens va deixar fer-la.

ressenya de la nochedelloro amb rectificacions
La Miramunda és una de les vies més assequibles, què no fàcil, va per la franja més ajaguda de la paret. Podríem dir  què no és una via estètica, però està molt ben trobada enllaçant els panys  amb més continuïtat què van a trobar la xemeneia què ens porta al cim. Una via ràpida, en el nostre cas hem estat 5:40 h de cotxe a cotxe, 30' aproximació, 3:30h per fer la via i 1:10h pel retorn.
La via la podem dividir en tres parts, els dos primers llargs amb dificultat més mantinguda i passatges atlètics donem pas a tres llargs per plaques més assequible, amb ressalts verticals què ens porten fins a una feixa herbosa on una corda fixa ens marca el camí fins al peu de la xemeneia final. A la xemeneia trobem trams herbosos, però l'escalada és molt bona on haurem de pujar en X, oposició i en díedre, tot aplicant la tècnica més adient en cada moment. Al segon llarg de la xemeneia trobem un tram més difícil segons el passem si anem per dins, què és la tendència quan anem de primers ens costarà més què si la passem més oberts, millor no portar motxilla. A la penúltima R trobem un curiós cartell NO FEU CAS i seguiu escalant!!!. Via recomanable per a tastar aquesta paret.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
DADES
Primera ascensió: 2005 
Per: Jaume Clotet (Paca)
Equipament: semiequipada amb burins, claus, ponts de roca.
Material: Joc de tascons, alens i friends fins el 3 de camalot, un estrep, bagues savineres, 12 cintes exprés.
Dificultat: 6a/Ae (V+obligat).
Informació: lanochedelloro, kutrescaladors.

el primer llarg comença fort

arribant a la R1

segon llarg, al pas clau

pel tercer llarg

arribant a la R3

pas atlètic al quart llarg

arribant a la R5 a la feixa molt herbosa

escalant en X al sisè llarg

arribant a la R7

Ei no hi feu cas, seguiu escalant!!!!

escalant en díedre al darrer llarg

FOTOCIM

EL RETORN

6 comentaris:

Mingo ha dit...

Moltes felicitats Joan i companyia. A Montrebei les vies asequibles com molt bé dius no vol dir fàcils, aqui la paraula escalada pren tota la seva magnitud, a veure si aviat puc tornar per aquestes parets. Espero que a finals d'estiu les coses es resolguin de manera satisfactoria i poguem tornar amb tota la motivació. Una abraçada i cuideu-vos.

joan asin ha dit...

Ei Mingo a veure si tot va bé i et tornem a veure per la blocesfera. Records.

Jaumegrimp ha dit...

El temps sortosament va agunatar el cap de setmana, enhorabona per la via! i per la rapidesa en escalalr-la.

joan asin ha dit...

Jaume,no les teníem totes amb el temps, els dos primers llargs son més entrentiguts, la resta és anar fent.

Joan B ha dit...

Jo aquesta la tinc a la llista de fa temps!!
ara ja no hi podré anar amb tu i m'hauré de buscar algú que la vulgui fer . je je je
Salut i a escalar

joan asin ha dit...

Joan ànim segur que hi ha algú del teu entorn que també la té a la llista, només cal ,robar-lo,je,je