PARET DE CATALUNYA, via EL VOLTOR FEROÇ

petita Paret de Catalunya

23/09/13. Quan arribem al Prat de la Paret de Catalunya estem sols, tot un luxe. Avui anem a fer una via de les curtes de la Paret però noi per això menys interessant.  A la via només hem trobat 2 ponts de roca de l’època al primer llarg i un burí al segon, també hi ha tres fletxes picades què ens marquen el camí, una a peu de via, un altre a la R2 i a la R3. La R3 l’hem muntat en un espit i un parabolt d’una via què la creua, just sota de l’arbre on és deu muntar la R3. Hem portat, 12 bagues exprés, els aliens, Camalots fins el 4 (l’hem posat varies vegades, pot ser prescindible), tascons, bagues savineres i 5 pitons què no hem utilitzat. Ha estat un festival d’autoprotecció, hem posat de tot.
La tònica de la via és de deixar-se portar per la lògica i la intuïció, el darrer llarg però ens ha fallat i hem acabat fent una variant per terreny de roca delicada més a la dreta del itinerari. La via segueix l’esperó de l’esquerra segons sembla. Ens havien comentat què el darrer llarg era el més equipat? Però nosaltres no ho hem pogut constatar.

itinerari que hem seguit

L’itinerari comença per un marcat esperó què ens porta a una feixa, segueix a la dreta a buscar una mena de canal vertical, on trobem un pas difícil a equipar i amb roca delicada, a sobre hi ha un burí. La continuació és per dues fissures paral•leles, entrem per l’esquerra i seguim per la dreta, passatges atlètics, quan acaba la fissura hem d’anar per una cornisa a l’esquerra a buscar una canal vertical (aquí trobem la R3). Pugem per la fissura què desprès és converteix en fissura, quan sortim a una mena de feixa herbosa cal muntar la R5. La via deu seguir l’esperó de l’esquerra. Nosaltres l’hem creuat a la dreta muntant la R5 en un arbre al peu de l’esperó. Hem sortit en tendència a la dreta per roca delicada per agafar un difícil díedre vertical amb savines.
En resum una via d’aventura per a gaudir de l’autoprotecció i la intuïció amb una dificultat fins el V+.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

ressenya amb la variant del darrer llarg

DADES:
Primera ascensió: octubre 1985
Per: Pere Roca, Ferran Aguado, Antoni Ramirez, Anton Fontdevila i Remi Bresco.
Equipament: desequipada.
Material: 12 bagues exprés, els aliens, Camalots fins el 4 (l’hem posat varies vegades, pot ser prescindible), tascons, bagues savineres.
Dificultat: V+.
Aproximació: Evident des del Prat, pugem pel camí de baixada fins què el deixem, seguint la intuïció, per anar l’esquerra a buscar el peu de via.

primer llarg al pont de roca

iniciant el segon llarg

el passatge difícil del segon llarg amb roca a controlar

tercer llarg

arribant a la R3

iniciant el quart llarg

cinquè llarg

iniciant la variant del darrer llarg

sortint de la via

FOTOCIM