dimecres, 27 de febrer de 2013

Tarda gèlida a la via "Buriles Rojos" a la Panxa del Bisbe

27/02/13. Avui hem passat una tarda gèlida a Montserrat. Quan arribem al Monestir les restes de neu que va caure el passat cap de setmana, encara està ben pressent  a les vessants més obagues.  Enfilem les escales dels pobres amb trams nevats/gelats. Quan arribem a peu de via el sol encara hi toca, tímidament però.

Gorros hivernals

Aquesta via ja la vam fer el setembre del 2010,  però estava amb l’equipament original i vam començar per la variant directa, gaudint d’una tarda d’arqueologia Montserratina. Després ha estat reequipada pels aperturistes i ràpidament ha corregut per la bloc esfera essent força repetida.
la Panxa del Bisbe, amb tímid sol de tarda freda

Avui comencem per l’entrada original ara equipada amb parabolts inox, el primer llarg és de dificultat mantinguda i les mans és refreden ràpidament deixant un tacte de qualitat baixa, així que en més d’un pas cal pensar-ho més d’un cop abans de fer-lo.
El sol comença a retirar-se i anirem a remolc, el primer escalarà al sol i el que és queda a la reunió a l’ombra quedant-se glaçat. El segon llarg és plaent (amb sol) sort dels grans còdol, trobem dos ressalts més verticals.
El tercer llarg sortim per l’esquerra on trobem uns primers metres més verticals i que ens seguida la placa s’ajeu. Anem ràpids que fa fred...Un darrer llarg de tràmit de grimpada que el fem a la carrera, ens porta al cim.
Un ràpel de 40m ens deixa a la canal amb restes de neu, que ens fan prestar atenció fins a retrobar el camí.
INFORMACIÓ
Per: Antoni Gómez i Joan Asín
el sol correrà més al mantingut primer llarg


l'Antoni al segon llarg amb sol i gelat a la R1

arribant a la R3
corra, corra que fa fred


FOTOCIMGLAÇATS

dimecres, 20 de febrer de 2013

ESPORTIVA A COLLBATÓ, sector SIOUX

20/02/13.  Aquesta tarda visitem el sector esportiu Sioux a Collbató. Avui s’ajunta el Xavi Ariño amb ànim d’acompanyant i l’Antoni gripòs així que em cedeixen d’anar fent les vies.

sector SIOUX

Hem fet les vies següents.
Comencem per la via Maleïda Al·lèrgia 5c, via de placa amb dos trams més verticals.
Soldado Azul 6a+, via mantinguda amb passos de presa petita al començament, seguit d’uns passos desplomats, després la placa s’ajeu fins a la R.
Poma, poma 6a+, aquesta presenta un desplom amb bones preses polides que no hi hagut manera de fer-la després de provar-la. L’hem fet amb tope rope.
Rhinoceroscript 5c, Via mantinguda amb dos ressalts més verticals.
Per acabar fem la Yuma 6a, comença per una placa amb preses petites que ens porta fins un desplom que el superem a mb bones preses.
Per: Xavier Ariño, Antoni Gómez i Joan Asín



Maleïda al·lèrgia 5c
Soldado azul 6a+

Soldado azul 6a+

MaleIda al·lèrgia

Rhinoceroscrip 5c

diumenge, 17 de febrer de 2013

PELADET ORIENTAL, via DIRECTA AL PEDALET

 16/02/13. Les prediccions meteorològiques per aquest dissabte son bones, però quan sortim de Barcelona està plovent??. Les boires i núvols ens acompanyen fins a deixar la Panadella al darrera on sembla que el dia serà bo.
Anem a Vilanova de Meià amb dues possibilitats d’escalada. Quan arribem al Bar Cirera està ocupat per un exercit o dos de caçadors, impossible d’entrar-hi. Canvi de plans, trobem un altre bar on esmorzem amb altres companys del Centre Àliga. Després del cafè cal decidir-se, ells van a la via Bukanan de la Roca dels Arcs, amb alguna explicació de detalls, remota de quan la vam obrir. Després ens ha comentat que els hi ha agradat, algú ha equipat les reunions amb parabolts i obert una variant directa al tercer llarg.

Peladet Oriental

Per la nostre part ens decidim per la viaAfegeix la llegenda Directa al Peladet a Rúbies. Després de la pista que ens endinsa cap l’oest al Montsec de Rúbies, arribem a Rúbies. Un altre cop gaudim de la soledat de l’entorn i de les magnífiques vistes. Estem sols i preparem tranquil·lament el material. Després quan estàvem escalant han arribat 5 cotxes més.
La Directa al Peladet és una via dura i exigent, semiequipada a partir del V+, on caldrà autoassegurar-se. Trobarem roca bona i molt bona, als trams més difícils i variada a la resta, amb alguna arribada herbosa a alguna reunió. Son quatre llarg força mantinguts que et deixen un bon regust. 

RESSENYA


RESSENYA:
Primera ascensió: novembre 2002
Per: Guillem Ullastres i Xavier Mercadé.
Equipament: semiequipada amb espits, pitons i bagues en savines.
Material: 14 cintes exprés, joc de tascons, aliens I friends fins el 3 de Camalot. Estrep útil
Dificultat obligada: V+,6ª/Ae.
Informació: bloc rocaineu. Vertex nº245
Aproximació: De Vilanova de Meià anirem direcció a la Roca dels Arcs. Abans d’arribar a la font de la figuereta agafem una pista de terra que surt a mà esquerra que ens porta en 13Km al poble abandonat de Rúbies. Haurem de pujar cap el nord direcció a la Portella Blanca. Quan estem a prop de les parets trobem una fita on surt un corriol direcció Oest seguint tota la paret fins a trobar el peu de via. Inici evident en un marcat díedre, fletxa picada i espit visibles a uns 5 metres.
Ll1. Comencem per una placa amb passos obligats fins a l’alçada d’un espit, on flanquegem a l’esquerra, pas difícil, fins a un díedre per on pujarem. Al darrers metres cal prestar atenció a la roca. Al final flanquegem a l’esquerra  on trobem la R1 (2 espits), 40m, 1espit i 1 pitó.
Ll2. Aquest llarg segueix una marcada fissura/díedre. Pugem per la placa de la dreta fins a l’alçada del primer espit. Seguim directament per la fissura-díedre, en dificultat mantinguda. Als darrers metres sortim a un terreny herbós i terròs fins arribar a la R2 en un arbre (baga), 50m, 3 espits, 3 pitons.
Ll3. Pugem per una placa esperó compacta fins a un arbre. Seguim per una placa vermella amb preses petites fins a agafa una placa vertical equipada (Ae), amb una pas llarg sortida V+/6ª. Un pas desplomat a l’esquerra dona pas a un terreny més ajagut que ens porta a la R3 en un arbre (baga), 45m, 6 espits i 3 pitons.
Ll4. Sortim a la dreta per una grada fins a l’alçada d’una savina (baga) un cop superada hem d’anar a l’esquerra per tornar a la dreta a buscar un altre savina (baga visible). Un cop superat ens deixarem portar per una canal díedre fins el cim. R4, 40m, 2 bagues en savines.
Descens: Del cim anirem en direcció Est fins a trobar la Portella Blanca on un camí ens retornarà a Rúbies.
Per: Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín.


primer llarg


la marcada fissura-díedre del segon llarg

tercer llarg

a la placa vermella del tercer llarg

al quart llarg, més tranquíl

arribant al cim

FOTOCIM

dimecres, 13 de febrer de 2013

MONTSERRAT, LA CODOLOSA, via EL CLAU DE SANT FÈLIX

13/02/13. Amb l'Antoni vam quedar en anar a la Codolosa i s'han apuntat el Toni i el Joan B. El Toni ha arribat abans i s'ha fet les vies Indignats i Josep Monistrol amb l'amic silenciós.
Al final ens trobem tots a peu de la via El clau de Sant Félix i ens repartim en dos cordades.

ressenya d'en Joan Baraldes
La via té una dificultat obligada de V , en el nostre cas hem fet algun A0. És pot baixar amb un ràpel de 60m desgrimpant un parell de metres al final. El primer llarg és de tràmit superant ressalts. El segon ataca la placa pel punt més evident, els tres primers parabolts concentren la dificultat del llarg, després una agradable placa ens porta a la R2. El tercer llarg comença amb uns passos  atlètics per seguir per una fissura que dona pas a un tram de placa fins a la R3.
Ha estat una ràpida escalada amb bona companyia.
Per: Toni Aimami, Joan Baraldes, Antoni Gómez i Joan Asín


primer llarg

al segon llarg

tercer llarg


FOTO CAP I CUA, JOAN TONI TONI JOAN

diumenge, 10 de febrer de 2013

MONTROIG-EXTREM, via PENSIONISTES

9/02/13. Aquest dissabte fem un altre trobada STAE-C.E.Àliga a Sant Llorenç de Montgai. Ens trobem al bar Sport de Bellcaire (parada obligada) per esmorzar i fer petar la xerrada, repartim cordades i marxem cap a Sant Llorenç. Aquí nosaltres acabem la col·lectiva, doncs avui hem fet salat i sens ha fet tard per arribar a dinar, ho sento un altre dia serà companys.
L'Extrem
Amb  el Pepe i el Joan anem a la via Pensionistes a l’Extrem que la tinc pendenta i ells no l’han fet. Els companys habituals ja l’han fet i no hi havia manera d’anar-hi. La via m’ha sorprès l´he trobat més difícil del que esperava tot i ser una via pràcticament equipada (sort) i reequipada amb parabolt deixant equipament vell però, la via no regala res. La roca ens presenta diverses textures amb algun tram a controlar, ens ha caigut alguna pedra al primer i tercer llarg. La via no sembla que és repetegi gaire actualment. Una via clàssica (primera via oberta a l’Extrem) i atlètica, amb quatre llargs mantinguts. Al darrer llarg hem fet un pas de ganxo per arribar al primer parabolt de l’Ae.
ressenya original(boc nyapusguapus),xememeia primer llarg
Primera ascensió: novembre 1982
Per: Isaac Melgosa, Javier Martínez i Jordi Giné.
Equipament: Parabolts alternant material original, pitons, burins i espits.
Material: 20 cintes exprés, estreps, joc d’aliens i un ganxo.
Dificultat obligada: V+,Ae.
Informació: nyapusguapus, rocaineu.
Aproximació: Abans d’arribar a la paret de l’Ós surt un pista (Vilanova de la Salt) la seguim fins a trobar un altre pista a la dreta, cartell amb la indicació de Refugi. La seguirem fins que s’acaba on deixem la pista, millor anar amb un cotxe alt de baixos. Aquí trobem un altre indicador de Refugi a l’inici d’un corriol ben fressat que el seguim fins a veure la paret de l’Extrem una fita ens indica el punt un  altre camí ens porta a peu de via.
Ll 1. Llarg de xemeneia. Comença per un díedre ajagut fins al peu de la xemeneia, el primer passatge és força atlètic i de col·locació difícil. Segueix amb dificultat mantinguda on cal anar alternant  l’escalada per oposició i exterior. R1, 40m.
De la R1 cal flanquejar per la feixa cap a la dreta fins al peu d’un díedre, espàrrec de parabolt sense plaqueta i fletxa picada a la paret.
Ll 2. Pugem pel díedre uns metres per flanquejar a l’esquerra. Un ressalt més vertical ens porta al peu d’un esperó on trobem un pas difícil. Flanquegem uns metres a l’esquerra fins sota d’un ressalt on ens esperen uns passos atlètics fins que perd verticalitat i per terreny més ajagut arribem a la R2, 40m.
Ll 3. Flanquegem a l’esquerra fins a una mena de díedre, pugem directament (atenció a la roca), aquí les assegurances allarguem més. Un flanqueig a l’esquerra ens deixa al peu d’un ressalt a la vertical de la R3, 30m
Ll 4. El primer parabolt queda a uns 4 metres. Nosaltres de la R hem flanquejat .a la dreta fins a la vertical del parabolt, pugem uns metres fins a posar un ganxo en un forat i poder arribar al parabolt desitjat. D’aquí anirem seguint les assegurances de tot tipus intercalant algun alien i alguna sortida en lliure fins arribar a la R4, 30m.
Descens: Del cim ens dirigim cap el nord fins a trobar un camí que seguim a l'esquerra i retobar el camí de l'aproximació.
Per. Pepe Rodríguez, Joan Majó i Joan Asín.
a l'atlètic primer llarg

arribant a la R1

segon llarg


tercer llarg des de la R3

flanqueig delicat al inici del darrer llarg

aguantarà el ganxo?

R4

FOTOCIM


diumenge, 3 de febrer de 2013

PUNTALS D'ÀGER, via ACTIUS TÒXICS

 2/01/13. Les prediccions meteorològiques no eren clares avui, així que hem anat cap a ponent sense l'objectiu clar. En cartera però, l'objectiu era Àger. Després de la parada obligada per esmorzar al bar Sport de Bellcaire d'Urgell, ens decidim per anar a la via Actius Tòxics encara caleta.



Quan estem preparant el material arriba un cotxe carregat de "Caracoles Majara (6)" que van a la via Paraisos Fiscales, la nostra via es va creuant amb la seva, així que estarem acompanyats. 

A l'arribar a peu de la paret anem flanquejant a la dreta fins a trobar un clau que ens sembla que és on comença la via. La pedra ha fet que comences en Juan Carlos, a mida que va pujant la cosa sembla que no s'ajusta a la nostra via i els de la via Paraisos Fiscales no els sentim???, quan arriba a la reunió, els dubtes és confirmen i un ràpel torna a Juan Carlos a peu de via. 

itinerari

 Tornem cap a l'esquerra i trobem l'entrada de la via i la caravana de "Caracoles" a l'esquerra.
La via és de caire d'aventura de traçat rebuscat, què mai serà de consum massiu com la seva veïna, on caldrà autoprotegir-se. La roca de diverses textures  ens farà 'estar en guàrdia i aplicar la dita de "no hi han roques dolentes si no escaladors inexperts". Més exigent del què sembla atenent a la graduació. Una via que un cop feta no et deixa indiferent.

ressenyes dels aperturistes, Luichy i Lluís Parcerisa
RESSENYA
Primera ascensió: 17 de gener 2013
Per: Luis Alonso (Luichy) i Lluís Parcerisa.
Equipament: Reunions equipades i amb 2 pitons , un parabolt i algun pont de roca als llargs
Material: aliens i friends fins el 3 de Càmalot, tascons i bagues exprés (12).
Dificultat.: 6a
Dificultat obligada: 6a/V+ a equipar.
Informació: lanochedelloro2, Romàntic Guerrer.
Ll1. Aquest és el més dur de la via. Pugem per una placa fins sota d'un desplom/sostret. El superem amb uns passatges força atlètic i que cal equipar. Un cop superat flanquegem a la dreta fins un arbre amb el ens haurem de barallar per entrar a un marcat díedre per on pugem. Un cop superat seguim per una placa de la dreta fins a una feixa on trobem la R1, 50m. Trobarem 1pitó,un pont de roca i un parabolt. Atenció a la Roca.
Ll2. Sortim a la dreta i pugem per una placa amb roca delicada fins a una gran feixa R2 en un arbre, 30m.
Ll3. Superem un ressalt per entrar a una gran placa fissurada fins a una feixa que seguim cap a l'esquerra fins a la R3 (via paraisos fiscales), 45m. Trobarem 3 ponts de roca.
Ll4. El llarg segueix el díedre que tenim davant i que va en tendència a la dreta. Aprofitem un clau i un parabolt de la via paraisos fiscales que marxa a buscar la placa de l'esquerra. Seguim pel díedre fins un punt evident on flanquegem a la dreta a buscar una marcada llastra. Una placa ens deixa a una zona herbosa per on podem escapar seguint feixes. R4, 35m. 2 pitons, un parabolt i un pont de roca.
Ll5. De la R4 flanquegem a l'esquerra passant per la R de la via paraisos fiscales, primer caminant i després en placa fins a la R5, 25m.
Ll6. Comencem per un díedre i després per placa fins a la R6, 25m.
Ll7. Fem un canvi de reunió i sortim per una curta placa (via Paraisos fiscales). R7, 15m.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
al primer llarg direcció al desplom-sostret

entrant a la R1

al delicat segon llarg

una cordada a la Paraisos Fiscales

tercer llarg

a la R3  de la Paraisos Fiscales

al quart llarg cada un per la seva via

esplectacular placa de la Praisos Fiscales

sisè llarg


darrer llarg


FOTOCIM

FOTOBOCATABENGUANYAT