diumenge, 10 de febrer de 2013

MONTROIG-EXTREM, via PENSIONISTES

9/02/13. Aquest dissabte fem un altre trobada STAE-C.E.Àliga a Sant Llorenç de Montgai. Ens trobem al bar Sport de Bellcaire (parada obligada) per esmorzar i fer petar la xerrada, repartim cordades i marxem cap a Sant Llorenç. Aquí nosaltres acabem la col·lectiva, doncs avui hem fet salat i sens ha fet tard per arribar a dinar, ho sento un altre dia serà companys.
L'Extrem
Amb  el Pepe i el Joan anem a la via Pensionistes a l’Extrem que la tinc pendenta i ells no l’han fet. Els companys habituals ja l’han fet i no hi havia manera d’anar-hi. La via m’ha sorprès l´he trobat més difícil del que esperava tot i ser una via pràcticament equipada (sort) i reequipada amb parabolt deixant equipament vell però, la via no regala res. La roca ens presenta diverses textures amb algun tram a controlar, ens ha caigut alguna pedra al primer i tercer llarg. La via no sembla que és repetegi gaire actualment. Una via clàssica (primera via oberta a l’Extrem) i atlètica, amb quatre llargs mantinguts. Al darrer llarg hem fet un pas de ganxo per arribar al primer parabolt de l’Ae.
ressenya original(boc nyapusguapus),xememeia primer llarg
Primera ascensió: novembre 1982
Per: Isaac Melgosa, Javier Martínez i Jordi Giné.
Equipament: Parabolts alternant material original, pitons, burins i espits.
Material: 20 cintes exprés, estreps, joc d’aliens i un ganxo.
Dificultat obligada: V+,Ae.
Informació: nyapusguapus, rocaineu.
Aproximació: Abans d’arribar a la paret de l’Ós surt un pista (Vilanova de la Salt) la seguim fins a trobar un altre pista a la dreta, cartell amb la indicació de Refugi. La seguirem fins que s’acaba on deixem la pista, millor anar amb un cotxe alt de baixos. Aquí trobem un altre indicador de Refugi a l’inici d’un corriol ben fressat que el seguim fins a veure la paret de l’Extrem una fita ens indica el punt un  altre camí ens porta a peu de via.
Ll 1. Llarg de xemeneia. Comença per un díedre ajagut fins al peu de la xemeneia, el primer passatge és força atlètic i de col·locació difícil. Segueix amb dificultat mantinguda on cal anar alternant  l’escalada per oposició i exterior. R1, 40m.
De la R1 cal flanquejar per la feixa cap a la dreta fins al peu d’un díedre, espàrrec de parabolt sense plaqueta i fletxa picada a la paret.
Ll 2. Pugem pel díedre uns metres per flanquejar a l’esquerra. Un ressalt més vertical ens porta al peu d’un esperó on trobem un pas difícil. Flanquegem uns metres a l’esquerra fins sota d’un ressalt on ens esperen uns passos atlètics fins que perd verticalitat i per terreny més ajagut arribem a la R2, 40m.
Ll 3. Flanquegem a l’esquerra fins a una mena de díedre, pugem directament (atenció a la roca), aquí les assegurances allarguem més. Un flanqueig a l’esquerra ens deixa al peu d’un ressalt a la vertical de la R3, 30m
Ll 4. El primer parabolt queda a uns 4 metres. Nosaltres de la R hem flanquejat .a la dreta fins a la vertical del parabolt, pugem uns metres fins a posar un ganxo en un forat i poder arribar al parabolt desitjat. D’aquí anirem seguint les assegurances de tot tipus intercalant algun alien i alguna sortida en lliure fins arribar a la R4, 30m.
Descens: Del cim ens dirigim cap el nord fins a trobar un camí que seguim a l'esquerra i retobar el camí de l'aproximació.
Per. Pepe Rodríguez, Joan Majó i Joan Asín.
a l'atlètic primer llarg

arribant a la R1

segon llarg


tercer llarg des de la R3

flanqueig delicat al inici del darrer llarg

aguantarà el ganxo?

R4

FOTOCIM


12 comentaris:

Manel&Ita ha dit...

Ostres Joan, aquesta la tinc pendent, nosaltres hi vàrem anar un dia de molta boira i ens vàrem posar a la primera xemeneia i va resulta la via del Paca. Total que aquesta la tenim pendent. Abans del pas de ganxo, hi ha alguna assegurança???

Felicitats!!!

joan asin ha dit...

Ei Manel abans del pas de ganxo vaig posar un alien blau.

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona! es veu potent el darrer llarg, sort que va aguantar el ganxo!!

Joan Majó i Ortin ha dit...

Ep! Ja m´he refet del cansament de la xemeneia.
Gràcies per la lliçó!
Fins la propera.

joan asin ha dit...

Jaume doncs va aguantar..je,je. Tots el llargs tenen la seva història particular.
Joan gràcies de res, va ser un plaer compartir cordada, fins a la propera.

jan ha dit...

ostia !!! no hi he escalat mai en aquesta paret i ara mirant ressenyes veig que hi han unes vies brútals !!!
felicitats per l' activitat, nosaltres estàvem a la paret de l' ós aquest diumenge ;-)

joan asin ha dit...

Ei Jan en aquesta paret hi ha bones vies, ereu vosaltres els que estaveu esmorzant en unes furgos quan vam passar pel peu de la Paret de l'Ós?.

molimolano ha dit...

El nom de la via sembla posat de conya!
Esteu canyers eh, a veure si un dia em convideu a fer una d'aquestes vies tant guapes.
La foto del flanqueig espectacular!

joan asin ha dit...

Ei Montse quan vulguis només cal quedar un dia, je,je

joan ha dit...

ei...doncs potser si...estàvem al plà que hi ha just al camí que mena al refugi, hi havia gent esmorzant i nosaltres al costat fent material... x cert, no ens coneixem, però si entre setmana ho tens bé per escalar i et ve de gust, ja ho saps !!!
salut i gas !!!

Mingo ha dit...

Feia dies que volia comentar-te però no s'acabava de carregar la pàgina. Enhorabona, la via es força atlètica el primer llarg entre que comences, la roca i que no regalen res et posa les piles.Però ja veig que amb vosaltres no pot res, felicitats.

joan asin ha dit...

Joan ho tindré en compte.
Mingo gràcies el primer llarg ja et diu de que anirà la via, l'he trobat més dura del que imaginava...records