MONTROIG-EXTREM, via PENSIONISTES

9/02/13. Aquest dissabte fem un altre trobada STAE-C.E.Àliga a Sant Llorenç de Montgai. Ens trobem al bar Sport de Bellcaire (parada obligada) per esmorzar i fer petar la xerrada, repartim cordades i marxem cap a Sant Llorenç. Aquí nosaltres acabem la col·lectiva, doncs avui hem fet salat i sens ha fet tard per arribar a dinar, ho sento un altre dia serà companys.

L'Extrem

Amb  el Pepe i el Joan anem a la via Pensionistes a l’Extrem que la tinc pendenta i ells no l’han fet. Els companys habituals ja l’han fet i no hi havia manera d’anar-hi. La via m’ha sorprès l´he trobat més difícil del que esperava tot i ser una via pràcticament equipada (sort) i reequipada amb parabolt deixant equipament vell però, la via no regala res. La roca ens presenta diverses textures amb algun tram a controlar, ens ha caigut alguna pedra al primer i tercer llarg. La via no sembla que és repetegi gaire actualment. Una via clàssica (primera via oberta a l’Extrem) i atlètica, amb quatre llargs mantinguts. Al darrer llarg hem fet un pas de ganxo per arribar al primer parabolt de l’Ae.

ressenya original(boc nyapusguapus),xememeia primer llarg

Primera ascensió: novembre 1982

Per: Isaac Melgosa, Javier Martínez i Jordi Giné.

Equipament: Parabolts alternant material original, pitons, burins i espits.

Material: 20 cintes exprés, estreps, joc d’aliens i un ganxo.

Dificultat obligada: V+,Ae.

Informació: nyapusguapus, rocaineu.

Aproximació: Abans d’arribar a la paret de l’Ós surt un pista (Vilanova de la Salt) la seguim fins a trobar un altre pista a la dreta, cartell amb la indicació de Refugi. La seguirem fins que s’acaba on deixem la pista, millor anar amb un cotxe alt de baixos. Aquí trobem un altre indicador de Refugi a l’inici d’un corriol ben fressat que el seguim fins a veure la paret de l’Extrem una fita ens indica el punt un  altre camí ens porta a peu de via.

Ll 1. Llarg de xemeneia. Comença per un díedre ajagut fins al peu de la xemeneia, el primer passatge és força atlètic i de col·locació difícil. Segueix amb dificultat mantinguda on cal anar alternant  l’escalada per oposició i exterior. R1, 40m.

De la R1 cal flanquejar per la feixa cap a la dreta fins al peu d’un díedre, espàrrec de parabolt sense plaqueta i fletxa picada a la paret.

Ll 2. Pugem pel díedre uns metres per flanquejar a l’esquerra. Un ressalt més vertical ens porta al peu d’un esperó on trobem un pas difícil. Flanquegem uns metres a l’esquerra fins sota d’un ressalt on ens esperen uns passos atlètics fins que perd verticalitat i per terreny més ajagut arribem a la R2, 40m.

Ll 3. Flanquegem a l’esquerra fins a una mena de díedre, pugem directament (atenció a la roca), aquí les assegurances allarguem més. Un flanqueig a l’esquerra ens deixa al peu d’un ressalt a la vertical de la R3, 30m

Ll 4. El primer parabolt queda a uns 4 metres. Nosaltres de la R hem flanquejat .a la dreta fins a la vertical del parabolt, pugem uns metres fins a posar un ganxo en un forat i poder arribar al parabolt desitjat. D’aquí anirem seguint les assegurances de tot tipus intercalant algun alien i alguna sortida en lliure fins arribar a la R4, 30m.

Descens: Del cim ens dirigim cap el nord fins a trobar un camí que seguim a l'esquerra i retobar el camí de l'aproximació.

Per. Pepe Rodríguez, Joan Majó i Joan Asín.

a l'atlètic primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

tercer llarg des de la R3

flanqueig delicat al inici del darrer llarg

aguantarà el ganxo?

R4

FOTOCIM