diumenge, 26 de gener de 2014

MONTROIG, PALA DELS PELATS, Via LA PELL DE SERP

MONT ROIG, Agulla i Pala dels Pelats
25/01/14. Rumb cap a Ponent sense concretar però amb una llista de pendents com sempre, això no s’acaba. Parada obligada al Bar Sport de Bellcaire i tornem a coincidir amb coneguts, a més avui també amb l’excursió mensual del Centre què van a donar la volta a Roca Regina (44 persones). Hora del cafè i decisió, doncs cap el Montroig a fer la via La Pell de Serp, què encara està ben calenta el 12 de gener van fer la primera repetició.

Quan arribem a l’aparcament i preparem el material, arriba lo Pepe i un company què va fer la primera repetició de la via amb el Joan Escuer, ens la recomana.


la Pell de la Serp (R1) i ressenya original LO GALL
És tracta d’una bona via d’autoprotecció, trobarem alguns pitons (pocs) als llargs, a les reunions també i trobarem espits. La via va seguint un marcat díedre buscant-se pas pel camí més evident. Haurem de vigilar la roca de moment, en algun punt, què amb el pas de cordades quedarà bé. La dificultat obligada és de V+ a equipar.
DADES
Primera ascensió:12/01/14
Per: Anna Jiménez i Joan Escuer.
Equipament: algun pitó als llargs i espits a les reunions.
Material: Joc d’aliens i friends fins el Camalot del 3, tascons (opcionals), bagues savineres, 12 cintes exprés.
Dificultat: 6a, obligat V+ a equipar.
Informació: LO GALL.
Aproximació evident, seguim la pista fins a trobar algun corriol què ens porta al peu de la Pala dels Pelats.
El primer llarg va a buscar el díedre, amb dificultat mantinguda sortirem a la dreta on trobem la R1, amb la pell de la Serp.
A l’inici del segon llarg trobem una placa vertical amb dos pitons, podem passar en Ae o en lliure 6ª, en el nostre cas 1 A0 i V+, encara hem trobat alguna presa mòbil. Un cop superat aquest passatge, anem a l’esquerra i pugem directament a la R2.
El tercer llarg segueix el díedre amb dificultat còmoda fins què desploma i flanquegem a la dreta fins a la R3.
El quart llarg comença amb un passatge atlètic, després per terreny fàcil i herbós anem cap a l’esquerra fins a trobar la R4 només amb un pitó.
El cinquè llarg pugem en díedre vertical a equipar, un cop superat per  terreny fàcil (feixa) la seguim fins el peu del ressalt final. R5 en un arbre.
El sisè llarg supera directament el ressalt què tenim al davant fins el cim.
Descens baixem direcció Nord fins a trobar un camí que seguim direcció Oest (Ermita) fins a trobar un corriol què surt a l’esquerra (Sud) i ens porta a la pista i aparcament.
En resum una bona  proposta d’escalada clàssica per a practicar l’autoprotecció.
Per: Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i Joan Asín.


al mantingut primer llarg
segon llarg



inici del tercer llarg

autoprotegint-se al tercer llarg

al passtge atlètic a l'inici del quart llarg

al mantingut díedre del cinquè llarg a autoprotegir

al darrer llarg

FOTOCIM


6 comentaris:

Manel&Ita ha dit...

Bon descobriment, sembla molt interessant, ja tenim una nova excusa per tornar aquestes contrades que tant ens agrada. Molt ben explicada.

Joan B ha dit...

Bona ressenya Joan,
No acabo de saber a on és aquest pany de paret. Com s'hi arriba ? està entre l'ermita de Mont alegre i la zona del diedre Blanqueta ??
Salut i a escalar

joan asin ha dit...

Manel&Ita una bona opció d'escalada clàssica poc equipada.

joan asin ha dit...

Ei Joan això està a la dreta de l'Ermita, has d'aparcar al revol on la pista és posa malament.

Lo Gall ha dit...

Celebro que us hagi agradat.

Joan Escuer

joan asin ha dit...

Ei Joan molt bona d'estil clàssic, a la R4 podieu haver deixar alguna cosa més què el pitó esta anyorat, je,je.