dijous, 15 de maig del 2014

MONTSERRAT, LA BITLLA, Via ISAIAS


14/05/14. Déu n’hi do amb la via. La primera intenció era pujar la Bitlla, rapelar per la cara nord i seguir per la Bola de la Partió, però al final amb la Bitlla n’hem tingut prou.
ressenya
La via “Isaias”, sembla prou interessant. Hàbilment em cedeixen l’honor. Comencem en el punt més baix, pujant per una rampa a la dreta d’un díedre ajagut, quan comença a posar-se vertical anirem a l’esquerra per posar-se sobre d’una llastra, aquí trobem una reunió de burins. Ara seguim per plena aresta (sense assegurances) on cal anar atent, fins arribar a sota un desplom què el  flanquegem  a l’esquerra, torbarem claus casolans  (molt casolans) i burins, tram vertical què ens porta al peu d’un díedre per on haurem de pujar (“apretant” les dents), trobem un altre reunió (penjada), seguim pel díedre per sortir a la dreta amb passatges atlètics. A sobre trobem un altre reunió (la nostra R1, cal posar una plaqueta). Si pugem des del punt més baix és millor muntar Reunió a sobre de la primera llastra.
Un cop reunits el tres cal seguir, no és veu res però. Pugem uns metres i trobem un pitó, ressalt vertical i un burí. No és veu clar el passatge següent intent recte, per l’esquerra ? fins què anem a la dreta i sortim per l’últim passatge de l’aresta Brucs, a sobre trobem la R2. Quan arriben els company s’arriben al cim però s’han endut les bagues i maillon del ràpel, al final rapelem per l’aresta Brucs (ràpel de 50/55m).
DADES
Primera ascensió: 1980.
Per: M. Salgado, en solitari.
Equipament: Pitons casolans i burins, oxidats.
Material: 10 cintes el primer llarg, una plaqueta, portàvem friends però no els hem posat.
Dificultat: V+/6a. La graduació de les ressenyes què podem trobar per la xarxa son dels anys 80, ara caldria pujar-li mig grau(com a mínim). La via més què la dificultat dels passos és l’exposició què podem trobar en alguns punts.
En resum una via curta però intensa, amb essència Montserratina anys 80. Per estudiosos/arqueòlegs  del massís.
Per: Joan Baraldés, Antonio Gómez i Joan Asín.
primer llarg
segon llarg




formes

4 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Ei Joan, quina via !!!!
Sort que la vas fer tu de primer que sinó jo ja hauria baixat.
A la ressenya has posat un IV en els primers metres i allí només és III-. Per entrar a la primera reunió si que ja és IV o més i al flanqueig de sota el sostre és 6a sense cap mena de dubtes, i el diedre de V+ no baixa.
Via exposada i amb assegurances que no aguantarien una caiguda.
A mi no m'hi tornaran a veure, je je je
Tot i això vam poder escalar i això és el que compte.

joan asin ha dit...

Ei Joan una via curta però intensa, je,je.

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan! nervis d'acer eh!

joan asin ha dit...

Jaume una via NO APTA per a amants de parabolitis. Però recomanable per a estudiosos i romàntics Montserratins.