dimecres, 17 de setembre de 2014

MONTSERRAT, MAGDALENA SUPERIOR, Via PIRENAIC


16/09/14. Feia dies que li anava al darrera de repetir aquesta via després de la restauració feta per Lete i l’Eduard (molt bé per cert), però per una cosa o un altre l’ocasió quedava frustrada. Avui amb l’Antonio ens hi hem arribat, quan arribem al coll entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, les boires ens envolten ???, amb dubtes de si anirà a més i acabarà plovent ens hi fiquem.

ressenya en ratlles per on va la via

El primer llarg és el clau de la via,  no tant per dificultat sinó per lo mantingut en el V grau i només tres expansions en 35m. Un llarg amb essència Montserratina on clar anar navegant buscant els passatges i les assegurances, nosaltres hem afegit un alien verd i un altre de groc en una franja  abans de la primera expansió i un tricam negre en un forat entre abans de la segona.
La R1 és penjada sota la marcada fissura que ratlla aquesta zona de la paret.
El segon llarg surt en flanqueig cap l’esquerra, l’Antonio l’agafa una mica per sota i ha fet un bon tram sense assegurar-se, al final pot posar uns aliens abans d’agafar els pitons de la fissura. Cal seguir flanquejant fins a veiem la R2 i hem de pujar recte. De la R1 cal flanquejar sense baixar i trobar una V que no és veu des de la R.
El tercer llarg comença amb Ae desplomat (6c), sortim en lliure a la dreta i anem a buscar un altre ressalt equipat on podem optar per 6a o A0, uns metres més ajaguts i entrem a la R3.
El darrer llarg és curt i sense cap assegurança, sortim amb un aeri flanqueig ascendent a la dreta fins a l’esperó on la dificultat baixa. Un cop al cim hem anat a muntar la R a la instal·lació del Ràpel. Hem posat un alien a l’inici del llarg.
Les boires han anat a més i ara agafen un caire “pixaner”.
En resum una bona via i bona restauració, d’una via amb essència Montserratina. A les xapes només entra un mosquetó.
DADES:
Primera ascensió: 1965.
Per: J.Banet, J.Genebriera , F.Sabat.
Equipament: Parbolts i claus d’època.
Material: 12 cintes exprés, joc de micros i friends fins el 1 Camalot, algun tricam i bagues per merlets, què podrem posar segons l’habilitat.
Dificultat obligada V/Ae, poc assegurats els trams en lliure.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín.

en aquesta franja es poden posar aliens

navegant per la placa

l'Antonio a la recerca del pitó què no el trobarà 

aquí va posar un micro abans d'gafar la fissura ufff

primer passos en A0

seguim en Ae

darrer llarg amb boira pixanera

FOTOCIM

emboirats

4 comentaris:

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Molt bé Joan
Al final l'has aconseguit !!!

joan asin ha dit...

Si Joan al final ha caigut, je,je

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan i Toni ! la via ha caigut què millor no caure-hi oi?
quines excursions i amb aquesta humitat...renoi aneu forts de tremp, repeteixo felicitats !

joan asin ha dit...

Ei Jaume quan tornis a tibar no te la perdis.