4/10/14.
Avui sense haver-ho previst
hem amortitzat un altre deute d’escalades pendents. La primera intenció era anar a fer la
via Quo Vadis a Terradets, però després
d’esmorzar en Juan Carlos proposa d’anar a la Galí Molero, en Felip i jo
enseguida responem què SI. Amb el Felip ens havíem baixat una vegada de la R9 i
encara no havíem trobat el dia de tornar-hi, gràcies Juan Carlos per repetir la
via amb nosaltres.
 |
| ressenya d'en Luichy lanochedelloro |
Entre una cosa i un altre comencem a escalar
a les 10:30h una mica tard però.
La via té tres parts diferenciades, una
primera part fins a feixa amb sis llargs de corda (curts), en escalada
combinada per paques enllaçant díedres verticals i atlètics. Un cop a la feixa
comencem la segona part amb cinc llargs de corda, el dos llargs de corda primers
van per plaques amb un final en díedre ens deixen a una zona herbosa. Un llarg
de flanqueig vegetal cap a l’esquerra, ens deixen al peu del llarg de díedre
amb continuïtat i molt atlètic, podem fer-ho amb escalada combinada. El següent
llarg flanqueja a l’esquerra per la placa amb escalada artificial (A0) o lliure
amb grau de 6b+. A partir d’aquí comença la tercera part, quatre llargs de
corda de dificultat més plaent amb passatges més difícils intercalats, ens deixen al cim de la Roca
Regina, després de vuit hores i mitja amb cordada de tres.
DADES
Primera ascensió: 2/02/1971
Per: R. Galí i J. Molero
Equipament: Parabolts, pitons, algun
burí/espit i algun pont de roca. La via ha estat reequipada.
Material: Via semi equipada cal anar
equipant. Portar un joc de friends del 0 al 2 de Camalot, repetir semàfor
aliens, tascons, bagues per savines, un o dos estreps i cintes exprés.
Dificultat: 6a/Ae, V+ obligat.
Descens: Seguir la carena cap a l’Oest fins
atrobar el camí PR què ens torna al torrent i al punt de partida, 45/60 minuts.
Una via MOLT RECOMANABLE (Imprescindible).
Per: Felip Linares, Juan Carlos Sánchez i
Joan Asín.
 |
| el primer llarg ja et posa les piles al lloc |
 |
| segon llarg |
 |
| Afegeix la llegenda |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| arribant a la R5 |
 |
| sisè llarg |
 |
| la feixa |
 |
| setè llarg |
 |
| novè llarg |
 |
| desè llarg |
 |
| onzè llarg |
 |
| arribant a la R11 |
 |
| llarg 12 |
 |
| llarg 13 |
 |
| llarg 14 |
 |
| llarg 15 i darrer |
 |
| a la R14 trobem picat STAE quin company va ser? |
 |
| FOTO CIM |
 |
| justejant arribem amb les últimes llums al cotxe |
4 comentaris:
Conxu, Joan,
I quin seguici d'obligades ens expliques: la diabòlica GAM i, tot seguit, la regina GALÍ...
Considero que has tingut l'encert d'ajustar el moment de fer-les; quan la memòria present encara manté alguna força -seria incapaç d'explicar-les, tot i haver-les fet, enllà d'algunes emocions essencials, d'aquelles que romanen: el viatge obligat pels grisos diedres de sobre el Sostre... l'aventura de la necessària travessa de la Galí...
Recoi de racons fonamentals amb tendència a l'esquerra!
Ei Jordi dues vies què recorren a la lògica de deixar-se a la paret cercant les flebleses per anar-la escalant, què et deixen un bon regust.
Renoi Joan, enhorabona!
Gràcies Jaume
Publica un comentari a l'entrada