27/12/14.
Amb resaca d’accessos
alimentaris ens trobem amb una bona colla de coneguts al bar Muntanya de
Collbató, el dia està tapat i fred, així què no hi ha gaire pressa a abandonar
el Camp Base. No tenim clar a on anar i al final ens decidim per la via Vintage al Serrat dels Monjos.
Fem l’aproximació ben tapats, la via comença
a l’esquerra de la via Planetes Transparents, al mateix lloc.
|
ressenya |
La via té dues part separades per la gran
feixa intermèdia. La primera part amb tres llargs, el primer comença per un
marcat esperó passant més a dalt a una canal herbosa. El segon sortim entre
vegetació per agafar una bona placa,
encara què curta, fins a la R2 al peu d’un marcat díedre vermellós. El tercer
és el mes difícil d’aquesta part, entrem per un díedre, passem a l’esquerra i
seguim per un esperó. Aquí la roca canvia, haurem de vigilar, flanquegem a
l’esquerra a buscar una placa desplomada, nosaltres passem amb un pas d’estrep
i A0, en lliure marca 6b, després per terreny més fàcil sortim a la feixa.
Grimpem i caminem fins el peu de la segona. Pugem per la placa i un díedre a
equipar fins a un pitó amb una baga blava, però no és veu res més, aquí marca
6a i la roca no és gaire bona. La
ressenya marca un altre pitó però no és veu, dubtes i intent de posar algun
alien però no hi ha manera ? pas d’estrep però no hi ha manera de sortir, si
portéssim pitons? Però no, maillon i despenjada. Després he trobat al bloc delMuntanyenc què parlava de dos pitons dubtosos ?, possiblement un ja no hi és,
nosaltres no l’hem vist.
Retrobats a la feixa decidim seguir per la
via Planetes Transparents. Aquesta segona part té dos llarg, un primer què
comença amb un encastament entre una agulla i l’esperó per on seguim un cop
superat. Al segon llarg trobem un curt díedre amb un passatge
vertical amb roca sanejada, seguim per un esperó herbós fins al peu d’un díedre
que ens porta a les grades cimeres.
Seguim caminant cap a l’est, arribem al cim
(fites), baixem cap el sud per corriols fins a troba la instal·lació per
rapelat (2 espits amb anella, 50m). Seguim baixant per corriols fins el ràpel
què ens deixa al camí de la cova de Salnitre.
Al final en aquesta vessant sud del Serrat dels
Monjos hem estat a resguardats del vent i fins hi tot ha sortit una mica el
sol.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
|
primer llarg |
|
primer llarg |
|
a la placa del segon llarg |
|
díedre a l'inici del tercer llarg |
|
al passatge de Ae (6b) al tercer llarg |
|
intent al quart llarg |
|
seguim per la Planeta Transparent |
|
arribant a la R4 |
|
inici del darrer llarg |
|
FOTOCIM |
4 comentaris:
Enhorabona valents! que dissabte no va fer massa bon dia! llàstima de canvi de plans, però amb aquestes vies tan aventureres i el fred ja se sap, bona sortida però.
Jaume sembla que el segon pitó ja no hi és, hauren de tornar amb pitons.
Bones, ahir vàrem escalar aquestes vies. El pitó del primer llarg també falta, vam posar un tascó. Salutacions.
Cesc Aldabó.
Publica un comentari a l'entrada