 |
| itinerari |
4/05/15. “No vols sopa
doncs dos plats”. Aquesta línia ja la teníem mirada quan van obrir la 66
Taks, però preveiem més feina, així ens vam decidir per obrir primer la 66
Taks. Enseguida van començar a sonar els tambors a les terres de Ponent...déu n’hi
do el què va donar de sí. Després de les crítiques ens va quedar què teníem què
tornar-hi i aquí estem un altre cop.
L’itinerari és veu treballós, el primer i quasi tot el segon va per roca
vermella i vertical, després el color de la roca canvia i sembla què estarà
millor. Al primer tram de roca vermella, ens hem tingut què aplica força,
primer per passar-hi i després per anar sanejant els blocs inestables. La
segona part s’ha deixat fer més ràpidament. Ara ha quedat bastant acceptable,
tot i què caldrà vigilar.
Quan comences una nova via sempre tens unes referències i
una línia imaginaria, però un cop et fiques serà la paret la què t’anirà portant
a mida què vas trobant les seves febleses per a on anar pujant. |
| ressenya |
Iniciem la via per un pany de roca marró , seguim en
flanqueig ascendent a l’esquerra (ara
per roca vermella), fins què les febleses de la paret ens deixa pujar
directament fins sota d’un sostre triangular on muntem la R1 (30m, 2 parabolts).
Superem els sostre/desplom amb Ae, anem a l’esquerra per
un tram més ajagut i pugem fins el peu d’una fissura (cega). Entrem a una placa
molt vertical, passem amb escalada combinada fins sota d’un altre desplom a on
canvia el color de la roca (en la
primera ascensió aquí hem muntat un reunió provisional, aprofitant dos
parabolts). Superem el desplom i la verticalitat baixa un pel, haurem de posar un alien verd en una fissura a
l’esquerra i després segueix un tram atlètic fins a sortir a una zona més
ajaguda què ens porta a la R2 (40m, dos parabolt).
De la R2 flanquegem a l’esquerra i pugem directament per
la placa fins a un parabolt, en tendència a l’esquerra anem a busca un díedre-fissura cap a la dreta , passatge en bavaresa per sortir a l’aresta.
Seguim per l’aresta on haurem de vigilar amb la roca, tram fàcil fins el cim (R3
30m 2parabolts).
Han estat 7hores de feina navegant per aquesta paret. El
descens caminant per la canal de la dreta.
DADES:
Primera ascensió: 4/05/2015
Per: Remi Brescó i Joan Asín.
Equipament: Parabolts, quatre pitons i un pont de roca.
Material: 16 cintes exprés, un estrep, joc d’aliens del
blau al vermell (repetir el semàfor) i Camalot del 0,75.
Dificultat obligada: V+/Ae amb dos trams molt obligats de
V+ al final del segon llarg i a l’inici del tercer llarg.
Per Remi Brescó i Joan Asín.
 |
| iniciant la via |
 |
| anant a buscart el sostre triangular |
 |
| al segon llarg |
 |
| a la R2 provisional en la primera ascensió |
 |
| superant el desplom on canvia el color de la roca |
 |
| flanqueig per entrar a la placa |
 |
| passatge obligat de V+ al tercer llarg |
 |
| abans d'agafar la bavaresa per sortir a l'esperó |
 |
| FOTOCIM |
5 comentaris:
Collons no aneu tan rapid que no dona temps....
Deixem d'anar uns dies al Montroig i surten les vies com bolets!!!
LO GALLNERVIOS
Enhorabona! segur que serà una línia treballosa, de les que ens farà suar.
Pepet aqueta cantava molt, però feia mandra endinsar-se en el castell de roca vermella i déu n'hi do el terball d'enderroc que ens ha donat.
Jaume curta però intensa què no regala res, je,je. No serà love climb.
Passa automaticament a la llista de pendent.Vec que li esteu agafant el gustet a la roca peculiar del Monroig!!
Aixo del crunx te el seu que
LO GALLPEPE
Pepe, crunx,crunx, déu n'hi do el que vam fer baixar. Records.
Publica un comentari a l'entrada