dijous, 4 de juny de 2015

MONTSERRAT,ELEFANT, Via CERDÀ POKROSKI

Sant Benet
3/06/15. Un altre tarda amb excursió de pujada, escalada, excursió de baixada, aquest cop a Sant Benet. La ventatja de fer el torn de tarda és què pots gaudir de l’entorn amb més tranquil·litat. Avui però ens acompanya un cel amenaçador què per sort no va a més.
La Cerdà Pokroski de l’Elefant, és una via amb una dificultat còmoda però impregnada d’essència Montserratina, doncs cal navegar per a trobar les assegurances.

resenya
L’inici de via és a la vertical de 2 burins, també podem entrar una mica més a dalt i utilitzar-los com a R0. El primer llarg discorre per la gran placa on haurem de navegar i anirem trobant alguna expansió, podem posar algun merlet. La R1 és fa en un balmat on hi ha una gran savina.
Al segon llarg sortim en flanqueig a la dreta i pugem per l’esperó, haurem de trobar el primer espit, a partir d’aquí anirem en tendència a l’esquerra, trobarem més assegurances fins la R2.
Al tercer llarg sortim directament per la dreta a buscar el ressalt vertical què tenim al davant, tram mantingut amb bons còdols, un cop superat la placa s’ajeu fins a trobar la R3. Haurem de grimpar uns deu metres per arribar al cim.
Una bona via per iniciar-se o recordar l’escalada amb essència Montserratina, amb una dificultat còmoda.
DADES:
Primera ascensió: setembre 1959
Per: J. Cerdà i H. Pokroski
Equipament: Burins i espits.
Material: 6 bagues exprés, alguna baga per merlets.
Dificultat: V-

Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín
 
navegant pel primer llarg
fotogènic inici del segon llarg


al ressalt vertical del tercer llarg, amb bons còdols
recollint material
FOTOCIM


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Així que avui treballant de tarda després d'haver gaudit de valent a Montserrat tú si que en saps. Aquesta via recordo que fa molts anys ens hi vam posar, però no ens vam atrevir a continuar ja que no vèïem cap assegurança, era fàcil, però aleshores no ens vam atrevir a continuar amunt...encara la tinc pendent a veure ara que me l'has recordat si hi torno.

joan asin ha dit...

Jaume està molt bé.