diumenge, 13 de desembre de 2015

ÀGER, CAP DEL RAS, Via SIRENA DEL MONTSEC

12/12/15.  Avui portàvem dues possibilitat per a decidir tot esmorzant, Àger o el Doll, però la boira ens ha acompanyat a la plana de Lleida, així què ens decantem per anar cap a Àger.
Avui hi ha força gent per aquetes conrades, tothom ha pensat el mateix. Xerradetes i la pregunta típica a quina vai aneu?, a la nostra no hi va cap cordada.
L’aproximació és molt ràpida i enseguida estem a peu de via on trobarem picada les inicials SM.
Tenim al Juan Carlos en estat de gràcia i amb ganes de marxa així què avui està clar què comença ell.
La Sirena del Montsec, és una què demana atenció constant i anar buscant el passatge adient, les assegurances son testimonials així què toca auto protegir-se durant tota la via. La roca és bona, però trobarem franges on haurem de vigilar i arribant a les reunions en feixes. És una via entretinguda i exigent què un cop digerida li vas trobant el sentit de tot plegat. Els llargs de corda son “llarg”.
El primer llarg ja ens posa les piles, pugem per unes plaques ajagudes fins a un parabolt, anem a l’esquerra a agafar el marcat díedre amb un entrada desplomada (fem pas d’A1) i seguim pel díedre, tot barallant-se amb una savina,( el pitó que marca la ressenya original no hi és) fins a un arbre sec on flanquegem a la dreta uns metres per seguir després directament, trobem un pitó a la dreta, abans de tornar al díedre. La dificultat baixa però haurem d’anar en compte amb la roca. R1 50m en un arbre. 1 parabolt, una baga en una savina i 1 pitó.
El segon llarg no és gaire agraït comença amb un pas d’Ae amb una sortida punyetera, després seguim una sèrie de grades en direcció a la dreta a buscar el peu d’un marcat esperó. R2 1 parabolt i1 espit. 1paranbolt.
El tercer és un llarg plaent i atlètic, sortim a buscar un marcat díedre a l’esquerra, pitó visible, pugem pel díedre i quan s’acaba sortim a l’esquerra a buscar una gran placa (pitó) pugem directament fins a trobar la R4 1 pont de roca i un parabolt. 2 pitons.
El quart llarg comença per una placa ajaguda fins a un parabolt, aquí la via puja per la placa a caçar un díedre sinuós, ho provem però ens decantem pel díedre de l’esquerra no menys difícil però és pot assegurar (ho havíem vist comentat en el bloc empotrat). Un cop superat el primer tram seguim ja pel díedre de la via fins què queda barrat per un sostre, flanqueig a la dreta hi pugem per l’esperó-díedre fins a muntar la R4 a muntar en una feixa, 55m. 1 parabolt.
El cinquè llarg, nosaltres hem fet una canvi de reunió anant a l’esquerra per la feixà fina a una canal per on pugem i anem a la dreta a buscar la R5 30m 1 parabolt. La via deu pujar per la placa d’enfront, però al no veure el pitó què marca i què no queda prou clar a la ressenya hem anat pel terreny més fàcil.
El sisè llarg pugem per una placa ajaguda i anem en tendència a la dreta cap a un coll, abans d’arribar pugem per una díedre sinuós direcció a una savina de l’esperó, un pitó. Seguim per una placa què ens porta al marcat díedre què ja no deixarem fins el cim. R6 3 espits, 50 m. 2 pitons.
De la R6 sortim a les feixes cimeres, anem cap l’esquerra tot cercant el passatge més fàcil per corriols què ens porten al cim.

DADES
Primera ascensió: 17 de gener de 20015.
Per: Albert Cogul i Dani Brugarola.
Equipament: Testimonial amb 3 parabolts i 5 pitons denprogresió.
Material: Joc d’aliens i friends fins el Camalot del 4 (el de 4 prescindible, nosaltres l’hem posat al primer i al tercer llarg), repetir semàfor aliens, tascons, bagues  savineres, 14-16 cintes exprés, un estrep útil. Portàvem pitons però no els hem utilitzat, no està demés per si de cas.
Dificultat: 6a/Ae, obligada V+/A1 a equipar.

Una via d’aventura exigent, atlètica i d’autoprotecció, on cal escalar en MAJÚSCULES.

Per: Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i Joan Asín.

inici del primer largo
primer llarg
segon llarg
tercer llarg
quart llarg l'intinerari de la via i per on hem anat nosaltres
intentant el passatge expo del quart llarg
anem pel díedre
al sisè llarg
sisè llarg
FOTOCIM

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats! us l'haveu guanyat!! quin tip de pensar oi? bona, ja veig que vau quedar ben satisfets.

Cesc ha dit...

El pas del quart llarg es un pas que fa angunia.
A mi la via hem va agradar força.

joan asin ha dit...

Jaume una via què cal digerir, molt bona i exigent en el seu estil.
Cesc a nosaltres també ens va agradar força, com ja havíem llegit què els del Bloc Empotrat van anar pel díedre, no vam lluitar prou el pas i vam tirar per la variant dels covards, no és fàcil però és pot amanir.