dijous, 21 d’abril de 2016

MONTSERRAT, LA PASTERETA, Via TOMASÍN (TOMÀS ASÍN)

20/04/16. Des de què vaig fer el díedre Bonington em va cridar l’atenció la placa de l’esquerra. El temps va anar passant i sempre què passava per aquesta vessant m’imaginava la línia. Després de la moratòria de 2 anys (2014/2015) en l’obertura de vies, a primers d’aquest any és publica la normativa per noves obertures de vies. A primers de gener envio el projecte i la sol·licitud al Patronat de la Muntanya de Montserrat, un mes després rebo l’autorització.


Un cop enllestida la paperassa només queda fer realitat el projecte. El 21 de març ens arribem amb l’Antonio Gómez, el dia anterior i la paret està força mullada ?, tot i així ens posem a la feina. Obrim 2 llargs de corda. El 13/04/16, tornem amb l’Antoni Iglesias, repetim els dos primers, molt millor secs, i el tercer llarg ens resulta força treballós amb crostes de roca i una entrada herbosa a la R3. Seguim per una placa/esperó què és deixa fer prou ràpid. El darrer llarg només trobem un ressalt per
arribar a l’aresta cimera. La línia ja la teníem oberta, però ens quedava algun retoc de sanejament.



Aquest dimecres a la tarda tornem amb el Lambert Colas i l’Antonio Gómez. Hem sanejat algunes crostes de roca i posar algunes bagues en savines i arbres. El tercer llarg encara està tendra i cal prestar atenció a la roca i a l’entrada herbosa a la R3.

DADES:
Primera ascensió: març/abril 2016.
Per: Joan Asín amb la col·laboració d’Antonio Gómez i Antonio Iglesias.
Primera repetició: 20/04/16, Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.
Equipament: Parabolts inox de 10mm, pitons, pont de roca i bagues en savines.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends de l’alien blau al Camalot del 1, bagues savineres.
Dificultat: V, en els trams de IV les assegurances allarguen.
Observacions: La via encara està tendra i s’haurà de vigilar amb la roca, el tercer llarg millorarà amb el pas de cordades.

Aproximació: Pugem pel Clot de la Mònica fins a la cara Oest de la Pastereta, seguim la paret en flanqueig cap a l’esquerra,  un cop passat l’inici del Díedre Bonington el corriol puja quan baixa trobarem una fita què indica l’inici. Parabolt visible al desplom.
Primer llarg, 30m, 1 parabols. Comença per una placa fins un desplom què superarem amb un passatge atlètic. Un cop superat sortim a la gran canal herbosa, pugem caminat fins el peu de la paret on trobarem una baga en una savina R1 30m, en una savina
Segon llarg, 30m, 1 pitó, 4 parabolts. És busca pas per la gran placa, primer per un fissura (pitó) i després anem a buscar una bavaresa invertida, tornem a la placa i després d’una savina, tenim una excursió de IV fins a la R1, és pot posar algun friend. R1 2 parabolts.
Tercer llarg, 35m, 1 pitó, 1 pot de roca, 4 parabolts. Sortim recte fins a una savina, pugem uns metres més i en tendència a l’esquerra anirem pujant fins arribar a la zona herbosa què accedim després d’un parabolt i una savina. Zona herbosa delicada i cal vigilar amb la roca (s’ha sanejat el més gros). R3 en un arbre.
Quart llarg, 35m, 1 pitó, 1 parabolt, 2 savines. Sortim a l’esquerra i enfilem la placa esperó, inici vertical i què la va perden a mida què anem pujant. R4 en dues savines.
Cinquè llarg, 30m,1 parabolt. Una rampa ajaguda ens porta fins un ressalt vertical on trobem uns passatges atlètics què ens porten a l’areta cimera. R5 en una savina.
Descens, per l’aresta direcció est fins a trobar el camí de Sant Joan què ens retornarà al Clot de la Mònica. També podem baixar per qualsevol de les línies habituals de la Pastereta.
En resum una via de caire clàssic semi equipada i què pot millorar amb repeticions. De moment cal vigilar sobre tot el tercer llarg.

al primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
a la R3
quart llarg
cinquè llarg
FOTOCIM



15 comentaris:

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Felicitats per la via i gràcies per equipar.
Ja en tenim una més a la llista de pendents.

Salut i a esclar

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan!
Anirem a repetir-la, segur.

joan asin ha dit...

Gràcies, però penseu què encara està tendra, el tercer llarg és delicat fins què quedi sanejat del tot.

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan. Ja l'anirem a fer. No ho sé quan però espero que sigui aviat.

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan. Ja l'anirem a fer. No ho sé quan però espero que sigui aviat.

joan asin ha dit...

Mingo quan tornis a escalar podem anar plegat, records

Quim ha dit...

Hola Joan, aquest mati hem fet la via amb el company Felip. Estava una mica moll (coses de la primavera) però molt bé. Felicitats

joan asin ha dit...

Gràcies Quim, el tercer llarg li manca rodatge, mic en mica anirà quedant millor.

Quim ha dit...

Nosaltres sense voler...hem posat el nostre granet de sorra, millor dit, hem tirat unes quantes pedres.
salut.

Juan José Martínez Monasterio ha dit...

Hola Joan!
Avui la hi fet amb els meus nanos, cordada de tres...
Molt xula sobre tota el segòn llarg.
Tambè hem fet caure unes quantes pedrés...
Sense ànim de crítica ¿i una corda fixa els última metros del tercer llarg? Fins que saneixi...
Per la resta la hem disfrutat força.
Salut.

joan asin ha dit...

Hola Juanjo si quan pugui posaré una corda fixa, a veure quan puc.

Joan Coll ha dit...

Benvolgut Joan, abans d'ahir, dimarts dia 7 de juny, vam anar amb el meu company Miquel a fer aquesta via. Malauradament, acabant el 3er llarg, se'm va esfondrar una repiseta terrosa on tenia el peu. Sortosament no vaig caure doncs estaba força ben agafat amb la mà dreta, ara bé el resultat va ser un desastre. En suportar tot el pes i l'empenta de la caiguda amb un sol braç, se'm va sortir de lloc l'espatlla. Amb un braç inutilitzat vaig pixar sang per fer els darrers vuit o deu metres fins la reunió. Un cop recuperat el meu company Miquel, quan va arribar a la reunió i en veure que no podia utilitzar el braç dret ni podia despenjar-me, ja saps com està de trencat aquell pany de paret i a més les cordes no ens haurien arribat a terra, vam haver de cridar els GRAE que finalment ens van rescatar amb l'helicòpter. A l'hospital de Martorell van aconseguir posa-me l'espatlla a lloc.
Tant sols un suggeriment, atès l'estat d'aquell tros de paret pagaria la pena fixar un passamà des de l'última savina fins l'arbre de la reunio per a evitar accidents d'aquest tipus. Ah! També aniria bé un parabolt a la reunió al costat de l'arbre.
De moment 20 dies amb el braç immobilitzat, paciencia! Salut i tàpia.

joan asin ha dit...

Carai Joan ho sento molt Joan, a veure si vaig a posar alguna cosa, fa dies què ho tinc pendent. Esperem què la recuperació sigui ràpida.

joan asin ha dit...

Carai Joan ho sento molt Joan, a veure si vaig a posar alguna cosa, fa dies què ho tinc pendent. Esperem què la recuperació sigui ràpida.

Joan Coll ha dit...

No és culpa teva Joan, ja sabem que l'escalada és un esport de risc que assumim els que el practiquem.
El més emprenyador és que si la ressonància magnètica que m'han fet avui no mostra cap lesió greu, estaré uns dos mesos al dic sec, com els vaixells.