20/04/16.
Des de què vaig fer el
díedre Bonington em va cridar l’atenció la placa de l’esquerra. El temps va
anar passant i sempre què passava per aquesta vessant m’imaginava la línia.
Després de la moratòria de 2 anys (2014/2015) en l’obertura de vies, a primers
d’aquest any és publica la normativa per noves obertures de vies. A primers de
gener envio el projecte i la sol·licitud al Patronat de la Muntanya de Montserrat,
un mes després rebo l’autorització.
Un cop enllestida la paperassa només queda
fer realitat el projecte. El 21 de març ens arribem amb l’Antonio Gómez, el dia
anterior i la paret està força mullada ?, tot i així ens posem a la feina.
Obrim 2 llargs de corda. El 13/04/16, tornem amb l’Antoni Iglesias, repetim els
dos primers, molt millor secs, i el tercer llarg ens resulta força treballós
amb crostes de roca i una entrada herbosa a la R3. Seguim per una placa/esperó
què és deixa fer prou ràpid. El darrer llarg només trobem un ressalt per
arribar a l’aresta cimera. La línia ja la teníem oberta, però ens quedava algun
retoc de sanejament.
Aquest dimecres a la tarda tornem amb el
Lambert Colas i l’Antonio Gómez. Hem sanejat algunes crostes de roca i posar
algunes bagues en savines i arbres. El tercer llarg encara està tendra i cal
prestar atenció a la roca i a l’entrada herbosa a la R3.
DADES:
Primera ascensió: març/abril 2016.
Per: Joan Asín amb la col·laboració d’Antonio
Gómez i Antonio Iglesias.
Primera repetició: 20/04/16, Lambert Colas,
Antonio Gómez i Joan Asín.
Equipament: Parabolts inox de 10mm, pitons,
pont de roca i bagues en savines.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends de
l’alien blau al Camalot del 1, bagues savineres.
Dificultat: V, en els trams de IV les
assegurances allarguen.
Observacions: La via encara està tendra i
s’haurà de vigilar amb la roca, el tercer llarg millorarà amb el pas de
cordades.
Aproximació: Pugem pel Clot de la Mònica fins
a la cara Oest de la Pastereta, seguim la paret en flanqueig cap a
l’esquerra, un cop passat l’inici del
Díedre Bonington el corriol puja quan baixa trobarem una fita què indica
l’inici. Parabolt visible al desplom.
Primer llarg, 30m, 1 parabols. Comença per
una placa fins un desplom què superarem amb un passatge atlètic. Un cop superat
sortim a la gran canal herbosa, pugem caminat fins el peu de la paret on
trobarem una baga en una savina R1 30m, en una savina
Segon llarg, 30m, 1 pitó, 4 parabolts. És
busca pas per la gran placa, primer per un fissura (pitó) i després anem a
buscar una bavaresa invertida, tornem a la placa i després d’una savina, tenim
una excursió de IV fins a la R1, és pot posar algun friend. R1 2 parabolts.
Tercer llarg, 35m, 1 pitó, 1 pot de roca, 4
parabolts. Sortim recte fins a una savina, pugem uns metres més i en tendència
a l’esquerra anirem pujant fins arribar a la zona herbosa què accedim després
d’un parabolt i una savina. Zona herbosa delicada i cal vigilar amb la roca
(s’ha sanejat el més gros). R3 en un arbre.
Quart llarg, 35m, 1 pitó, 1 parabolt, 2
savines. Sortim a l’esquerra i enfilem la placa esperó, inici vertical i què la
va perden a mida què anem pujant. R4 en dues savines.
Cinquè llarg, 30m,1 parabolt. Una rampa
ajaguda ens porta fins un ressalt vertical on trobem uns passatges atlètics què
ens porten a l’areta cimera. R5 en una savina.
Descens, per l’aresta direcció est fins a
trobar el camí de Sant Joan què ens retornarà al Clot de la Mònica. També podem
baixar per qualsevol de les línies habituals de la Pastereta.
En resum una via de caire clàssic semi
equipada i què pot millorar amb repeticions. De moment cal vigilar sobre tot el
tercer llarg.
al primer llarg |
segon llarg |
segon llarg |
tercer llarg |
a la R3 |
quart llarg |
cinquè llarg |
FOTOCIM |
15 comentaris:
Felicitats per la via i gràcies per equipar.
Ja en tenim una més a la llista de pendents.
Salut i a esclar
Enhorabona Joan!
Anirem a repetir-la, segur.
Gràcies, però penseu què encara està tendra, el tercer llarg és delicat fins què quedi sanejat del tot.
Enhorabona Joan. Ja l'anirem a fer. No ho sé quan però espero que sigui aviat.
Enhorabona Joan. Ja l'anirem a fer. No ho sé quan però espero que sigui aviat.
Mingo quan tornis a escalar podem anar plegat, records
Hola Joan, aquest mati hem fet la via amb el company Felip. Estava una mica moll (coses de la primavera) però molt bé. Felicitats
Gràcies Quim, el tercer llarg li manca rodatge, mic en mica anirà quedant millor.
Nosaltres sense voler...hem posat el nostre granet de sorra, millor dit, hem tirat unes quantes pedres.
salut.
Hola Joan!
Avui la hi fet amb els meus nanos, cordada de tres...
Molt xula sobre tota el segòn llarg.
Tambè hem fet caure unes quantes pedrés...
Sense ànim de crítica ¿i una corda fixa els última metros del tercer llarg? Fins que saneixi...
Per la resta la hem disfrutat força.
Salut.
Hola Juanjo si quan pugui posaré una corda fixa, a veure quan puc.
Benvolgut Joan, abans d'ahir, dimarts dia 7 de juny, vam anar amb el meu company Miquel a fer aquesta via. Malauradament, acabant el 3er llarg, se'm va esfondrar una repiseta terrosa on tenia el peu. Sortosament no vaig caure doncs estaba força ben agafat amb la mà dreta, ara bé el resultat va ser un desastre. En suportar tot el pes i l'empenta de la caiguda amb un sol braç, se'm va sortir de lloc l'espatlla. Amb un braç inutilitzat vaig pixar sang per fer els darrers vuit o deu metres fins la reunió. Un cop recuperat el meu company Miquel, quan va arribar a la reunió i en veure que no podia utilitzar el braç dret ni podia despenjar-me, ja saps com està de trencat aquell pany de paret i a més les cordes no ens haurien arribat a terra, vam haver de cridar els GRAE que finalment ens van rescatar amb l'helicòpter. A l'hospital de Martorell van aconseguir posa-me l'espatlla a lloc.
Tant sols un suggeriment, atès l'estat d'aquell tros de paret pagaria la pena fixar un passamà des de l'última savina fins l'arbre de la reunio per a evitar accidents d'aquest tipus. Ah! També aniria bé un parabolt a la reunió al costat de l'arbre.
De moment 20 dies amb el braç immobilitzat, paciencia! Salut i tàpia.
Carai Joan ho sento molt Joan, a veure si vaig a posar alguna cosa, fa dies què ho tinc pendent. Esperem què la recuperació sigui ràpida.
Carai Joan ho sento molt Joan, a veure si vaig a posar alguna cosa, fa dies què ho tinc pendent. Esperem què la recuperació sigui ràpida.
No és culpa teva Joan, ja sabem que l'escalada és un esport de risc que assumim els que el practiquem.
El més emprenyador és que si la ressonància magnètica que m'han fet avui no mostra cap lesió greu, estaré uns dos mesos al dic sec, com els vaixells.
Publica un comentari a l'entrada