dilluns, 8 de maig de 2017

PIC DE CASTELLÀS. VIA OLGA FRONTERA ENTRANT PER LA VIA "SUEÑOS VERTICALES"

6/05/17. Avui anem amb la intenció d’anar a la via Albert Cogall. Aquesta via comença a la part de dalt,  per arribar-hi entrem per la part baixa de  la via “Sueños Verticales” què ha estat equipada amb parabolts. Quan vam fer a questa via aquest tres llargs estaven nets i calia treballar-los ,posant flotants,  ara estan equipapats.

Un cop a la feixa ens arribem al peu de la via Albert Cogall, és veu compacta i amb uns parabolts (separats), aviat ens adonem què avui no toca, després del segon parabolt pugem una mica més posem un micro friend, però no ho veiem clar, un altre dia serà.
Un altre cop a la feixa, què fem? Després de varies propostes ens decidim per seguir per la via Olga Frontera, la gran clàssica de la conrada. Aquesta és una d’aquelles vies què cal anar repetint de tant en tant, equipada amb espits, parabolt i algun pitó,  però amb certa distància què li donen un punt, sempre amb la possibilitat de afegir-hi algun flotant.
Quan hem arribat no hi havia ningú, però mica en mica han anat arribant cordades, entre elles el Jordi Joan i el Rafa, també l’Eric amb altres companys, tots a  la via “Sordenes Mon Guef”, salutacions des de lluny.
Per: Jaume Galban, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.










intent a la via Albert Cogall











FOTOCIM

6 comentaris:

Mingo ha dit...

L'important és passar-s'ho bé. Un altre dia segur que hi haurà més ganes. De totes maneres vau escalar força, enhorabona. Ara t'anava a preguntar si el nom era Albert Cogall en comptes de A. Cogul, però després ho he pillat alber Co de Cogul i gall de galls jejeje

Jordi Joan GV ha dit...

Semblava una col·lectiva encoberta del STAE, amb tants a l'hora!
Llàstima no trobar-nos al bar per dinar... però vam trigar massa, i vosaltres sou força ràpids. Almenys vam poder fer-nos fotos mútues, nosaltres des de la "Sórdenes mon güef!" que ara intercanviarem, que sempre va bé.
El dia, fantàstic, pel vent que va impedir que tinguéssim calor.
Una abraçada.

Persiana

joan asin ha dit...

Mingo la via és de la factoria LO GALL, però dels LOLOS, el grau va car i les assegurances també, haurem d'entrenar per tornar-hi.
Jordi Joan quan vam arribar a baix vosaltres feieu el últim llarg, al bar vam estar una bona estona però al final vam marxa, llàstima.

pepet ha dit...

Osti...Joan segur no tindrieu el dia...coneixen-vos no crec que estigui fora del vostre nivell..pero si aixo avisa i la fem plegats.
Besitos Majo

pepet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joan asin ha dit...

Ei Pepe ja tornarem je,je