dissabte, 7 de juliol de 2018

PARET DEL DOLL. Via AMAGATALL DE FANTASIA.

5/07/18.  Quedem amb el Marc (bloc empotrat) per fer escalar, això és fàcil, ara trobar a quina via anar, té el seu què. Després de diverses opcions i de “tengui” no “tengui”, surt la proposta de la via “Amagatall de Fantasia” a la Paret del Doll, amb dubtes però al final ens posem d’acord.  
Aquesta via va per la vessant oest de la paret i comença a l’alçada de la Feixa què ratlla tota la paret, per un altre banda puja per una fonda xemeneia, així què ens assegurem l’ombra. Aproximació i retorn d’uns 30/40 minuts.
La via té la D.O. de l’aperturista, Kim Gil, trobarem fissures i xemeneies on la qualitat de la roca és una circumstància més, tot i què en els passatges difícil és bona, sempre haurem d’estar atens, amb un equipament testimonial què ens demana posar-se en la pell de l’aperturista per trobar el passatge tot i ser una xemeneia.
Com el seu nom diu és un Amagatall de Fantasia, sobre tot els tres llargs de xemeneia tot cercant el pas entre bocs i la foscor, el frontal pot anar bé al quart llarg.
Un viatge a les entranyes de la paret del Doll.


DADES

Primera ascensió: 15-22/ 05/ 2016
Per: Kim Gil en solitari.
Equipament: trobarem 3 parabolts, 2 espits, 3 pitons i 12 ponts de roca o llaçades.
Material: 14 cintes, joc complet de friends de l’alien negre al Camalot del 4, retint
alternativament mig joc més. Nosaltres portàvem pitons i hem clavat una V (opcional).
Un Camalot del 6 o 5 pot anar bé a on hem clavat. Frontal aconsellable.
Dificultat: 6a. Obligat 6a per fer-ho amb V+/A0-1 cal tenir habilitat.

Aproximació:Un cop a l’alt de la Fontllonga. Seguim una pista de terra direcció sud fins arribar a unes torres elèctriques on deixem el cotxe. Anem direcció nord a buscar una pista que a mà esquerra va cap un coll. Quan acaba la pista comença un camí on anirem trobant fites. El camí és obra d'enginyeria natural que buscant el pas entre grades i ressalts. Anirem baixant fins a trobar un corriol a l’esquerra (fita) quan veiem una agulla molt marcada a la feixa. Seguim el corriol i quan veiem la xemeneia a l’esquerra de l’Agulla, pugem per corriol cap a l’esquerra a buscar el peu de paret i seguim a la dreta estil senglar fins el peu de la xemeneia a la dreta d’una balma.

Descens: Seguim per un corriol cap el nord fins a trobar un camí amb fites què seguim cap a la dreta i ens porta a l’aparcament, bosc frondós no perdre les fites.

Primer llarg, comença per placa (roca a controlar) seguim per una fissura a equipar, la roca millora a mida què anem pujant fins a un pont de roca. Seguim en tendència a l’esquerra, passatge atlètic bavaresa, fins el peu d’una placa. Veiem un parabolt a la placa i un pitó sota un sostret abans, passatge difícil. Un cop al parabolt anem en tendència a l’esquerra, preses romes i difícil de protegir, a buscar un sinuós díedre, la dificultat baixa però la tensió no. R1 en uns arbres. Llarg entretingut i laboriós.

Segon llarg, curt, sortim direcció a la canal trobem un bloc què barra el pas, nosaltres hem pujat uns metres per l’esperó de la dreta i passar després a la canal per on pugem entre herbes, terra i ressalts rocosos amb certa mobilitat. R2 pont de roca al peu de la xemeneia.

Tercer llarg, seguim per terreny fàcil un metres i pugem amb oposició on tram de roca llisa, seguim per l’interior superant algun bloc què barra el pas fins entrar a la foscor on trobem un pont de roca, hem d’anar a l’esquerra a buscar una re-prisa on trobem la R3, pont de roca.

Quart llarg, hem de sortir cap a l’exterior de la xemeneia, parabolt, aquí ha costat trobar el passatge, nosaltres hem aprofitat la paret de l’esquerra on hem pogut posar un pitó i tascó (junt) després amb oposició a buscar un bloc, igual des del parabolt podem anar directament en oposició al bloc. Del boc seguim en oposició passatn entre blocs fins a la R4, pont de roca i parabolt.

Cinquè llarg, seguim per la xemeneia fàcil i pugem per una placa vertical fins  a un gran bloc, pugem a sobre i sortim a la dreta (mirant a l’interior) cap a fora i posar-se a sobre d’un altre bloc, flanquegem a l’esquerra a buscar un placa fissura-da, roca sanejada a controlar. R5 a muntar en un arbre.
En resum, una via treballosa, curta, intensa què no et deixa indiferent. 

Per: Marc Busquets, Joan Asín.











FOTOCIM

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Joan i companyia ! avui heu triat molt be, poca calor ! Via maca maca !!!

jordimarmo ha dit...

Felicitaks, pero la via ja te unes quantes repeticions jeje, 3 o 4 que jo sapigui...aviam si us animeu a la DOLLADICTES, la primera de les tres xemeneies a l'esquerra d'aquesta i ben Dolliana tambe...

joan asin ha dit...

Gràcies Jaume

Ei Jordi gràcies per la informació. Tot i les repeticions què dius encara hi ha blocs inquiets, je,je.