27/02/19. Vilamala és un curiós racó del Solsonès. El
Ramón Samarra em proposa d’anar a la Vilabona dels germans Masó, dit i fet
quedem, també s’apunten la Isabel, el Ramón i el Manel. De Solsona agafem la
carretera què porta al coll de Jou fins el Km 19,5 on trobem un lloc per
aparcar. Agafem una pista a la dreta (mirant a l’est) què porta a un gran prat
on hi ha una antena com a referència, anem a l’est a buscar la carena, hem
posat alguna fita. Seguim el llom fins a veure la paret al fons del barranc.
Baixem per una canal herbosa i caòtica amb intuïció. Hem posat la corda com a
passamà en un passatge i al final per fer un ràpel, també és pot des-grimpar
aquest darrer tram amb cura. Seguim fins a un gran Pi què ens dona la
referència per a trobar el peu de via uns 50m més enllà, petita fletxa i v
picada. La via segueix la lògica navegant per les plaques amb poques
assegurances, roca bona, podem afegir-hi algun friend en forats si volem.
En resum una agradable escalada de baixa dificultat en un entorn
solitari, amb aventura garantida. Hem fet la quarta i cinquena ascensió.
Per: Isabel Notivoli, Ramón Prades, Manel Benavent, Ramón Samarra, Joan
Asín.
DADES
Primera ascensió: 22-29 de desembre 2013
Per: Òscar i Albert Masó.
Equipament: Agun parabolt i un pitó.
Material: 5 cintes exprés, joc de friends fins #3.
Difultat: IV
Roca: Conglomerat bo.
Orientació: Sud.
Descens: seguim la carena cap l’oest.
primer llarg |
primer llarg |
segon llarg |
tercer llarg |
tercer llarg |
quart llarg |
cinquè llarg |
R4 |
FOFTOCIM |
3 comentaris:
Enhorabona Joan i companyia. Aquesta l'apunto, perquè més difícils encara em costa força.
Ei Mingo la via està força bé , l'aproximació una mica selvatge...
Hi ha un accés millor al peu de via. Veure http://escaladaperatontos.blogspot.com/2019/08/la-solitud-de-la-salvatgia-via-vilabona.html
Publica un comentari a l'entrada