30/05/19. Portem tres dies de cavalcada per Aragó i
avui retornem, però aprofitem per fer una parada a Olvena per fer una darrera
escalada d’aquesta sortida. L’aproximació és inexistent, aparquem just al
davant de la Paret a la carretera de Barbastro a Graus.
Creuem el pont i ja estem a la paret la via comença a l’esquerra d’un túnel
(porta).
La via Frixis és la gran clàssica d’aquesta paret. L’itinerari va
cercant pas seguint díedres, amb trams de placa per enllaçar-los on trobarem
passatges més obligats i polits, degut al pas de les cordades on s’imposa algun
A0. Nosaltres hem fet la via amb sis llargs de corda, enllaçant el dos primers
i els dos darrers. Som quatre així què l’Armando i el Ramón aniran davant i amb
la Isabel els seguirem.
Un cop acabada la via encara ens queda una bona grimpada per una “ferrada”
què ens deixa al mateix cim.
El sol ja comença a “apretar”, però encara l’hem suportat, a la baixada
ja s’ha notat de valent.
Per: Isabel Notivoli, Armando Cobo, Ramón Prades, Joan Asín.
DADES
-->
Equipament: Semi-equipada amb espits pitons.
Material: 12 cintes exprés, joc complet de Totems o
friends fins el Camalot 2.
Dificultat: 6a. Obligada V+/A0.
Roca: Calcari.
Orientació: sud.
Descens: Del cim baixem per les escales fins arribar a
les primeres cases del poble on trobem unes indicacions a ma dreta què ens
porta a un camí què ens retorna al pont i carretera uns 30 minuts.
Primer llarg, pugem per una placa i seguim per un esperó-díedre (trobem
un R) seguim per una placa i després en flanqueig a la dreta fins a la R1.
Segon llarg sortim per placa a l’esquerra, per anar a l’esquerra amb uns
passos de bavaresa i seguim per un díedre
fins a un sostre on trobem la R2.
Tercer llarg, passatge atlètic per superar el desplom i seguim per un díedre
fins a la R3.
Quart llarg, placa vertical per accedir a un díedre què seguim fins el
final sortint a l’esquerra per arribar a la R4.
Cinquè llarg, pugem per un marcat díedre on haurem d’equipar-lo,
trobarem dos expansions, a la sortida hi ha un passatge atlètic per accedir a
unes plaques, més fàcils què ens porten a la R5.
Sisè llarg, nosaltres hem enllaçat dos llargs, primer per esperó-placa i
després per una cresta fins un coll on fem la R6.
Després cal seguir per la ferrada fins el cim.
Via RECOMANABLE, clàssica d'OLVENA
a la Ferrada |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona Joan. Així així a tope, mai saps que et pot fer mal demà. Una abraçada
Ei records Mingo.
Publica un comentari a l'entrada