dilluns, 12 de juliol del 2021

ACCIDENT a la PIRÀMIDE DE LA CANAL DE L'AIGUA. Via ESCALADORS ASIMPTOMÀTICS.

6/07/21. Tenia dubtes de fer una piulada, però hi han dies què et posen al lloc i avui ha sigut un d'ells. Valgui aquesta piulada per a la Reflexió, de com pot canvia una jornada on ja estàvem a punt d'arribar al cim, gaudint de l'escalada i trobar-te de cop en un INFERN.


El Marc em va passar la ressenya de la via Escaladors Asimptomàtic, què havien acabat d'obrir el setembre passat, el temps no va acompanyar i aquests juny ens vam plantejar de anar-hi, però per una cosa o un altre no va ser fins aquest dimarts què vam quedar amb el Juan Carlos.

ACCIDENT

Aquest cop l'aproximació la tenim més clara i amb una hora i vint minuts ja estem a peu de via. Hi ha una cordada fent el tercer llarg. Darrerament la pedra decideix qui comença, avui li toca al Juan Carlos.

La via està semi-equipada amb parabolts i algun pitó què cal completar amb algun friend. Anem a bon ritme i arribem a la R4. El cinquè llarg surt per una placa en tendència a la dreta a buscar un ressalt on hi han dos parabolts, flanqueig a la dreta i el Juan Carlos comenta què hi han un blocs sospitosos, l'asseguro curt, fa un pas i és desprèn un gran bloc, què baixa amb ell, quedant inconscient i desplaçat de la vertical de la reunió, és mou lleugerament però no respon.....

AUTO-RESCAT

Agafo el telèfon però no hi ha cobertura?.... ho intento però no hi ha manera...Crido per si la cordada què anava al davant i què ja deuria estar baixant ens sentia, però cap resposta....

Primera maniobra, fixar la corda i pujar assegurat amb prusiks fins a la seva alçada. Amb una baga al porta material (què farà de talabard de pit) i un altre al talabard units en un punt el passo per la corda, què farà de guia. Tornar a la R i el despenjar-lo fins a la R on l'asseguro. Tallar les cordes (nus d'encordament) i recuperar-les. La primera intenció és despenjar-lo, però als 3 metres s'encallat, baixar fins el seu costar deixar.lo assegurat i tornar a la R. Desenradar i recollir les cordes, baixar en ràpel, amb ell al talabard, fins a la feixa on és pot deixar en posició segura, quan li crido el nom obre els ulls i té hipotèrmia, el tapo amb una jaqueta què duia i recupero les cordes. Desgrimpo per la feixa fins què trobo un parabolt, un primer ràpel em deixa a una R amb dos anelles. Segon ràpel què arriba molt just al terra (anem amb cordes de 50). Baixo corrent cercant cobertura però no la trobaré fins al pont de fusta a tocar de la carretera.

RESCAT.

En poc temps arriba un helicòpter del SEM què fa un primer reconeixement i poc després dos més dels Bombers. Els hi passo la informació d'on està. Fan una primera entrada i deixen a dos GRAE's a la feixa. La primera informació és què te les constants estables. Entra la boira i ja no marxarà, impossibilitant l'entrada dels helicòpters, l'han de baixar-lo amb cordes fins a peu de paret on és atès per dues Metgesses i Bombers, què el baixaran fins a la carretera on els espera una Ambulància medicalitzada, què el portarà a l'Hospital Josep Trueta de Girona, essent ingressat a la UCI. UNA GRAN TASCA DEL GRAE, BOMBERS, SEM, què l'han pogut atendre sanitàriament des del primer equip GRAE què va arribar on estava ,fins el trasllat a l'Hospital. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PROFESSIONALITAT.

REFLEXIÓ

Vivim en un món accelerat instal·lats en una falsa seguretat, sovint veiem serveis del GRAE per escaladors què se'ls ha encallat el ràpel , què no saben per on baixar, truques al 112 i ja està. Però i si no hi ha cobertura? l'escalada és un esport de risc i cal anar preparat per a resoldre situacions no desitjades.

Avui no hi hagut FOTOCIM. El Juan Carlos és fort i se'n sortirà.

foto GRAE BOMBERS. descens per paret

foto GRAE-BOMBERS atenció sanitària a peu de paret

foto GRAE-BOMBERS descens per tartera

foto GRAE-BOMBERS. descens camilla amb roda pel camí


16 comentaris:

blog del guillem ha dit...

Moments molt durs, sobre tot per el company que ho ha de fer tot en un estat de tensió enorme, el Juan Carlos ha tingut sort, dintre de la desgracia, de que Tu, Joan, estas sobradament preparat..... Que Ell es recuperi i que Tu et serenis. Una abraçada
G

Bones ha dit...

Estic d'acord amb Guillem, ell ha estat de sort de tenir-te a tú al seu costat. L'escalada com altres esports o com la mateixa vida té aquests moments preparats per nosaltres. Ànims per tots. Una abraçada

Quico ha dit...

Ànims a tots dos i gràcies per la informació. Sovint tenim a dir que les coses son fàcils quan en realitat qualsevol imprevist ho pot esguerrar tot. Que el company es recuperi aviat!!!!

Lluís Nadal ha dit...

Felicitats a tu Joan, per la teva actuació digna del millor company. Cal estar molt preparat tècnicament i emocional per fer el més correcte. Una abraçada per a tu i per en Juan Carlos, que espero que s'estigui recuperant!

Unknown ha dit...

Bones Joan,
Sóc un dels GRAEs que va participar en les labors de rescat.
Aquest tipus d'accident no és el més habitual: via llarga, sense cobertura i víctima inconscient.
Pero encara més poc habitual és trobar que la cordada es capaç de efectuar unes maniobres d'autorescat en un escenari tant complexe.
La escalada clàssica ha guanyat en adeptes pero no en aptituds. De la mateixa manera que hem de rescatar a escaladors bloquejats en el ràpel, s'extreu que hi ha una manca de coneixements tècnics per quan vénen imprevisto, que fan què, davant una emergència com la que vau viure, no siguin capaços de ressoldre.

La meva felicitació Joan, dir en majúscules què la teva intervenció va ser essencial per salravar-li la vida al Juan Carlos. Nosaltres, els serveis d'emergència, vam arribar a temps per rematar la feina.
Però què sense la teva bona praxis, molt probablement haguéssim vingut per certificar una defunció...

Així doncs, animo a la reflexió d'on anem i amb qui anem a fer aquests tipus d'activitats, donat què, no només cal mesurar les nostres pròpies capacitats, sinó també la del company sobre qui recaurà la responsabilitat de la nostra pròpia vida si patim un incident de gravetat.

Salut i muntanya.

Bego ha dit...

Felicitacions per la bona feina, Joan, i gràcies per compartir l'experiència i la teva reflexió. Espero que el Joan Carles es recuperi i ben aviat pugueu tornar a gaudir de les parets.

Formació i pràtica constat periòdica són les claus de la seguretar, però sovint els afectats no en són coconscients fins que li veuen les orelles al llop.. Malauradament, de vegades massa tard.

Ànims!

Joan Llobera ha dit...

Bona feina a tots
I que en Juan carlos tingui una rapida recuperacio

Joan Llobera

vicens ha dit...

Molt be Joan. Bona sort per el Juan carles

Joan Jorro ha dit...

Molta sort i ràpida recuperació per En Joan Carles. La escalada no està exempta d'accident, algo que tendim a oblidar. D'aquí la importància de tenir-ho present i de preparar-nos per situacions com aquestes. Gràcies pel teu escrit.

Jordi S ha dit...

Gràcies per compartir aquesta experiència dificil que has pasat, per que malgrat el vostre succés ens permet veure les dificultats que hi han i per a molts (jo el primer) el fet de no haver patit cap imprevist d'aquestes característiques et relaxes i et creus que estàs en un punt de control. La formació és essencial no d'on vingui si no de qualitat (aquí hi hauria força a dir). Felicitar a tothom qui va intervenir per la seva tasca.

Gatsaule ha dit...

Molt bé, Joan, i molts ànims!! Esperem que el company es recuperi ben aviat!! Ja sabem que l'escalada és un esport de risc..., però quan ens toca.... Una abraçada!!

Jaumegrimp ha dit...

Bufa Joan ! quin ensurt i quin patiment ! que una jornada que havia de ser alegre acabi així és dur. Molts ànims ! amb aquesta piulada, que t'haurà costat molt de decidir escriure ens ajudes a tots a reflexionar.
Els millors desitjos de recuperació per al Juan Carlos i tot l'escalf per a tú i les famílies.
Una abraçada.

Joan Carles ha dit...

Ostres Joan, havia tingut coneixement d'aquest accident, però no m'imaginava que fos en Juan Carlos.
Li desitjo una bona recuperació i felicitar-te per com has resolt la situació.
Ànims a tots dos.

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Una abraçada ben forta Joan. Heu pogut tornar a casa. Aquella corda invisible que t' unirà a en Juan Carlos ben estretament l'hi ha allargat la vida. El GRAE, i tota la resta, un gran equip

Joan Escuer ha dit...

Una forta abraçada per a tu i pel Joan Carles, ho he sapigut perquè m’ho ha dir en Merto. M’en alegro molt que l’autorescat i posterior rescat fos un èxit. Els millors desitjos de recuperació pel JC.

juan carlos ha dit...

Va con retraso,muy agradecidos a todos los que acudieron a mi rescate al grae y asistencias médicas muy agradecido y en especial al Joan Asin sin el no lo contaría,muchas gracias a todos.