14/12/24. Malanyeu és un racó per a refugiar-se el dies freds. Quan arribem a la paret encarà no toca el sol i la temperatura és baixa....fem l'aproximació ben tapats, però quan estem a peu de via el sol comença a guanyar la partida. Ja al sol comencem a escalar.
La via Francesc Sunyol va ser de les primeres obertes a la paret amb el concepte de via equipada amb espits en aquest cas. La via té un recorregut què anava buscant-se pas entre plaques i vegetació, ara però la creuen varies vies aprofitant les seves reunions i què s'han obert pas entre la vegetació què l'han fet desapareixer. La part bona és què no tindrem problema per a seguir-la, només haurem d'anar seguint els espits.
Una bona via de les imprescindibles de Malanyeu.
Per: Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 2006
Per: Francesc Suñol.
Equipament: Totalment equipada amb espits.
Material: 12 cintes exprés.
Dificultat: 6a. 5b/A0 obligat.
Orientació: sud.
Roca: Calcari.
Aproximació: Comença a l'esquerra de la Piràmide FS pintat al peu.
Descens: En tres ràpels de 30m per la via o Caminant seguint l'aresta cap a l'est i seguir el PR què ens retorna a l'aparcament de Malanyeu, com hem fet nosaltres avui.
Primer llarg, per una gran placa de continuïtat amb una dificultat mantinguda en el 5b, amb algun tram al mig i final més exigent 5b+.
Segon llarg, per placa en flanqueig a l'esquerra a buscar la continuïtat vertical per placa fins a la R2.
Tercer llarg, pugem per placa i flanquegem a l'esquerra a buscar un díedre on trobem uns passatges de 6a on cal cercar la col·locació, no obligat 5b/A0, un cop superat seguim per l'esquerra d'una placa fins el cim on trobem la R3.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada