El dissabte ha estat plovent tota la tarda i amb ganes. El diumenge esta ennuvolat però sembla que anirà a millor. Un cop passat el túnel de Pimorent, el dia sembla que esta millor.
A l’aparcament de la Dent d’Orlu ja hi ha bastants cotxes i furgonetes . L’aproximació es d’una hora aproximadament. Quan arribem al coll la primera sorpresa es la neu que encara queda a la base de la paret i la segona les cordades que hi ha apunt d’arribar a peu de via. Els noms estan tapats hi ha confusió per on van les vies. Tothom pregunta quina via estàs fent, com nosaltres anem a la P.F. no tenim problemes amb altres cordades, tots ens comenten de que cal portar material per assegurar i que necessites cordes de 60m.
La via esta assegurada amb parabolts de 8mm, que resulta una mica rasca amb les vies veïnes amb parabolts de 12mm. Via que es busca espai entre la Flor de Rhodo i las Tapes sens Dalles. Ajuntant-se al final amb la FDR, el 7e llarg es una llàstima que no estigui equipat.
Cal portar cordes de 60m, 10 cintes exprés i friends del 0 al 2, només pel 7e llarg. Nosaltres vam posar 3 alients en tota la via..
ressenya d'onaclimb.com
2º Llarg. Es uns successió de plaques fines amb dificultat mantinguda es V, hi ha un passatge que per mi es v+.
L3
L4
5e Llarg. Segueix la tònica de díedres i plaques amb una dificultat mantinguda de V. La R esta a prop de la FD, no confrondres.
L5
6e Llarg seguim plaques sempre amb tendència a la dreta, assegurances justes. L’entrada a la R es fa per una placa llisa dificultat V-. Ens cau un xàfec i dubtem, però baixar des d’aquí també te la seva guasa.
L6
7e Llarg, just aquest llarg esta mullat i no hi ha assegurances, dubto per on va i al final vaig per on la lògica em porta, puc posar dos aliens, resulta un passatge expo, desprès trobo les assegurances de la FDR i arribo a la R. Es una llàstima que aquests llarg no estigui assegurat.
L7
Quan arribem al cim tot just tenim temps de plegar les cordes I el material, amb la foto de rigor I en cau una de bona, aigua I pedra acompanyada de trons I llamps. La baixada fins el coll es tot un tobogan. Per sort para de ploure i la resta del camí el fem sense mullar-se més.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.
El dissabte vam sopar amb en Leo, Xavier , Glòria, Antoni, Montses i jo. Amb Leo feia temps que no en veiem i vam estar recordant l’estada a les muntanyes de l’Hoggar a l’any 85 juntament amb el Toni que ens va fer recollir líquens per totes les parets que vam recorre i que desprès li van robar, entre científics també hi ha de tot. Va ser una bona vetllada......
Joan,Montse,Leo,Glòria,Antoni,Xavier,Montse
L-2 Tres passos d’Ae desplomat, donen pas a una magnífica placa de V+, on cal anar buscant el passatge amb assegurances un pel allunades.
L-3 Es el llarg clau, te una sortida de V- segueix un díedre que cal protegir fins un parabolt desprès hi ha un pitó i una savina, conjunt de 6a. La via continua per una fissura que ratlla una placa vertical a l’esquerra, la fem amb Ae, passos llargs, la sortida presenta un passatge difícil, agafant-se a una bona presa de dubtosa qualitat, ens deixen el passatge equipat, gràcies companys.
La via es una de les grans clàssiques, molt complerta, a la primera part i passos difícils amb assegurances, però cal dur un bon joc de friends del 0 al 3 del càmalot i 4 opcional, no estar de demès portar algun repetit,0,75,1, dur bagues per ponts de roca alguna de 5 i 3 mm . Cal preveure dues hores llargues d’aproximació, 5-6 hores per la via i 2 hores més de tornada. Nosaltres preveien que faria calor vam portar dos litres d’aigua per la via, vam deixar una motxilla al punt on comença la feixa de baixa amb 2 litres més, que ens van anar molt bé.
El setè llarg comença pujant a l’arbre fins agafar l’ Ae, es segueix sense cap problema fins la sortida vertical amb bones presses per entrar a la R-7.
