3/02/10. Aquest any encara no he pogut fer cap sortida d'esquí de muntanya, avui he quedat amb en Isaac a Ulldeter. Quan arribem el panorama no és gaire encoratjador, hi ha poca neu la única possibilitat és el Bastiments. A l'aparcament trobem al Toni i la seva companya que també van al Bastiments.
Seguim per la pista d'esquí fins que la deixem per agafar el camí al coll de la marrrana
arribant al coll de la marrana sempre curiós
trist panorama del Bastiments amb la neu molt justa
iniciant la pujada de la pala
seguim pujant
darrers metres
només queda baixar, com o per on puguis.
La primera intenció era fer un altre cim de la zona, però les circunstàncies ens han dut a tornar a fer el Bastiments. El dia ha estat magnífic, la neu una mica pesada.
01/02/10. Feia dies que hi volia tornar a la Paret de la Rufa, en Jordi i en Min tenien previst anar-hi aquest dilluns, aprofito per acompanyar-los. Quan arribem a Oliana com de costum, està amb boira però a l’entrada del congost s’obre l’espectacle de parets banyades per un sol radiant. Avui això promet, tot i que la temperatura és baixa.
Preparem el material i comencem l’aproximació, un cop passat el torrent anem en flanqueig amb tendència a la dreta, tot seguint alguna fita, rastres i una mica d’intuïció. La paret sempre a la vista ens ajuda. Al final hem de pujar per la canal fins arribar a la roca, cal grimpar per una placa II i trobarem un pont de roca a l’esquerra R0.
El primer llarg, comença en Min,segueix unes plaques amb tres ressalts IV+, equipat amb ponts de roca. Continuem per un esperó fins al final, un flanqueig a l’esquerra ens deixa a la R1 (40/50m depèn de on es comenci).
El segon llarg, em toca a mi, ja el conec de l’altre cop, una placa fineta fins un espit dona pas a un pas de col·locació, es pot posar un alien verd, supero aquest pas un pel desplomat V+ i segueixo per un espero amb roca a controlar IV, fins una placa, espit al inici, ratllada amb una fissura d’esquerra a dreta per on pugem, es pot posar algun alien, passatge de V mantingut. Un flanqueig a l’esquerra dona pas a un díedre obert fins a la R2 50m.
El tercer llarg és per en Jordi, surt per unes grades herboses II, passem entre mig de dos arbres fins la paret, agafem una placa pujant de dreta a esquerra fins una llastra, visible des de baix, és pot posar un camalot del 3, atenció amb els blocs que segueixen algun de solta, una terrassa amb un espit dona pas a una placa per anem navegant V, trobarem un espit i dos pitons, els darrers metres son per terreny brut fins a la R3 50m.
El quart llarg, se`l queda també en Jordi, per allò de les tirades en falnqueig. Es surt per una terrassa herbosa fis arribar a la paret per on pujarem assegurats per tres pitons. A la sortida d’aquesta placa vertical en flanqueig hi ha un pas on s’ha de buscar el passatge, baixant una mica, es pot assegurar amb un friend amb habilitat V mantingut. Desprès seguim per una sinuosa cornisa V-, assegurat amb arbres, bagues col·locades, fins a la R4 40m
El cinquè llarg em torna a tocar, sortim a l’esquerra pugem per un díedre vertical, amb roca sanejada, V un pitó i un pont de roca asseguren el passatge. Desprès seguint per un díedre amb fissura una mica sega on es pot posar algun friend o micros, V+ amb un pas de placa per arribar a un espit. Aquí segueix el flanqueig a la dreta per una placa, amb una fissura sega, intento el passatge però no ho tinc clar, al final em penjo d’un ganxo, per poder posar dos micros a la fissura horitzontal. Amb el segurs posat faig el passatge, V+ amb bona presa de ma i poca de peus, fins arribar a un pont de roca, segueix una placa molt maca V mantingut trobarem un altre pont de roca abans de la R5 40m.
El sisè llarg, me’l cedeix en Min, es un placa vertical amb bona presa, assegurada amb ponts de roca una dificultat de IV+, per a gaudir. R6 30m. El setè llarg sense problemes un pas de III al començament i II desprès, que fan en Jordi i Min alhora , fins el cim 25m.
Es una via amb un traçat força ben trobat, amb un equipament just on cal portar micros, friends i tascons (algun pitó pot ser interessant). En quan a la roca hi ha molts passatge de roca boníssima amb altres de no tanta i una mica bruta. Via recomanable per connexa la paret en un entorn de semi aventura. El pot trobar la ressenya i una bona explicació al bloc de l’Alt Urgell.
La baixada la fem seguint la carena a la dreta fins trobar un torrent per on baixem seguint la intuïció fins arribar al torrent de baix i al cotxe.
El dia ha estat esplèndid amb sol, sense aire i bona temperatura per escalar. Per Jordi Lluch, Ramon Samarra (Min) i Joan Asín.
28/01/10. Avui tot i fer sol, la temperatura es força baixa, busquem alguna cosa arrecerada hi trobem la via d'en Pitu a els Graus, ja l'havia vist fa temps però no la situava. Desprès d'estudiar el caos dels Grau intuïm per on va. Per arribar a peu de via cal pujar un tros per una canal herbosa i seguir grimpant uns metres per una placa fins trobar una entrada a l'esquerra on es veu el primer parabolts.
El primer llarg supera una placa vertical , seguim amb tendència a la dreta per pujar per una placa, tot seguint els parabolts.
El segon llarg surt per una placa dona pas a un ressalt un pel desplomat, el superem amb Ao,V+, un tram per terreny fàcil fins un díedre amb una entrada estranya, cal buscar les preses bones V+. Aribem sobre d'una agulla.
El tercer llarg seguim flanquejant, per terreny fàcil I,II, trobem un parabolt més per indicar la via que per assegurar. Seguim per l'aresta amb un passatge d'entrada vertical però amb preses, 6a (Ae), la dificultat va baixant a mesura que pugem.
El quart llarg seguin grimpant fins un ressalt, pas de V+, anem a buscar una placa vertical, V+. Cal controlar la roca als darrers metres.
El decens el fem per la via amb tres ràpels (amb una corda de 60m), R4-R3, R3-R2, R2-R0.
La via oberta per la colla de veterans, és de la mateixa tònica de les veïnes de Cam nou Barris, els passatges difícils son passos amb poca continuïtat.
23/01/10. Aquest dissabte he quedat amb en Felip, no escalàvem plegats des del mes d'abril. Una lesió al peu l'ha tingut set mesos a dic sec, però tot camí te el seu fi i avui torna a calçar els peus de gat. L'idea era de fer una immersió al IV grau i quin millor lloc que anar a la zona dels GORROS. Amb el sol del matí l'Ullal de la Magdalena, cara E, i desprès la cara O de la Magdalena Superior, tot seguint el sol. Quan sortim de Barcelona el dia es bo però al girar a lA2 ens apareix Montserrat amb el seu barret de copa. Esmorzem a Collbató amb en Jesús, Min i Cañete, fem petar la xerrada i esperem que el dia millori però no. Marxem cap el Monestir, aquesta banda els núvols estan més enganxats. La temperatura es baixa i fa un cert vent, vaja ja hi tornem, avui passarem fred. Pugem caminant per allò d'entrar en calor, però de calor poca. A palpentes intuïm el peu de via i "bingo" la trobem.
El primer llarg tot i ésser una rampa de III el fem encordats, la roca esta una mica molla de la boira. La reunió esta a l'esquerra d'una franja herbosa. El segon llarg seguim per una placa més vertical, assegurada amb parabolts i un espit en tendència a l'esquerra i una dificultat de IV. El fred fa de les seves hi és nota a les mans. El tercer llarg afronta una placa vertical on cal anar buscant el pas, tot seguint les assegurances, espits i burins. Les mans és gelen i cal fer alguna parada, hem passo la reunió que queda a l'esquerra i segueixo fins el cim, un llarg de 45m IV+,IV. Un cop al cim la sensació es força desagradable, fred, boira i vent.
entrant a la R2
en Felip arribant al cim amb les mans fredes
Baixem amb un curt ràpel hi anem cap el peu de la cara Oest de la Magdalena Superior. Quan arribem veiem que aquí s'està més arrecerat, així que ens posem a la via Doc. Anton. R.
En Felip es troba força be i fa els dos primers llargs tot seguit 45m per una rampa amb una dificultat de II i III. R1 El segon llarg va en tendència a la dreta fins una canal un passatge vertical per seguir per la placa cap a l'esquerra fins a la R2 El tercer llarg amb la mateixa tònica, placa a la dreta, ressalt vertical fins a la reunió, amb dificultat més mantinguda, IV+, V+(A0). El quart llarg te una d'un metres més verticals, III,IV, per seguir per una placa ajaguda fins el cim.
En Felip s'ha trobat força be hi ja han sortit nous projectes que haurem d'anar fent.
Acabem dinant a Ca l' Anna on trobem en Pere Forts i en Pere Joan, amb una bona tertúlia s'obre els reequipaments, les dificultats, les antenes i bla, bla, bla..
16/01/10. Avui hem pogut gaudir de l'autèntic Montroig al hivern, amb sol i temperatura agradable per l'escalada, feia dies que això no passava. Quan vam veure la piulada d' Edunz ,Roca i Neu, de la resurrecció d'aquesta via ens van venir ganes d'anar-hi. Ens trobem en Juan Carlos, Manel, Ramon (Min) i jo, parem a esmorzar al Bar Esport de Bellcaire, parada obligada, i ens trobem amb un antíc company, Alberto Pueyo. Aprofietem per recordar alguna escalada de finals dels anys 70 i primers dels 80 i desprès marxem cap al Montroig.
El cotxe el deixem al coll, haurem d'anar caminant mitja horeta llarga fins a peu de via. Aprofitem per fer un sorteig generalitzat i la cosa queda que en Juan Carlos i en Min aniran primer i desprès en Manel i jo.
Quan arribem a peu de via es veuen els parabolts que ha estat equipada per X. Mercader i M. Solís el 25/10/09.
En Manel fa dies que arrossega molèsties al colze i amb cedeix amablement la primera tirada.
El primer llarg comença per una variant equipada, la ressenya marca V+, però això tira molt i passem com podem V+,Ae als dos primers parabolts, desprès un altre ressalt el superem per la dreta amb una mena d'encastament, és pot posar un camalot del 2, superat aquest passatge seguim per un díedre V, sortim a la dreta per terreny amb roca a controlar IV+ trobem un parabolt sense plaqueta. La reunió es munta en una arbre en una feixa . R1 45/50m.
El segon llarg, cal fer un canvi de reunió anant a la dreta a buscar un díedre amagat. La roca agafa un color gris i és molt bona, amb una dificultat de IV+ i assegurat amb quatre parabolts es un llarg molt estètic. R2 25m.
El tercer llarg segueix per un díedre on anem trobant pitons V, fins un punt on hem de flanquejar a la dreta, V+, per entrar a la reunió hem de baixar una mica. R3 25m.
El quart llarg segueix per una placa amb dificultat mantinguda de V, desprès la dificultat baixa una mica IV+, hi ha una mica d'herba però es un llarg força elegant. R4 30m.
El cinquè i darrer llarg surt per una placa ajaguda fins un ressalt equipat amb un espit i un parabolt, passatge de V+ amb una bona tibada. Desprès la qualitat de roca canvia i cal anar en compte,V, superem una canal xemeneia i sortim a l'esperó de l'esperra per seguir fins el cim IV+. R5 40m.
Es una via molt recomanable, tret de l'entrada que es desdiu en la seva dificultat amb la resta, l'entrada original no esta equipada, per la resta cal porta camalot del 2 i 3, i alguna cosa més però esta pràcticament equipada.
Per Juan Carlos Sánchez, Ramon Samarra, Manel Díaz i Joan Asín.
13/01/10, Antoni ja ha tornat de la seva estada anyal a la recerca dels líquens perduts i passar fred per la Terra de Foc. Una trucada el dimarts, preveient que el dimecres faria bo, quedem per d’anar a escalar la tarda del dimecres.
Tot buscant una via curta, prop del cotxe, que estigui equipada i que estigui a la llista de pendents, premem el botó i.......................... La via Esther de CAM NOU BARRIS. Donat el poc temps de llum que tenim es ideal per avui.
A les 15h ens trobem i a les 16h ja estem a peu de via per començar. Trobar el peu de via es una mica complicat degut a la gran quantitat de vies (esportives) que hi ha. La via Esther un cop al peu de la somni de primavera hem de seguir per la canal de la dreta fins el peu del totxo Pinotxo , la via comença per la placa esperó de l’esquerra, els parabolts estan cimentats.
El primer llarg comença amb uns passos finets fins arribar al primer parabolt, desprès es va fent fins un ressalt, un pel desplomat, passatge de V+. Seguim per terreny més fàcil fins a la R1 25m.
El segon llarg es de transició, anem a la dreta es veu un pitó, pintat de vermell, un cop superat seguim per una placa (III) fins un ressalt (IV) que surt a una feixa, R2 15m.
El tercer llarg surt directe per una placa vertical (V), compte amb alguna presa mòbil, un tram més fàcil i entrem a la placa que es va adreçant fins desplomar, aquests passatges estan equipats per passar al gust, nosaltres el fem amb V+, Ae.
El descens amb dos ràpels per la mateixa via.
A les 17:15h estem al cim i a les 18h ja fosquejant, de tornada amb el cotxe a les 18:30h a Barcelona. Queda doncs inaugurada les escalades de tarda del 2010.
Es una via del estil de les veïnes, somni de primavera, tardor i mal pas, ideal quan hi ha poc temps o per combinar varies vies. Cal portar 12 cintes exprés i reunions, estrep útil.
02/01/10. Per la primera de l’any hem anat a buscar la paret solejada de la Roca dels Arc i ha estat tot un encert . A l’arribada a l’aparcament la temperatura era força baixa però a la paret si estava prou be amb el sol.
La roca dels Arcs
Avui anem a la via Tom Sawyer, que va a l’esquerra de la Navarro. D’aquesta via només tenim la ressenya de la guia de Vilanova, durant l’esmorzar a Can Cirera de Vilanova de Meià, veiem la ressenya original una mica més pujada de grau que a la guia. Trobem una cordada de tres de Badalona que van a la Navarro i un altre del Centre que van a l Tàrrega i poca gent més. Amb els de la Navarro anem petant la xerrada ja que coincidim amb alguna reunió.
la nostra ressenya
El primer llarg comença a la placa de l’esquerra de la Navarro en una grada d’esquerra a dreta, es veu un espit a uns 6m, per on pugem , seguim trobem un altre espit i ja som sota el sostre, dos passos de pitó i sorpresa!!! La sortida esta equipada amb 3 ploms, es veuen prou bé , així que cap amunt i s’entra a la R1. El segon llarg es curt però intents,cal flanquejar a l’esquerra, hi ha una reguerot mullat que es te de travessar, en Jaume ho mira, prova i al final se’n surt, ha esta un passatge anguniós que amb la roca seca deu estar millor, hi ha un espit al mig de la placa. R2 El tercer llarg es el típic de la zona. La sortida te un desplom amb bones preses però que tira fort en darrera, hi ha un pitó. Seguim pujant per la placa en tendència a l’esquerra, trobem un altre pitó, desprès passem per una zona de roca descomposta i sortir a un altre placa fins a fer reunió en un arbre (Via Navarro) R3. El quart llarg surt directe per l’arbre i una placa sota un desplom amb un espit, el passatge té bones preses però cal tirar de valent. Segueix un tros més ajagut fins un altre desplom amb un espit, que ho tenim clar Ae, (6a segon les ressenyes) desprès per una rampa amb pedra solta fins muntar la reunió en un arbre R4. El cinquè llarg se’ns presenta una gran placa com a referència tenim un sostre a l’esquerra, que el passem per la zona més feble, passatge atlètic de V, seguim ara navegant amb intuïció i tendència a l’esquerra, trobem un espit i ara per on la lògica es porti fins el cim, R5 en un arbre. La baixada caminant per darrera ha estat adornada per trams gelats, a la banda Nord la temperatura es nota. Des del cim veiem tot el Pirineu força nevat, a veure si aguanta i podem gaudir de les ascensions amb neu. En quan a la via es una bona opció, amb l’al·licient d’anar buscant l’itinerari, equipat parcialment on cal portar tascons , aliens i algun frient mitja. Hi ha algun burí sense plaqueta. Per Jaume Galban i Joan Asín
al passatge del sostre del 1er llargal flanqueig del segon llargal desplom de sortida del tercer llargal desplom de l' inici del 4art llargnavegant per la placa del 5è llargal cim
Seguim per la pista d'esquí fins que la deixem per agafar el camí al coll de la marrrana
Seguim per la pista d'esquí fins que la deixem per agafar el camí al coll de la marrrana
trist panorama del Bastiments amb la neu molt justa
iniciant la pujada de la pala
seguim pujant
darrers metres
