dilluns, 1 de febrer de 2010

PARET DE LA RUFA, via RODAMÓNS DE BOSC

01/02/10. Feia dies que hi volia tornar a la Paret de la Rufa, en Jordi i en Min tenien previst anar-hi aquest dilluns, aprofito per acompanyar-los. Quan arribem a Oliana com de costum, està amb boira però a l’entrada del congost s’obre l’espectacle de parets banyades per un sol radiant. Avui això promet, tot i que la temperatura és baixa.

Preparem el material i comencem l’aproximació, un cop passat el torrent anem en flanqueig amb tendència a la dreta, tot seguint alguna fita, rastres i una mica d’intuïció. La paret sempre a la vista ens ajuda. Al final hem de pujar per la canal fins arribar a la roca, cal grimpar per una placa II i trobarem un pont de roca a l’esquerra R0.

El primer llarg, comença en Min,segueix unes plaques amb tres ressalts IV+, equipat amb ponts de roca. Continuem per un esperó fins al final, un flanqueig a l’esquerra ens deixa a la R1 (40/50m depèn de on es comenci).

El segon llarg, em toca a mi, ja el conec de l’altre cop, una placa fineta fins un espit dona pas a un pas de col·locació, es pot posar un alien verd, supero aquest pas un pel desplomat V+ i segueixo per un espero amb roca a controlar IV, fins una placa, espit al inici, ratllada amb una fissura d’esquerra a dreta per on pugem, es pot posar algun alien, passatge de V mantingut. Un flanqueig a l’esquerra dona pas a un díedre obert fins a la R2 50m.

El tercer llarg és per en Jordi, surt per unes grades herboses II, passem entre mig de dos arbres fins la paret, agafem una placa pujant de dreta a esquerra fins una llastra, visible des de baix, és pot posar un camalot del 3, atenció amb els blocs que segueixen algun de solta, una terrassa amb un espit dona pas a una placa per anem navegant V, trobarem un espit i dos pitons, els darrers metres son per terreny brut fins a la R3 50m.

El quart llarg, se`l queda també en Jordi, per allò de les tirades en falnqueig. Es surt per una terrassa herbosa fis arribar a la paret per on pujarem assegurats per tres pitons. A la sortida d’aquesta placa vertical en flanqueig hi ha un pas on s’ha de buscar el passatge, baixant una mica, es pot assegurar amb un friend amb habilitat V mantingut. Desprès seguim per una sinuosa cornisa V-, assegurat amb arbres, bagues col·locades, fins a la R4 40m

El cinquè llarg em torna a tocar, sortim a l’esquerra pugem per un díedre vertical, amb roca sanejada, V un pitó i un pont de roca asseguren el passatge. Desprès seguint per un díedre amb fissura una mica sega on es pot posar algun friend o micros, V+ amb un pas de placa per arribar a un espit. Aquí segueix el flanqueig a la dreta per una placa, amb una fissura sega, intento el passatge però no ho tinc clar, al final em penjo d’un ganxo, per poder posar dos micros a la fissura horitzontal. Amb el segurs posat faig el passatge, V+ amb bona presa de ma i poca de peus, fins arribar a un pont de roca, segueix una placa molt maca V mantingut trobarem un altre pont de roca abans de la R5 40m.

El sisè llarg, me’l cedeix en Min, es un placa vertical amb bona presa, assegurada amb ponts de roca una dificultat de IV+, per a gaudir. R6 30m.
El setè llarg sense problemes un pas de III al començament i II desprès, que fan en Jordi i Min alhora , fins el cim 25m.

Es una via amb un traçat força ben trobat, amb un equipament just on cal portar micros, friends i tascons (algun pitó pot ser interessant). En quan a la roca hi ha molts passatge de roca boníssima amb altres de no tanta i una mica bruta. Via recomanable per connexa la paret en un entorn de semi aventura. El pot trobar la ressenya i una bona explicació al bloc de l’Alt Urgell.

La baixada la fem seguint la carena a la dreta fins trobar un torrent per on baixem seguint la intuïció fins arribar al torrent de baix i al cotxe.

El dia ha estat esplèndid amb sol, sense aire i bona temperatura per escalar.
Per Jordi Lluch, Ramon Samarra (Min) i Joan Asín.

en Min en un dels ressalts del primer llarg


arribant a la R2


en Jordi a la placa del tercer llarg

en Jordi al flanqueig del 4ªllarg



en Min també al flamqueig del 4ª llarg


en Jordi i Min al passatge clau del 5è llarg


a la bona i tranquila placa del 6è llarg


tot hi fer sol cal anar abrigat

9 comentaris:

skalada ha dit...

No seras daltònic?

Gatsaule ha dit...

Hauries de canviar el color de la lletra..., quin mal d'ulls! Que la via sembla interessant.

joan asin ha dit...

Sembla que ja esta arreglat el problema, gràcies.

Jaumegrimp ha dit...

Una altra opció pels volts de Narieda! gràcies per recordar la via que sembla prou interessant i aventurera!

Llorenç ha dit...

Vaja! casi ens veiem! nosaltres estavem per la zona i aquesta es de les que tenia pensada de fer aquest cap de setmana!amb els teus comentaris, ara se el que hi puc trobar, i tinc ganes d'anar-hi..je je eje!

merci!

lux ha dit...

Bones, doncs no fa mala pinta no...i el que diuen si saps de que va doncs millor...
apuntada queda! Gràcies!

joan asin ha dit...

Jaume,Llorenç,Lu, La via encara està una mica tendre, hi ha roca a controlar, però amb el pas de cordades pot quedar una bona via. Salut

Mingo ha dit...

Que be mira que el dilluns feia un dia bonissim, tot i que teniu el nas vermell i no deu de ser de la cervesa. Enhorabona
Doncs jo hi volia anar pero me l'han desaconsellat de totes totes.
Salut

joan asin ha dit...

Mingo, no es una via equipada ni roca magnífica, però aquí esta la gràcia cal equipar, buscar el passatge, en resum viure una mica més la via, en un entorn solitari.