dissabte, 6 de febrer de 2010

Paret de l'Os, combi via 25+esperó sud

06/02/10. Hem quedat amb en Jaume per anar a Terradets, quan arribem però la paret està a l'ombra i bufa aquell airet gelat desmotivant. Canvi de plans anem cap a Sant Llorenç de Montgai. Aquí el sol ja toca a la paret i el vent no és nota.
Tot tafanejant la guia dies enrere vaig veure la via 25 a la paret de l'Os, que no la deixava malament. Així que ens llencem a l'aventura.

Aquest pany de paret està minat de vies esportives, ens costa veure per on va la via, guia en mà recorren la paret fins a trobar on comença.

El primer llarg segueix una diagonal d'esquerra a dreta, una placa fina fins agafar una llastra que anirem seguint amb bavaresa fins una placa vertical d'entrada a la reunió, pas d'estrep en el meu cas. Anirem trobant tot tipus d'equipament, parabolts, espits, burins (sense plaqueta), també és pot posar algun tascó, friend. Es un llarg d'uns 30-35m molt atlètic i espectacular. La reunió es penjada. V+, Ae (6a) mantingut.

El segon llarg surt flanquejant a l'esquerra per una aerea cornisa on trobarem dues reunions d'altres vies, un cop fet el flanqueig en Jaume no ho veu clar, el díedre esta brut i amb roca dubtosa. Munta reunió. Segueixo, pel díedre no es pot anar, per l'esperó es veuen tres espits, arribo al primer, pas d'estrep, sortida fins el segon. Per agafar el tercer no es veu clar, estudio el passatge, faig un pas de ganxo per sortir per la dreta fins arribar a l'alçada de un espit que queda fora de l'itinerari lògic. Un placa més ajaguda ens porta a la reunió 2 espits. V+,Ae.

El tercer Llarg segueix per l'esperó amb pasos atlètic (V) on s'hem d'auto protegir, la reunió també es té de muntar.

Ara segons la ressenya hem d'anar a buscar l'esperó de la dreta, m´ho miro un cop, dos... no és veu clar. Desprès de dubtar una estona vaig a buscar l'esperó sud. Segueixo per una aresta fàcil, fins arribar a una llastra un pel desplomada, que passo amb bavaresa poso dos friends i un pont de roca, passatge V+, un cop a l'esperó trobo un parabolt, pujo fins un balcó on hi munto reunió.

Ara segueix en Jaume a pler esperó perfectament equipat amb parabolts i pitons, primer un díedre vertical amb bona presa, desprès s'ajeu una mica fins arribar al darrer ressalt. V,IV.

El darrer llarg té una sortida, amb el pas clau de la via de l'esperó sud, l'he vist graduat de IV, V-, jo personalment crec no estaria demés posar V+/A0. Desprès seguim gaudint de l'esperó IV+ fins el cim.

Hem buscat aventura hi l'hem trobat, per acabar pugem fins el cim, trobem una canal equipada per on baixem, fins quedar tallats, trobem unes anelles de ràpel per on baixem fins atrobar-ne un segon una mica amagat. Deu ni do el que ha donat de sí aquesta curta però intensa paret, que no deixa de sorprende'ns.

Per Jaume Galban i Joan Asín

el espectacular primer llarg



















al flanqueig del 2º llarg
Afegeix una imatge
Afegir un vídeo

Suprimeix el format de la selecció
en Jaume a la R2 bis

per l'esperó del tercer llarg

quart llarg anant a buscar l'esperó sud

al díedre del cinquè llarg

darrer llarg

Uffff deu n'hi do

9 comentaris:

juan carlos ha dit...

Hola, Joan no pierdes comba,esta no la habia oido,tiene buena pinta y encima escalando al sol

joan asin ha dit...

Juan Carlos, vam fer escalada de descoberta, va ser més entretinguda del que semblava.

Lai ha dit...

hola!
mira quina casualitat. Ens vam trobar quan vosaltres tornàveu de la via, i nosaltres feiem un mos, us vam preguntar lo de baixar en simple x l'esperó remacha, q per cert, si es pot rapelar amb simple.

estic d'acord amb la teva opinió de St. Llorenç de Montgai, a mi em té el cor robat.

Ylerget ha dit...

Hola Joan!!

Bona idea vareu tenir... gairebé ningú intenta aquesta via actualment. Vaig parlar amb vosaltres quan passava amb la bici.
Crec que vareu acabar el segon llarg per una via esportiva que és diu "máximo riesgo", el que no m'ha quedat clar és per on vareu baixar. Comentes d'una canal equipada, on para? és cap al cim o cap a l'espero remacha?

Bé sort i que segueixi aquest esperit d'aventura!

Gatsaule ha dit...

Fa gràcia que a aquesta paret de damunt mateix de la carretera encara no m'hi hagi enfilat mai... M'ha agradat aquesta via, una bona descoberta!

joan asin ha dit...

Ei Laia la veritat és que a mi em va semblar que os tenia vistos , és el que te això de les piulades virtuals.
Ylerget,bona aquesta "máximo riesgo". Vam seguir pujant i trobant alguns trams equipats amb cordes, quan vam arribar a un coll hi havia una corda i graons vam baixa tot seguint rastres fins a quedar tallat, de fet per aquí deu anar la via 25,a l'esquerra vam veure unes anelles i amb 2 ràpels vam arribar a terra, una mica d'embarcament.
Joan, Sant Llorenç de Mongai i el Montroig son opcions a tindre en compte.

Mingo ha dit...

Ostres Joan mai havia sentit ningú que hagués fet aquesta via que van obrir el Manel Solis, tot i que la primera tirada ja estava oberta per J.E. Farreny. És una llàstima que estigui embrosada la part de dalt pq té uns passos molt bonics amb un pati impressionant. Pel que expliques la primera tirada està amb expansions? quan es va obrir no n'hi havíen. Però en aquesta paret els bolts surten com els bolets i un exemple és l'espero sud que es va obrir sense expansions.
Felicitats per l'activitat segur que a Terradets no haguessiu trobat un solet tan bo.

joan asin ha dit...

Mingo gràcies per les teves explicacions com a coneixador del lloc. La franja dels primers 30,40 m de tota la paret está minada de línies equipades ???, una llàstima?, una necessitat esportiva?, en resum una realitat.

JOVI ha dit...

En Joan Enric i jo vam obrir la bavaresa, i el flanqueig g a l'esquerra. En veure que no podíem continuar sense foradar (tècnica que defugíem) vam deixar-la per quan fóssim millors, però....
L'esperó té un pas de sortida de la darrera reunió que cal fer-lo com si fos de ballet. El peu dret ha d'estar a la punta de la plataforma, la ma dreta en una regleta lateral que hi ha damunt del cap, i el peu esquerra va a cercar una petita cornisa molt a l'esquerra. Així estant s'agafa amb la ma esquerra una presa excel•lent i amunt IV+/ V- No es qüestió de nivell sinó de conèixer be el pas