6/08/13. Seguim amb la fase de recuperació i avui apugem un punt més. Quan arribem al Monestir ja son dos quarts de cinc passat i el torn de matí ja està de tornada, ens trobem al Lluís i companys que venen de la Tim de Patriarques, xerradeta obligada i què va bé per adonar-me que m’he deixat la corda al cotxe???. Refet l’òvid reprenem l’aproximació.
La idea és anar a fer la via del Cargolet amb molt poca informació
virtual, la guia però no la deixa malament. Per allargar-ho una mica
farem el contrafort de la Pique Longue.
Un cop al peu del contrafort m’animo a fer el curt primer llarg de primer, tot i estar polit està força assegurada, un cop a la reunió la cosa no ha anat malament.
El Manel segueix al segon llarg, polit ben assegurat però cal escalar entre assegurances amb un grau obligat de V.
Una grimpadeta ens deixa al camí del Fra Garí al peu de la Pique Longue. Pugem per la canal de l’esquerra fins a peu de la placa de l’esquerra. El darrer tram és selvàtic, millor seguir pujant per la canal i entrar a la placa flanquejant cap a l’esquerra.
El primer llarg del Cargolet demana concentració, és força mantingut on cal anar navegant entre assegurances buscant els passatges. La roca tot i no ser dolenta ens demana atenció.
EL segon llarg la cosa canvia una bona placa ajaguda amb bones preses ens deixen al peu d’un pas desplomat (nosaltres hem fet un pas d’Ae). Un cop superat a quest passatge seguim en tendència a l’esquerra per un altre bona placa, on anem trobant preses tot i que hi ha una excursió fins al següent espìt. Una mica més amunt trobem la R2. Un passamà ens deixa a un coll.
El descens el fem per la via amb dos ràpels.
El Manel segueix al segon llarg, polit ben assegurat però cal escalar entre assegurances amb un grau obligat de V.
Una grimpadeta ens deixa al camí del Fra Garí al peu de la Pique Longue. Pugem per la canal de l’esquerra fins a peu de la placa de l’esquerra. El darrer tram és selvàtic, millor seguir pujant per la canal i entrar a la placa flanquejant cap a l’esquerra.
El primer llarg del Cargolet demana concentració, és força mantingut on cal anar navegant entre assegurances buscant els passatges. La roca tot i no ser dolenta ens demana atenció.
EL segon llarg la cosa canvia una bona placa ajaguda amb bones preses ens deixen al peu d’un pas desplomat (nosaltres hem fet un pas d’Ae). Un cop superat a quest passatge seguim en tendència a l’esquerra per un altre bona placa, on anem trobant preses tot i que hi ha una excursió fins al següent espìt. Una mica més amunt trobem la R2. Un passamà ens deixa a un coll.
El descens el fem per la via amb dos ràpels.
DADES
Primera ascensió: 1993
Per: Marcel Millet i Nando Dalmases
Equipament: Espits, parabolts, pitons i ponts de roca de l’època.
Material: 12 cintes exprés més reunió.
Primera ascensió: 1993
Per: Marcel Millet i Nando Dalmases
Equipament: Espits, parabolts, pitons i ponts de roca de l’època.
Material: 12 cintes exprés més reunió.
Per:Manel Benavent i Joan Asín
 |
| Manel patinant pel primer llarg |
 |
| navegant pel segon llarg |
 |
| al primer llarg (agridolç) del Cargolet |
 |
| equipament d'època |
 |
| el segon llarg és més agradable |
 |
| navegant a la busca de l'espit després del passatge desplomat |
 |
| passamà |
 |
| FOTOCIM |
