dijous, 5 de maig del 2016

MONTSERRAT, EL TRENCABARRALS, INTEGRAL VIES SONATA IN BLUE/NORMAL

4/05/16. El Trencabarrals és una agulla oblidada, avui anem amb la intenció de fer una integral a priori plàcida. Fem els tres primers llargs de la via Sonata in Blue, de placa amb assegurances (burins) distants amb una dificultat de IV/IV+ als dos primers llargs i V/IV el tercer. Trobarem dos burins a peu de via. De la R3 anem a buscar la via normal, un díedre/fissura amb un pont de roca ens indica el camí, però la roca està molt descomposta. Ens porta una estona trobar el passatge amb còdols acceptables per passar-hi. Un cop fet el passatge ja pugem més tranquils i fem Reunió a l’esquerra (2 parabolts, 15m). El darrer llarg flanquegem a la dreta, baixant una mica, per anar a buscar el díedre herbós què el fem per l’esperó de l’esquerra fins el cim.
Déu n’hi do amb la via Normal. Haurem de portar algun friend per assegurar-se al primer llarg de la Sonata in Blue i a la via normal.
Descens per la cara oest en ràpel de 40m (tram volat).
Per: Antonio Gómez i Joan Asín
primer llarg
segon llarg
passatges de V al tercer llarg
després de tetripas a la via Normal
FOTOCIM

dimecres, 4 de maig del 2016

ROCA DELS ARCS, Via BUKANAN

3/05/16. Avui anem a la via Bukanan amb la intenció de fer algun arreglo, però al final la cosa no ha arribar ni a treure la pols.



El primer llarg comença amb una placa ajaguda podem posar un camalot del dos en un forat, abans de seguir per un ressalt més vertical i fem amb tendència a l’esquerra (tram amb poca possibilitat d’assegurar). Al final del flanqueig trobem uns savina amb una baga. Seguim per un díedre on havia un pitó (no hi és) ho solucionem amb un alien blau, passatge atlètic i seguim més fàcilment per un díedre obert fins a trobar la R1 3 burins i 2 Parabolt?.
El segon llarg sortim directament per l’esquerra a buscar una savina on hi ha una baga, abans de la savina havem deixat un pitó què ja no hi és. Seguim i el següent pitó què marcava què teníem què anar a l’esquerra tampoc està, no portem pitons se’ls hem deixat, posem un parabolt. Anem a l’esquerra i ja veiem el burí  què canviem per un parabolt. Pugem per un díedre de roca vermella fins a sota del sostre on trobem 2 pitons junts, flanquegem a la dreta trobem un altre pitó, un cop s’acaba el sostre amb un passatge a l’esquerra en posem a sobre i seguim per un díedre, trobem una R muntada amb 2 parabolts?. L’original feia la R2 en un arbre més amunt i a la dreta. D’aquesta R salgú ha obert una variant més interessant, pugem per la placa ajaguda i anem cap a la dreta a buscar una gran placa/esperó trobem dos parabolts. A la placa entrem per la dreta equipada amb 4 parabolts. L’original va pel díedre de la dreta. R3 amb dos parabolts i el burins.
El quart llarg està net hi ens haurem d’auto protegir i navegar per la placa vertical i amb algun passatge amb roca a controlar. La reunió la fem en un gran arbre i un parabolt.
El darrer llarg va a enllaçar amb la sortida de la via Tàrrega. Millor muntar reunió en el arbre per evitar fregament de la corda. Un darrer llarg de tràmit  seguim per uns passatges atlètics per uns blocs i sortim a les plaques cimeres, anem caminant cap a la dreta a buscar l’aresta.

La via està menys equipada de quan la vam obrir, els pitons marxen, ara anem sense martell i no és repiquen o també hi ha qui els treu, una opció és posar un parabolt en el seu lloc. Els llargs nets creant confusió del recorregut, algun parabolt puntual a part d’assegurar ens orienta. Aquest és el dilema, avui no hem fet res d’això. La via tot i una dificultat assequible de IV+/V atlètic però, no ha d’enganyar, ja què cal navegar i auto assegurar-se. La variant per la placa esperó està molt bé. Posant dos parabolts al primer i quart llarg podria quedar una via més assequible, però avui no ho hem fet i segueix al Limbo.

DADES:
Primera ascensió: 18/09/1983
Per: Xavier Samsó, Antoni Peris i Joan Asín.
Equipament: Poc equipada amb pitons, parabolts i bagues savineres.
Material: 10 cintes exprés i joc de friends de l’alien blau al Camalot del 2, tascons opcional.
Dificultat: V atlètic.

Per: Manel Benavent i Joan Asín.
al primer llarg
arribant a la R2
a la bona variant del tercer llarg
al quart llarg a navegar i auto assegurar

al darrer  llarg
FOTOCIM

dilluns, 2 de maig del 2016

SERRA DE CARRÀNIMA, DÍEDRE KANTARÍN

2/05/16. Avui ens retrobem amb el Jordi Lluch. Algun cop què ens havíem vist darrerament, comentava què volia anar a fer el díedre “Kantarín”. Finalment avui hem coincidit.

Aquesta és una via on l’escalada és el mitja per arribar al cim, trobarem roca a controlar, díedre atlètic i plaques amb adherència, amanit amb vegetació puntual. Donant tot plegat una caire d’escalada per a col·leccionistes d’aventurers. Una cosa sí quan acabes la via tens la sensació què has escalat.
El lloc tranquil i solitari, la paret discontinua, l’escalada variada amb roca a controlar i els ràpels per baixar, et deixen sensacions què un cop reposades et deixen records agredolços.
DADES
Primera ascensió: febrer 2014
Per: Remi Brescó i Joan Asín.
Equipament: Semi equipada amb parabolts, pitons.
Material: 12 cintes exprés i friends, de l’alien blau, al Camalot del 3 i bagues per a savines. Un estrep, tascons opcional.
Dificultat: 6b, obligada V+/A1.
Per: Jordi Lluch i Joan Asín.
primer llarg
primer llarg
al díedre
arribant a la R3
al cinquè llarg
arribant al cim
FOTOCIM