dimecres, 8 de febrer del 2017

MONT-ROIG. PALA ALTA. Via MIQUELUCHI.

6/02/17. Avui anem a Alós de Balaguer, però el vent bufa de valent, ens entren els dubtes i decidim canviar l’objectiu. Posem rumb al Mont-Roig, bon refugi per quan bufa el vent.
A la via Miqueluchi de la Pala Alta, l’any 2012 la pluja ens va agafar al darrer llarg i vam sortir pel díedre Blanqueta (equipat). Quedava pendent el darrer llarg de la Miqueluchi, així què a proposta del Jordi hi anem aprofitant què ell no l’ha fet.
A coll de Porta on aparquem, bufà el vent però a peu de paret ja és un altre cosa. Quan arribem a peu de via m’adono què la corda s’ha quedat al cotxe,?? Així què toca una anada tornada ràpida a buscar-la. Finalment sembla què ja ens podem posar a escalar.
 DADES

Primera ascensió: 18/04/1993
Per: A. Jiménez, J. Escuer
Equipament: semi-equipada amb parabolts. Primer i darrer llarg nets.
Material: Joc de friends fins el Camalot del 3, tascons o repetir joc d’aliens, 12 cintes exprés, bagues per savines.
Dificultat: V+ a equipar.

Primer llarg, per un esperó , fins un arbre (trencat) on flanquegem a l’esquerra fins a la R1.

Segon llarg, sortim amb uns passatges atlètics i seguim per la gran placa ajaguda, seguint les assegurances fins a la R2 a l’esperó.
Tercer llarg, sortim per l’esquerra i pugem un ressalt per accedir a una sinuosa cornisa què seguirem a l’esquerra a buscar el díedre (Blanqueta), trobarem una reunió a mig flanqueig, nosaltres no l’hem fet i l’hem muntat a peu del díedre d’un parabolt i un friend.
Quart llarg, seguim directament pel díedre, passatges atlètics i desplomat, per sortir a la dreta a una placa. 15m.
Cinquè llarg, el recorregut original va per la dreta, altre cop vam anar per aquí però va ser una mica rostoll, així què seguim pel díedre Balnqueta. Primer per una placa-díedre i després per una xemeneia, millor fer-la per fora.
Sisè llarg, bon llarg mantingut, vertical i atlètic a equipar (totalment net), seguim una fissura fins a veure un arbre a la dreta per on flanquegem per agafar una díedre fins el cim. R a muntar.

El descens per la carena cap a l’oest per un camí fins el coll de Porta.

Per: Jordi Lluch, Joan Asín.

primer llarg
primer llarg
arribant a la R1
inici segon llarg
segon llarg
a la R2
segon llarg 
inici tercer llarg
arribant a la R3 nostra
tercer llarg
arribant a la nostra R4
cinquè llarg
cinquè llarg
xemeneia cinquè llarg per fora
darrer llarg 
darrer llarg
arribant al cim
FOTOCIM

diumenge, 5 de febrer del 2017

MONTSERRAT.

4/02/17. Hi ha dies què les coses no surten com vols, avui ens hem deixar envoltar per les agulles i parets de la Montserrat profunda.






dijous, 2 de febrer del 2017

MONTSERRAT. GORRO MARINER, Via SULTAINS OF SWING

 2/02/17. Avui hem anat a la deriva, la primera intenció era anar al Serrat de les Garrigoses, però la boira ens ho impedeix?. Anem cap a Agulles, però un cop a l’aparcament ens ho pensem, aquí ja no hi ha boira, però decidim anar cap a Gorros. Finalment ens decidim per la via Sultains of Swing al Gorro Mariner, orientada al sud i amb sol quan arribem, les circumstàncies ens han portat fins aquí.
De la via poca cosa a dir, equipada amb parabolts on tindrem prou amb 9 cintes exprés. La dificultat obligada de V/A0, en lliure 6b a l’inici del tercer llarg. La via va cercant les debilitats de les plaques i sortejant les balmes.
Descens amb un ràpel de 30m per la vessant oest.
Quan arribem al cim és comença a  tapar i arribarem plovent al cotxe, ens ha anat molt just.
Per: Antonio Gómez, Joan Asín.
primer llarg
arribant a la R1
segon llarg
tercer llarg 
tercer llarg
quart llarg
cinquè llarg
FOTOCIM