05/06/10. Avui només hi havia temps per una matinal ràpida, així que amb en Manel després d'esmorzar a Collbató decidim anar a fer la via Black Sad del Serrat d'en Muntaner. Aquesta la tinc pendent i ell també. El sol ja comença a notar, aquesta via esta orientada a l'Oest ideal per un matí d'estiu.
El primer llarg té una entrada fina i vertical més propera al V+ que al V que marca la ressenya, segueix un desplom amb preses però que cal tibar de valent, així que ens ajudem una mica A0.
la placa va perdent verticalitat i dificultat progressivament, fins a R1 35m.
El segon llarg surt per un díedre, cal anar per la dreta de les assegurances, al final hem d'anar amb tendència a l'esquerra per una placa vertical, els parabolts estan a contra ma.Aquí hi ha el pas clau, tot i fer A0 no arribo al parabolt, em falta una presa pel peu esquerra, al final un ganxo amb un estrep per col·locar el peu i puc xapar. Segueix una placa vertical i mantinguda, on cal anar buscant les preses fins a la R2 40m.
El tercer llarg surt per un fort desplom amb preses bones, però cal tibar força, el primer pas és de buscar la col·locació. Després la dificultat baixa i la placa s'ajeu fins a la R3.
La via és de la tònica de les veïnes, ben assegurada només cal portar 12 cintes exprés, un ganxo i estrep opcional.
per Manel Diaz i Joan Asín
El primer llarg té una entrada fina i vertical més propera al V+ que al V que marca la ressenya, segueix un desplom amb preses però que cal tibar de valent, així que ens ajudem una mica A0.la placa va perdent verticalitat i dificultat progressivament, fins a R1 35m.
El segon llarg surt per un díedre, cal anar per la dreta de les assegurances, al final hem d'anar amb tendència a l'esquerra per una placa vertical, els parabolts estan a contra ma.Aquí hi ha el pas clau, tot i fer A0 no arribo al parabolt, em falta una presa pel peu esquerra, al final un ganxo amb un estrep per col·locar el peu i puc xapar. Segueix una placa vertical i mantinguda, on cal anar buscant les preses fins a la R2 40m.
El tercer llarg surt per un fort desplom amb preses bones, però cal tibar força, el primer pas és de buscar la col·locació. Després la dificultat baixa i la placa s'ajeu fins a la R3.
La via és de la tònica de les veïnes, ben assegurada només cal portar 12 cintes exprés, un ganxo i estrep opcional.
per Manel Diaz i Joan Asín 
4 comentaris:
Ep Joan, bona via la Black Sad! la recordo intensa, sobretot el segon llarg que em va tocar de segon, però que ni així em va sortir, A-0 i amunt!
demà, si no plou, puc sortir, si et va bé trúcam.
Ei Joan, si que fa bona pinta ...
i el Serrat Muntaner és comòde, sempre va bé tenir vies d'aquestes a la recambra....
però ara quan tinc poc temps m'he aficionat al friky i se m'esta fent una llista interminable!!
Flicitats per la via!
Sempre està bé tenir alguna cosa a fer per aquesta pedra. Me l'apunto.
Enhorabona per l'activitat
Jaume, el segon llarg és força mantingut.
Lu, jo també hauria de fer friky, però si puc vaig a fer vies.
Mingo les quatre vies que hi ha son força interessants.
Publica un comentari a l'entrada