divendres, 30 de juliol del 2010

RIGLOS, Mallo FIRE, via Galletas

29/07/10. Ahir al matí pleguem la tenda i baixem cap a Pineta, ens costa quasi el mateix temps que per pujar,el cansament és nota. Arribats al refugi ens hidratem i fem un bon dinar. A l'hora del cafè la cosa no esta clara, la primera intenció era anar a Espingo però tenim sobredosi d'aproximacions llargues. L'opció B era anar a Riglos, així que no dubtem.
Una bona dutxa i un bon sopar al refugi de Riglos ens deixen mig nous.
Tant l'Agustí com jo no hem fet la Galletas del Fire.
Després d'esmorzar sense preses preparem el material i anem cap a peu de via on arribem cap a les 12h, pensant que a la una ja no hi tocaria el sol, però no. Deixem el material i tornem a baix a veure com fan esportiva una cordada al Pison.
Al cap d'una estona tornem,, encara toca el sol però ja és veu que per poca estona, son les dues de la tarda.




El primer llarg puja recte per una placa IV+, fins entrar a una terrassa que és flanqueja a l'esquerra, fins un díedre trencat per on pugem. Sobre trobem la R2, la una per nosaltres.

El segon llarg surt per una placa vertical amb un parell de passos fins V+, després la placa s'ajeu, IV, fins arribar a una R que ens saltem per enfilar un tram desplomat amb bones preses però que s'imposa un A0, (6b) en el nostre cas.


El tercer llarg segueix en flanqueig a la dreta ben assegurat peró cal escalar entre assegurances amb una entrada més vertical a la R3. V,V+. Aquest és el llarg més mantingut de la via.

El quart llarg flanqueja a l'esquerra ,on cal fer la foto obligada. Després continuem per una placa vertical fins a l'entrada a la reunió amb un pas més difícil.
El cinquè llarg entra a la xemeneia amb un pas força atlètic (V,V+) després sense problemes fons a la R4.
El sisè llarg té una entrada vertical per entrar després de pler a la xemeneia
El setè llarg és tot de xemeneia, hem de passar entre dues pedres encastades.El vuitè llarg segueix per una canal xemeneia fins al coll, on ens rep un vent huracanat.
Del coll és pot baixar però nosaltres seguim una mica més pel ressalt fins el cim de l'agulla. 20m IV+.
Via molt recomanable, equipada on cal portar algun friend per reforçar algun passatge a la xemeneia, opcional.
Per Agustí Pallares i Joan Asín

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats, suposo que per l'ombra es podia soportar, mira que hi fot calor a l'estiu.

joan asin ha dit...

Mingo a l'ombra cap problema. SALUT

Gatsaule ha dit...

Una bona via! Però mai se m'hauria acudit d'anar-hi a l'estiu! M'ha sorprès aiò que dius que a l'ombra s'hi estava bé, m'ho apunto!

joan asin ha dit...

Joan a Riglos si escales a l'ombra no hi ha cap problema i s'estava molt tranquils, sense gent. Records

lux ha dit...

Felicitats per la via!
no he escalat mai a Riglos, sempre m'ha fet molta impressió!
Suposo que s'ha de triar bé....

joan asin ha dit...

Lux és una escalada atlètica amb "bolos" grans, sense problema amb lo forta que vas.

QUIMI ha dit...

Hola! Jo la vaig fer el dia 5 d'agost.Suposo que el rastre de magnesi que seguia era vostre..jeje.Lo que pasa que no sé perquè,creia que hi tocava l'hombra tot el dia,i vaig començar a escalar a les 9....quin solaco tu!!
encara haig d'escriure el meu post.
Ens veiem!

QUIMI ha dit...

Per cert,la travessa ascendent cap a dretes...una delícia de llarg.Molt ben descrit dient lo de que s'ha d'escalar entre assegurances.