dilluns, 18 d’octubre de 2010

METEORA 1, AMBARIA via SÜDWESTKANTE

10/10/10. Des de que vaig començar a escalar, d'això ja en fa uns quants anys, havia sentit parlar del Montserrat de Grècia, METEORA. Un dia tot fem petar la xerrada durant el dinar va sortir l'idea d'anar-hi......... i aquí estem.
Vam sortir el dissabte a les 11:30 h direcció Atenes, lloguem cotxes i a les 22 h ja estàvem a Kastraki, al mig d'unes agulles fantasmagòriques. Kastraki és més tranquil de Kalambaka poble més gran.


Quan ens llevem pel matí des de l'hotel tenim una vista impressionant de les agulles, primeres fotos i esmorzar. Les ganes per tastar la roca ens fan agafar els trastos i anar a l'agulla Ambaria molt a prop de l'hotel Sydney on ens trobem. El dia és magnífic i les vistes també.

La via escollida és la Südwestkante que segueix l'esperó de l'esquerra, perfectament visible amb un color més blanc pel pas de les cordades. La roca és un conglomerat grisos amb molta molsa. El tacte de la roca és diferent del de Montserrat, preses més cantedulles ideal pels peus i còdols grossos, que és convinent segons la dificultat i verticalitat de la paret.
Una grimpada ens deixa a peu de l'esperó on trobem una grossa anella. Som cinc farem dues cordades una de dos i un altre de tres.
Des de peu de via és veu perfectament l'itinerari equipat amb químics i  expansions amb grosses anelles metàl·liques.

El primer llarg comença per  una placa es va posant vertical fins a superar un ressalt, la novetat
amb el tacte de la roca fa que vagi buscant les preses, després la placa s'ajeu de mica en mica fins a la R1. La sensació ha estat força bona i les assegurances també, sense estar molt juntes però suficients.
El segon llarg segueix una placa ajaguda fins a muntar la reunió sobre d'una gran pedra a peu d'un esperó.
El tercer llarg te un passatge difícil al començament i després segueix per un festival de còdols, anem agafant confiança, això pinta força bé.
El quart llarg és de tràmit per una rampa ajaguda fins a la R.
Una grimpada final sense corda ens porta al cim on podem gaudir de la vista tot buscant nous objectius.
El descens és fa en ràpel per la mateixa via. Ha estat un bon primer contacte amb l'escalada de Meteora.


Per Jaume Galban i Joan Asín, l'altre cordada Ramón Prades, Ramón Samarra i Xavier Samsó


 passos de V del primer llarg

 entrada a la R1

navegant en un mar de còdols la R2 és munta a la pedra grossa
 que hi ha al peu de l'esperó
al tercer llarg

arribant a la R3

rampa cimera, quart llarg
al cim esperant als companys
rapelant per la via
un cop penjats els peus de gat, tastem els altres sabors de MYTHOS

A la tarda aprofitem per anar a fer una visita al monestir del Gran Meteoro, el més gran dels 6 Monestirs que hi ha actualment sobre de les agulles de Meteora

l'accés ara és pot fer per escales i túnels oberts a la roca




les faldilles que faciliten a les dones per entrar als monestirs

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bentornat Joan! aquesta via es veu prou atractiva, a nosaltres ens va quedar per fer aquest pany de paret...
Llàstima de pluja!!!

joan asin ha dit...

Jaume va ser una bona via per a començar a escalar a Meteora, hem va agradar força.