diumenge, 19 de juny de 2011

MONTSEC D'ARES, SERRAT DE LA CORONA, via SOMIATRUITES

18/06/11. Quan ens trobem amb en Jaume no teníem clar a on anar, però mentre prenem un cafè  decidim anar a fer la via que ha obert en Remi Bresco al Serrat de la Corona, tenint en compte que les previsions son que les temperatures no pujaran gaire avui.
Avui hem escollit un lloc solitari, una via sense informació, només una ressenya al bloc de "la noche del loro 2" ni tan sols tenim clar on queda la paret i molt menys ni l'aproximació ni la baixada, però l'aventura és l'aventura.


 Per arribar a peu de via hem d'anar a Ager, agafar la carretera que puja al coll d'Ares on trobarem un trencall a l'esquerra que ens porta a Montrebei, Paret de Catalunya. Seguim la pista deixant les primeres estivacions del Serrat de Corones on hi ha l'Esfinge i la via del Silenci. Continuem fins a veure un segon grup de parets i un torrent sec creua la pista que se'n va a l'esquerra, aquí aparcarem el cotxe just enfront de les parets. Han estat dues anades i tornades per a trobar la paret i el punt de partida.

des de la via és veu més clara l'aproximació
Per arribar a peu de via ens endinsem al bosc per on anirem navegant amb intuïció fins arribar a peu de les parets. Una grimpada ens deixa en una terrassa on trobarem una fletxa picada, bingo l'hem encertat. Entre una cosa i un altre el temps ha anat passant i son les dotze quan ens hi pengem.
grimpada per arribar a peu de via on hi ha picada una fletxa

ressenya
El primer comença per una placa ajaguda fins una savina des d'on flanquegem a la dreta  fins un espit, pugem directament per la placa vertical on trobem un passatge obligat, després per terreny més amable seguim fins uns arbres on muntem la R1 20m.
El segon llarg ens enfilem per arbre i passem a la paret per una fissura vertical que un cop superada anirem seguint les debilitats de la paret, posant-se en el lloc de l'aperturista. Anirem trobant assegurances que ens ajudaran a seguir la via. Un ressalt final vertical amb una marcada fissura i passatge obligat ens deixa a la R2 45m.
El tercer llarg es presenta espectacular, tenim davant una marcada xemeneia. Comença per una placa ajaguda fins arribar a la xemeneia, dubto i al final la passo per fora amb uns passatges força elegants. Quan queda barrada la xemeneia flanquegem a l'esquerra a buscar una fissura que un cop superada anirem a la dreta a buscar un nou ressalt (roca delicada) i entrar a una terrassa. Fem reunió en excèntric que trobem a una fissura. R3 35m. Millor muntar la R en un arbre.
El quart llarg comença amb roca delicada on haurem de vigilar. Un primer tram atlètic fins un arbre, a partir d'aquí seguim una marcada fissura fins a trobar un desplom, en Jaume munta reunió R4. L'original deu estar a sobre en uns arbres, 40m.
El cinquè llarg surt amb uns passos en flanqueig per pujar directament per la placa, veig un pont de roca equipat que assegura un darrer ressalt que ens deixa al cim. R5.


primer llarg

en Jaume al segon llarg

superant la fissura xemeneia del tercer llarg

al vertical començament del quart llarg

al començament del quart llarg a la fissura trobem les restes d'un animal?

arribant al cim

al cim sese saber per on baixarem
Un cop al cim tornem a aplicar la intuïció per a poder baixar, seguim cap a l'est i trobem rastres de camí que anem seguint fins trobar una primera canal, dubtem de que no quedi tallada, possiblement deu tenir continuïtat pel que hem vist després però no ho tenim clar. Seguim flanquejant pugem lleument fins un coll i d'aquí ja veiem clara la baixa que un cop al bosc haurem de tornar a aplicar la intuïció fins arribar al torrent i pista on hem deixat el cotxe.
itinerari seguit de baixada

En resum una via on cal portar un joc de tascons, micros -friends fins el 1-2 de Camalot, 12 cintes exprés. La via te caire d'aventura on trobarem assegurances abans del passatges obligats, hi haurem de saber buscar l'itinerari. La roca a trams delicada que haurem de controlar. Mai serà una via de consum massiu, però a tenir en compte per amants de llocs solitaris i vies amb un cert grau d'aventura que ens farà estar concentrats.
Per Jaume Galban i Joan Asín

vistes de la baixada

11 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, una via del Remi sempre és una garantia, me l'apunto per quan la calor afluixi, que pel que expliques segur que m'agrada.

"PACA" ha dit...

hi ha una aproximació millor :segueixes baixant per la pista direccio al castell i el primer trencall a la dreta et porta a un corral on s`aparca.t`estalvies un desnivell de 150 metres.del corral,pujes per un bosc plantat i un cop a peu de paret,flanquejar a la dreta fins peu de via.total 20 minuts sense tanta pujada.a la dreta de la via que heu fet, vaig obrir la normal d`una agulleta de dos llargs, per això conec la aproximació. Salut i escalades solitaries!!!!!!

joan asin ha dit...

Jaume les vies d'en Remi sempre tenen caràcter i aventura. Encara que afluixi la calor també suaràs, je,je.
Paca gràcies per la informació per a una aproximació més tranquila.

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la informació, Joan! Però imaginava que la zona tindria millor roca.....

joan asin ha dit...

Joan, no hi ha roca dolenta si no escaladors inexperts, je,je, com diuen. Però no la desestimis és un bon lloc i una escalada que et fa estar atent, no és això el que busquem? molt millor que anar de parabolt a parabolt sense gaudir de la pedra.

Mingo ha dit...

Enhorabona per l'activitat. Que valents doncs encara que fes una mica de vent el sol escalfava de valent.
Salut

Manel&Ita ha dit...

Joan, segur que hi anirem a la tardor, sembla molt interessant.

joan asin ha dit...

Mingo notàvem en falta els teus comentaris, el dia va estar força be en el que fa a la temperatura.
Manel&Ita, aneu amb mentalitat d'aventura, je,je.

Xavi ha dit...

Interessant per conèixer aquesta zona, tot i que la roca no sigui una meravella. L'haurem d'anar a provar.
Salutacions

joan asin ha dit...

Ei Xavi sempre va be a nous llocs. Records

Lo Gall ha dit...

Hola Joan. La via ens ha agradat , pero lo de "molt equipada" de la pagina del Luichy , "rien de rien". Nosaltres varem fer la aproximacio que proposa el Paca. No esta malament, cal portar, aixo si, un vehicle altet de baixos. De totes maneres pensem que la teva aproximacio es millor, sobretot pensant en la baixada. Una abraçada