dimecres, 1 de juny de 2011

MONTSERRAT, GORRO FRIGI, via FREE LIGHT

Els Gorros terreny de joc d'avui
1/06/11. Després de les pluges d'ahir sembla que avui s'aguantarà. Amb l'Antoni ens arribem al Gorro Frigi a fer la Free Light, jo la vaig fer quan la van obrir ja fa uns quans anys d'això, però veien que no és gaire repetida anem a fer una mica de memòria.

Com a referència des del camí de Sant Joan a Sant Jeroni, cal remuntar la canal de baixada (via normal del Gorro Frigi) una mica, anirem trobant  la via Opera Prima amb parabolts grocs, la següent línia és la Bella Easo i després la Free Light, un espit rovellat a uns 6 m ens indica el punt on comneça la via.
No ens posem d'acord qui comença, així que ho decideix la pedra, li toca a l'Antoni.


l'itinerari i una de les assegurances

La ressenya és pot trobar a kpujo.com

El primer llarg ja ens marca la tònica, ens trobem una placa vertical amb assegurances allunades on cal anar cercant els passatges, amb un pas més difícil abans de que la placa perdi verticalitat entrant a la R1.
El segon llarg és el més difícil, comença per una placa desplomada, al segon espit una sospitosa baga abandonada dona que pensar, això tiba força així que ho soluciono amb un pas d'estrep, sortida vertical fins la propera assegurança. La tònica segueix, cal escalar entre assegurances i buscar el passatge. Els darrers metres la placa s'ajeu arribant a la R2. Aquí la creua la via Bella Easo.
El tercer llarg comença amb un altre passatge vertical per flanquejar a la dreta (és pot posar un alien groc en un forat) amb un ressalt desplomat, l'Antoni no arriba al segon espit i una volada el retorna al mon real i a la reunió, tot queda amb un ensurt només.  Superat aquest passatge la dificultat va baixant de mica en mica fins a la R3.
El quart llarg té un primer tram vertical que un cop superat ens deixa a les plaques ajagudes que porten al cim.
Una via més exigent del que sembla, assegurada amb espits (rovellats) on cal escalar entre assegurances. Faran falta 8 cintes exprés, poden ser útils un alien groc i un estrep.
Per Antoni Gómez i Joan Asín


l'Antoni arribent al primer espi

segon llarg abans de fer el pas d'estreps

després del inici difícil del tercer llarg

arribant al cim

al cim ens rep un fort i fred vent

8 comentaris:

Joan B ha dit...

Felicitats per la via, pel que dius no és gens fàcil.
A la foto del cim sembla que estiguessiu escalant a l'hivern.
Jo vaig anar a posar l'anella de rapel que faltava a la darrera reunió de la via campions i ara ja està acabada del tot.
salut i a tibar

joan asin ha dit...

Joan ahir va fer força fred sobre tot quan vam arribar al cim, la via té el seu puntet adrenalínic o més??? el grau és més apretat del que diu la ressenya. haurem d'anar a fer la via Campions.

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, aquesta via ni em sonava, i pel que descrius val força la pena, gràcies per treure-la de l'oblit!

joan asin ha dit...

Jaume és una via amb el grau apretat i assegurances amb alegria entre elles, je,je.

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Ep Joan, és una via del Cardona. En el seu moment ja no era gens fàcil. El segon llarg té un parell de passos però la resta de la tirada és d'aquelles que no et dona quartelillo fins la reunió. Ídem pel següent llarg. Per estar equipada per dalt cal escalar entre seguro i seguro. Enhorabona per la vostra arqueologia climbera..

joan asin ha dit...

Ei jo la recordava difícil però renoi, cal escalar i no bixar l'atenció. Records

Manel&Ita ha dit...

Joan,jo la recordava com una via que es deixava fer, amb assegurances distants, però disfrutona, ja veig que l'hauré de repetir.
Felicitats per la via i per recordar-la.
Salut i força.
Manel

joan asin ha dit...

Ei Manel, Ita jo també, però l'equipament actual que ens estem acostumant fa que la valoris més ara.