diumenge, 24 de juliol de 2011

CAVALLERS, 4ª AGULLA DE COMALESTORRES, VIA" PISTACHO ASESINO"

23/07/11. Cavallers era un dels llocs pendents d'anar-hi. En Juan Carlos i en Manel havien quedat per anar a la gran clàssica de la zona la Pistacho Asesino, així que m'apunto. Ara fa temps que no coincidim els tres junts..........

des de l'aparcament és veu el nostre objectiu
L'aproximació és directe amb forta pujada que ens portarà una hora més o menys. Quan arribem a peu de via fa poc que hi toca el sol, hem matinat i ara s'agraeix. Com en Juan Carlos ja ha fet la via, però va entrar per la Blues, li toca començar coses de la democràcia, je,je. Son les 8:30h i la temperatura és més aviat  fresqueta, el dia i les vistes estupendes son tot un espectacle davant nostre. La paret és impressionant, plaques, fissures, díedres ens esperen.
La via està molt ben trobada, les plaques  i les reunions estan ben equipades amb parabolts i espits, però haurem de portar friends del 0 al 3 de Camalot i tascons per assegurar-se al gust als díedres i fissures.
el sol comença a tocar al cim de l'agulla

la impressionant paret per on va la via
La ressenya d'en Luichy com sempre una referència per a poder seguir la via sense confondràs amb les veïnes.


En Juan Carlos agafa amb ganes el primer llarg, placa d'adherència on et pots ajudar amb una fissura sega fins que s'acaba, molt fi on cal confiar que la goma dels gats aguantin....això ja sembla la F1. Superada la placa seguim per grades més fàcils fins a la R1 sota d'un desplom.
El segon llarg supera per l'esquerra un desplom, seguint per una placa sense complicacions, fins la R2 al peu d'una fissura.
El tercer llarg comença amb un pas desplomat atlètic (A0) per agafar una fissura mantinguda, seguim fins a fer un pas de flanqueig a la dreta per agafar un altre fissura i arribar a la R3.
La pedra decideix i segueix en Manel. El quart llarg surt amb passos de bavaresa en tendència a l'esquerra fins a trobar el pas a l'esquerra, en Manel l'agafa més a dalt fent uns passos força difícils, segueix un díedre fins a la R4.
El cinquè llarg, resulta espectacular, tot en díedre mantingut  on cal anar posant les assegurances.
Tornem a canviar em taca el torn. El sisè llarg segueix unes plaques ajagudes fins arribar a una entrada desplomada i atlètica a la R5.
El setè llarg té diverses possibilitats, aquí s'ajunten tres o quatre vies.. la sortida té uns passos difícils fins arribar al primer parabolt, segueix per placa fins a flanquejar a la dreta amb un pas atlètic i desplomat. Un cop a la placa anem a buscar el díedre de la dreta de la via Dentrometidos fins arribar a la R7.
Un ràpel de 50m ens deixa a unes grades per on anirem buscant el pas fins a la tartera i retornar al peu de via....
Una ascensió molt recomanable, una gran clàssica indispensable i amb bona companyia. Hi tornarem....
Per Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín.

fent equilibris entre la fissura i la placa al primer llarg

en Juan Carlos a la R2

a les plaques del tercer llarg

fissures en bavaresa al quart llarg

espectacular díedre del ciquè llarg

plaques i entrada del sisè llarg

pas desplomat i díedre setè llarg

amb la feina feta

4 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei Joan, moltes felicitats per la via. Costa una mica acostumar-se a l'aderència, però un cop li vas pillant el rotllo, disfrutes moltíssim. Nosaltres quan hi varem anar, el primer llarg sens va fer complicadíssim tot i entrar per la Blues, i mica a mica a xalar a cada pas!!!!!!!! Una gran via!!!

joan asin ha dit...

Ei Albert gràcies, feia temps que la tenia pendent, una gran clàssica que no pot faltar...

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats! aquesta és de les que fan il.lusió.

joan asin ha dit...

Gràcies Jaume no te la perdís.