dissabte, 30 de juliol de 2011

TOZAL DEL MALLO, VIA RAVIER

El Tozal del Mallo des de la carretera
28/07/11. La via Ravier del Tozal del Mallo és la gran clàssica d'Ordesa. Del Tozal només he fet la Brujas i la Ravier estava pendent, amb en Manel  ja ho vam intentar a l'any 2008 però ens va ploure, altres cops ha sortit la possibilitat però tampoc ha estat possible. Aquest cop sembla que la previsió no és dolenta així que a les 6h del matí ja estem fen cua per agafar el primer autobús que puja Ordesa.

impressionant Tozal
 Un hora i mitja llarga de forta pujada ens deixa a peu de via, on ja hi ha una cordada apunt de començar. Avui no hi ha pedra en Manel no li fa gràcia la xemeneia així que hem toca a mi.
El primer llarg el fem amb dos un de 30 m fins a un arbre, amb bagues, i un segon fins a la terrassa de la R1.
El segon segueix per grades amb dos ressalts de IV+ fins a la R2 al peu de la paret pròpiament dita.
El tercer llarg ja comença el que serà la tònica fins arribar al cim, vertical i atlètic anant superant blocs, a la R2 ja és veu la famosa xemeneia.
El quart llarg comença en tendència a l'esquerra per flanquejar després a la dreta i entrar a la xemeneia, un camalot del tres m'assegura un pas en bavaresa per agafar el primer pitó d'aquí amb Ae fins a superar la part més relliscosa. Uns espectaculars passatges atlètics per blocs ens deixa a sobre de la xemeneia, seguim per un flanqueig delicat a la dreta fins a la R4 en un balcó.
El cinquè llarg, és mantingut amb passos desplomats i difícils, sort que esta molt equipada tot i  que cal escalar entre elles.
El sisè llarg segueix un marcat díedre, molt atlètic i mantingut, sense descans fins arribar a la R6 que la trobem flanquejant a la dreta fins un balcó, no continuar recte. La llargada és d'uns 35m no de 50 com diu la ressenya, això ens fa dubtar però la continuació coincideix amb el que seria el setè llarg.
El setè llarg, ens ha semblat el més difícil de la via, llarg complicat que surt per la dreta superant uns primers metres per sortir a l'esquerra flanquejant fins una fissura que superem per tornar a la dreta, d'aquí segons la ressenya segueix recte però no és veu clar, per un altre banda hi han pitons per tot arreu, així que per on puguis, no sense patir arribem a la R7. La historia no acaba, quan recupera les cordes les anades i vingudes fan que només corri una de les cordes, així que ens fa patir fins hi tot de segon. Cal anar en compte amb els fragaments de corda en aquest llarg.
El vuitè i novè llarg tot i marca una dificultat més baixa, no aval baixar la guàrdia ja que cal emplear-se a fons amb aquests cinquens de xemeneia.
Quan arribem al cim les vistes son impressionants, ens sentim satisfets i contens. Una gran via que ens fa pensar en la duresa de l'obertura als anys seixanta.....
Cal portar 18 cintes, tascons, friends fins el tres de Camalot.
Per Manel Díaz i Joan Asín


pujant als primers metres del contrefort

a la terrassa de la R1

grades i ressalts del segon llarg

al tercer llarg ja comença la paret

a la característica xemeneia dels quart llarg

al difícil cinquè llarg

espectacular díedre del sisè llarg

al complicat i difícil setè llarg

a la xemeneia vuitè llarg

al darrer llarg

al cim

6 comentaris:

Mingo ha dit...

Esteu fets uns màquines. Jo aquí només hi he escalat la Cerda-Anglada, al Gallinero, crec que en diuen el libro abierto. Encara que tinc algunes vies que m'agradaria fer com la franco espanyola u la Rabada, però no sé si ja se m'ha passat l'arròs, pq últimament quan no és genoll, és el canell,... MOLTES FELICITATS pel viote.
Salut

joan asin ha dit...

Gràcies Mingo mai és tard jo he trigat 40 anys je,je. Jo també entinc de pendentes.

llembresku ha dit...

Ei Joan i companyia!! Felicitats per la via!! Quina manera de posar-nos les dents llargues!! Es veu un troç de via que no vegis!!! Apa, ens veiem!!!!

lux ha dit...

Felicitats Joan!!
Aquesta és d'aquelles que fa il.lusió ehhh??

jo espero a fer-me gran ...heheheh
per que em fa un impressio!

enhorabona altre cop!

Gatsaule ha dit...

Enhorabona, Joan, aquesta ´s una de les Grans!! I agraït per la informació...

joan asin ha dit...

Albert no te la perdis és una gran clàssica.
Lu un mon de díedres i xemenies, molt atlètica, però que est deixa content....
Joan feia molt que estava pendent com dius una de les GRANS...