dissabte, 22 d’octubre de 2011

PARET D'ARAGÓ, via SANTIAGO DOMINGO

18/10/11. Del Montroig marxem cap a la Paret d'Aragó amb la intenció d'anar a la via Santiago Domingo. En Ferran encara no s'ha estrenat en aquesta paret i jo és una d'aquelles que estava pendent, així que aviat ens hem posat d'acord.
La primera sorpresa ha estat trobar la pista totalment ben arreglada i ampliada. Després de fer nit a l'hotel de les mil estrelles (bivac) ens aixequem aviat. L'aproximació ens a costat més del que esperàvem i hem estat una hora i mitja fins a peu de via, trobem picat a la paret una SD (Santiago Domingo). Informació de la via a ressenya.net i ressenya d'en Luichy.

la paret d'Aragó a primera hora del matí

La via està semiequipada, cal porta joc de  friends el 0 al 3 de Camalot, tascons, bagues per a savines i unes dotze bagues exprés. La via va enllaçant plaques i díedres força interessants, trencada la continuïtat per llargs de transició en flanqueig per feixes i represes, on cal anar buscant el camí amb lògica. Una via ideal per a tastar el caràcter Montrebei. una placa
El primer llarg segueix una gran placa vertical i mantinguda (V), amb roca bona, els darrer metres però canvia i cal controlar-la abans d'entrar a la feixa on trobem la R1.
El segon llarg flanqueja a l'esquerra per unes grades fins a trobar un ressalt, pito. Amb un pas atlètic el superem i entrem a la R2.
El tercer i quart llarg els fem junts, surt a l'esquerra per a superar directament (V+ primer passos), arribem a una zona més ajaguda que dona pas a un passatge desplomat (Ae un pas), seguim per la placa en tendència a la dreta fins a trobar la R3.Seguim per terreny més fàcil fins a muntar la R4 al peu d'un díedre.
El cinquè llarg segueix el díedre amb passatges atlètics a equipar, al final trobem dos pitons abans de sortir del díedre. A sobre trobem la R5.
Ara cal fer un llarg flanqueig a l'esquerra, en Ferran l'agafa massa alt i munta la R al peu d'un díedre?. Quan ens ajuntem veiem que cal seguir flanquejant a l'esquerra fins a al següent díedre on trobem la R7, aquests dos llargs és poden fer seguits amb cordes de 60 (si el company no et fa la "pirula" !!).
El vuitè llarg és el llarg de la via, un díedre perfecta a equipar i mantingut (V+), només trobarem un pont de roca i dos pitons al final del díedre. R8.
El novè i desè llarg els tornem a fer junts, sortim a l'esquerra per entrar a una placa que seguim en tendència a la dreta fins arribar a la R9. Seguim directament per un ressalt fins a una marcada feixa, flanquegem a l'esquerra fins a trobar la R10.
L'onzè llarg de tràmit segueix un aeri camí cap a l'esquerra fins a superar uns blocs (IV) abans de trobar la R11 al peu d'una marcada xemeneia.
El dotzè llarg és espectacular, superem uns primers passos, en díedre i/o encastament per endinsar-nos a l'interior de la xemeneia, seguim caminant fins a un collet. A la paret de la dreta trobem una fissura amb dos pitons per on pugem, un pont de roca ens porta fins a sota d'un forat per on pugem fins a sortir a una terrassa on muntem la R11, en una savina.
Un curt ressalt per una placa ens deixa al final de les dificultats. Davant un espectacle espectacular del Montsec, parets, arestes, pantà i sobre tot soledat, només trencada pel vol dels voltors.
El descens el fem seguint la carena fins arribar al cim on trobem el PR200, amb marques blanques i grogues, que amb un hora llarga ens torna a deixar al cotxe.
Per Ferran Suils i Joan Asín.


a la placa del primer llarg

segon llarg de tràmit

tercer llarg amb uns primers passos difícils

al d,iedre del cinquè llarg

en Ferran al sisè llarg 

espectacular díedre del setè llarg

entrant a la R9

R10 al peu de la xemeneia de sortida

onsè llarg

al cim

la Paret de Catalunya el nostre objectiu per demà

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats! veig que aquestes "vacances" et faran treballar molt!!

joan asin ha dit...

Jaume, a mí em sembla que també.

Llorenç ha dit...

felicitats per la via al equipo rojo!!!