19/10/11.
La
Paret de Catalunya és d’aquells llocs que encara manté el seu caràcter, vies
llargues, poc assegurades on cal donar la talla inclús en dificultats mitges. Quan
arribem al Prat on deixem el cotxe, davant nostre tenim tot un espectacle de
parets, resseguim amb la vista alguna via. Em bé a la memòria la via Serrano
que vam obrir una bona colla del STAE, l’any 81 una línia que crida l’atenció
des del Prat, tot i el temps que ha passat l’ambient segueix intacte, la pista
però ara està molt millor.
 |
| un prat amb vistes |
La via escollida avui trenca
una mica el caràcter del lloc, però val a dir que és una línia molt ben buscada,
força equipada però on cal afegir-hi assegurances. Ha quedat una línia exigent
on cal portar 14-16 cintes exprés, un joc de tascons, micros, friends fins el 3 de Camalot i bagues savineres.
Estreps i ganxo opcional.
 |
| l'itinerari |
 |
| dues ressenyes dues versions una via |
En el nostre cas podem dir
que cada u de nosaltres l’hem fet d’una manera diferent, ens acompanya en “Pitus”
que ha seguit fil parranda la ressenya d’en Luichy menys en un pas, en Ferran
també ha estirat el grau bastant i jo que m’he adaptat a la versió més
clàssica. Podem dir que és una via per fer-la al gust, tot i això no regala
res.
L’aproximació des del Prat
és curta seguim el camí que voreja la paret fins arribar a l’alçada de la xemeneia
GEDE on un corriol ens deixa al peu on una gran alzina ens marca l’inici de la
via.
La via no tindrem problemes
per a seguir-la, doncs sempre anirem veien les assegurances. Els dos primers
llargs és poden fer junts, sense problema. El tercer i quart llarg segueixen
dues plaques parabolades amb una dificultat d’Ae 6a,V+ o en lliure 7a,7b+. El cinquè
llarg és el més mantingut, li dona el grau obligat a la via més aviat 6b que
6a, depenent de la gracia en posar friends i tascons. Hi ha un parabolt sense
plaqueta, però és pot posar un Camalot del 3. La R5 és munta en un forat “el
cau del Sioux”. Un canvi de reunió per una feixa dona pas a un ressalt que ens
porta a l’esquerra a la R6. El setè llarg és variant trobem una placa de roca
vermella, una fissura desplomada i una xemeneia ampla que es puja en X. El
darrer llarg comença per una fissura on han desaparegut 1 o 2 pitons, alguna ànima
caritativa hi ha deixat dues bagues llargues d’un parabolt. Superat aquest
tram anem a la dreta per terreny més
fàcil fins a sortir a la carena.
El descens sense problema
seguim la carena cap el sud fins a trobar la gran fita d’on surt el corriol que
ens retorna al Prat.
Per “Pitus” Jaume Pinyol,
Ferran Suils i Joan Asín.
 |
| primer ressalt |
 |
| al segon llarg |
 |
| a la placa del tercer llarg |
 |
| al quart llarg després de superar el desplom |
 |
| a l'exigent cinquè llarg |
 |
| el Cau del Sioux ocupat per una espècie a estudiar |
 |
| un balcó amb vistes |
 |
| al variat setè llarg |
 |
| on son els pitons???? |
 |
| el Pòdium |
3 comentaris:
Ei Joan,
Ja veig que has fet una setmana intensiva !!
Aquesta, pel que dius, te passos de 6a/6b obligats no ?
I amb l'antena també ho serien ?
salut i a tibar
Felicitats aquesta no la conec. La Santiago si, és una via força curiosa, sobretot, a la part de dalt. Quin gust el Montsec a la Tardor.
Potser que aneu a treballar i no ens feu tantes dendetes. Salut Rodamons
Joan B, tots els llargs tenen els seus passos i cal equipar,l'antena pot ajudar però no és la solució, je,je.
Ei Mingo son restes de vacances, això de treballar cada dia costa més. El Montsec a la tardor és una passada.
Publica un comentari a l'entrada