diumenge, 23 d’octubre de 2011

PARET DE CATALUNYA, via EL CAU DEL SIOUX

19/10/11. La Paret de Catalunya és d’aquells llocs que encara manté el seu caràcter, vies llargues, poc assegurades on cal donar la talla inclús en dificultats mitges. Quan arribem al Prat on deixem el cotxe, davant nostre tenim tot un espectacle de parets, resseguim amb la vista alguna via. Em bé a la memòria la via Serrano que vam obrir una bona colla del STAE, l’any 81 una línia que crida l’atenció des del Prat, tot i el temps que ha passat l’ambient segueix intacte, la pista però ara està molt millor.

un prat amb vistes

La via escollida avui trenca una mica el caràcter del lloc, però val a dir que és una línia molt ben buscada, força equipada però on cal afegir-hi assegurances. Ha quedat una línia exigent on cal portar 14-16 cintes exprés, un joc de tascons, micros,  friends fins el 3 de Camalot i bagues savineres. Estreps i ganxo opcional.


l'itinerari
Adjunto dues ressenyes l’original d’en Joan Vidal que es pot trobar a lanochedelloro i la d’en Luichy alanochedelloro 2. Son dues versions de la via, una de caire clàssic on la dificultat obligada és de 6a/6b segons l’habilitat en col·locar assegurances i l’altre en lliure fins a 7b+.

dues ressenyes dues versions una via
En el nostre cas podem dir que cada u de nosaltres l’hem fet d’una manera diferent, ens acompanya en “Pitus” que ha seguit fil parranda la ressenya d’en Luichy menys en un pas, en Ferran també ha estirat el grau bastant i jo que m’he adaptat a la versió més clàssica. Podem dir que és una via per fer-la al gust, tot i això no regala res.
L’aproximació des del Prat és curta seguim el camí que voreja la paret fins arribar a l’alçada de la xemeneia GEDE on un corriol ens deixa al peu on una gran alzina ens marca l’inici de la via.
La via no tindrem problemes per a seguir-la, doncs sempre anirem veien les assegurances. Els dos primers llargs és poden fer junts, sense problema. El tercer i quart llarg segueixen dues plaques parabolades amb una dificultat d’Ae 6a,V+ o en lliure 7a,7b+. El cinquè llarg és el més mantingut, li dona el grau obligat a la via més aviat 6b que 6a, depenent de la gracia en posar friends i tascons. Hi ha un parabolt sense plaqueta, però és pot posar un Camalot del 3. La R5 és munta en un forat “el cau del Sioux”. Un canvi de reunió per una feixa dona pas a un ressalt que ens porta a l’esquerra a la R6. El setè llarg és variant trobem una placa de roca vermella, una fissura desplomada i una xemeneia ampla que es puja en X. El darrer llarg comença per una fissura on han desaparegut 1 o 2 pitons, alguna ànima caritativa hi ha deixat dues bagues llargues d’un parabolt. Superat aquest tram  anem a la dreta per terreny més fàcil fins a sortir a la carena.
El descens sense problema seguim la carena cap el sud fins a trobar la gran fita d’on surt el corriol que ens retorna al Prat.
Per “Pitus” Jaume Pinyol, Ferran Suils i Joan Asín.


primer ressalt

al segon llarg

a la placa del tercer llarg

al quart llarg després de superar el desplom

a l'exigent cinquè llarg

el Cau del Sioux ocupat per una espècie a estudiar

un balcó amb vistes

al variat setè llarg

on son els pitons????

el Pòdium

3 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan,

Ja veig que has fet una setmana intensiva !!

Aquesta, pel que dius, te passos de 6a/6b obligats no ?

I amb l'antena també ho serien ?

salut i a tibar

Mingo ha dit...

Felicitats aquesta no la conec. La Santiago si, és una via força curiosa, sobretot, a la part de dalt. Quin gust el Montsec a la Tardor.
Potser que aneu a treballar i no ens feu tantes dendetes. Salut Rodamons

joan asin ha dit...

Joan B, tots els llargs tenen els seus passos i cal equipar,l'antena pot ajudar però no és la solució, je,je.
Ei Mingo son restes de vacances, això de treballar cada dia costa més. El Montsec a la tardor és una passada.